Norma i lectura

El nostre espai ling¨¹¨ªstic ¨¦s estret i fr¨¤gil, i el nostre ¨¦s un idioma sempre convalescent i delicat. Segurament no podem resistir els sotracs i els estiraments que resisteixen sense massa risc l¡¯espanyol o el franc¨¦s (l¡¯angl¨¦s ho resisteix tot). Nosaltres podem resistir, en la llengua liter¨¤ria, un cert estirament i una certa dispersi¨® en la morfologia i en el vocabulari, per¨° nom¨¦s ¡°fins un cert punt¡±: nom¨¦s fins al punt que el lector no senta que llegeix en un idioma que ¡°sona¡± o ¨¦s percebut com a distant i estrany. El remei, tal com jo ho veig, no est¨¤ en la reducci¨® sin¨® en l¡¯expansi¨®: no a reduir tota la llengua liter¨¤ria a una sola de les possibilitats normatives o l¨¨xiques; ni a reduir-la tampoc a les variants pr¨°pies del territori de cada autor. Ara b¨¦, un cert grau d¡¯¡±estranyesa¡± ¨¦s inevitable: no ¨¦s f¨¤cil que ¡°serveixi¡± i ¡°galleda¡± siguen percebuts com a pr¨°xims i propis pels qui diuen ¡°servisca¡± i ¡°poal¡±; per¨° coses aix¨ª, i m¨¦s fortes i extenses, passen amb altres lleng¨¹es, i els efectes no s¨®n vistos com a dispersi¨® i barrera, sin¨® com a vitalitat i riquesa. I ac¨ª arribem a l¡¯altre sentit de l¡¯¡±expansi¨®¡± contra la ¡°reducci¨®¡±: al camp dels h¨¤bits de lectura i, per tant, a la circulaci¨® dels llibres. La unitat de l¡¯espai literari, d¡¯un espai que ¨¦s molt m¨¦s que la llengua, dep¨¦n del manteniment d¡¯un espai de mercat on siga tan f¨¤cil i tan normal trobar i llegir una novel¡¤la, un assaig, un llibre de poemes, publicat a Barcelona o a Vic en variant ¡°catalana¡±, a Val¨¨ncia o a Alzira en variant ¡°valenciana¡±, o a Mallorca en variant ¡°mallorquina¡±. Sembla elemental, per¨° hi ha alguns signes en direcci¨® contr¨¤ria: en direcci¨® a desentendre¡¯s progressivament de la part de lectors ¡ªque ¨¦s la part de l¡¯espai com¨²¡ª que no correspon al territori propi. Aix¨° ja ha comen?at a funcionar aix¨ª de cara, sobretot, a les lectures escolars, i ¨¦s un mal senyal: mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiquets, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on apareguen nois. No ¨¦s q¨¹esti¨® de normes ni de noms, sin¨® de llibres. No cal, doncs, que patim per les Normes, que s¨®n nostres, racionals, i segures: enguany celebrem el primer centenari d¡¯un ¨¨xit hist¨°ric. Val m¨¦s que patim per la lectura, i pel consum gener¨®s de literatura. Perqu¨¨ ¨¦s ac¨ª on ens juguem ¡ªac¨ª, i en l¡¯¨²s social, i en la pol¨ªtica¡ª una part substancial del futur de la llengua. I, per tant, del futur del pa¨ªs.