Des de l¡¯inici

S¡¯ha dit que el valor de les cultures liter¨¤ries es mesura pel que tenen les obres que s¡¯hi poden llegir. Per aix¨°, una llengua de cultura digna d¡¯aquest nom no solament disposa d¡¯una s¨°lida tradici¨® pr¨°pia, sin¨® que tamb¨¦ pot oferir, tradu?t, el bo i millor del pensament i la literatura universals. L¡¯ideal no ¨¦s altre que subministrar als lectors tot el que de verdaderament rellevant ha produ?t la humanitat al llarg del temps, amb l¡¯objectiu, d¡¯una banda, d¡¯enriquir la pr¨°pia tradici¨® amb aquestes aportacions, i de l¡¯altra, que els usuaris, els lectors en aquesta llengua, puguen usar-la sense restriccions, com una plataforma tan bona com la que m¨¦s a l¡¯hora d¡¯accedir al saber, a la bellesa i, en definitiva, a les coses importants que s¡¯hagen dit al m¨®n.

En la nostra civilitzaci¨®, la tradicional vara d¡¯amidar tals aspiracions human¨ªstiques ha sigut la de les traduccions dels cl¨¤ssics fundacionals. En aquest sentit, cal dir que la cultura en catal¨¤ no ha estalviat esfor?os. Abans de la guerra, la Fundaci¨® Bernat Metge aconsegu¨ª posar a l¡¯abast del p¨²blic un enlluernador mostrari de textos grecollatins en edicions solvents, i aixi ha continuat fins ara. Tamb¨¦ disposem d¡¯un grapat de traduccions de la B¨ªblia de gran qualitat filol¨°gica i est¨¨tica (encara que la nostra jerarquia eclesi¨¤stica fa?a com si no existiren). Respecte als or¨ªgens, doncs, amb aix¨° n¡¯hi hauria hagut prou i de sobres fa poc m¨¦s d¡¯un segle, que ¨¦s quan el catal¨¤ va comen?ar a reivindicar-se com a aspirant a llengua de cultura.

Ara sabem que tant els grecs com els hebreus van desplegar les seues literatures en un terrer de civilitzaci¨® mil¡¤len¨¤ria, amb denses tradicions lletrades que els van influir poderosament. Parlant de cl¨¤ssics, no podem desatendre aquests or¨ªgens, perqu¨¨ la nostra civilitzaci¨® comen?a ac¨ª. Ara b¨¦, tot i la seua import¨¤ncia indiscutible, aquestes literatures pr¨¨vies atrauen un p¨²blic molt minoritari, perqu¨¨ nom¨¦s ens n¡¯han arribat fragments, no sempre f¨¤cils de llegir ni d¡¯interpretar. En catal¨¤, fins ara, els intents d¡¯acostament a aquest univers en ru?nes han sigut ben exigus. Hi havia una excel¡¤lent antologia del savi Segimon Serrallonga, Versions de poesia antiga, m¨¦s un curt manoll de traduccions de poemes egipcis en publicacions disperses, i prou. Ac¨ª, la previsible escassedat de lectors es convertia en una restricci¨® aparentment infranquejable.

Aquestes literatures pr¨¨vies atrauen un p¨²blic molt minoritari, perqu¨¨ nom¨¦s ens n¡¯han arribat fragments"

En els ¨²ltims anys, les coses han canviat. El 2011, la Universitat Aut¨°noma de Barcelona publicava la primera traducci¨® completa ¨Cen la mesura dels possibles- del Poema de Gilgamesh, en versi¨® de Llu¨ªs Feliu Mateu i Adelina Millet, amb el text can¨°nic, les principals variants conegudes i tot el que cal. El Gilgamesh ¨¦s el primer poema ¨¨pic conegut de la humanitat, i ¨¦s un gran poema. Ens ha arribat fet a trossos, per¨° el que en queda ens pot commoure amb un estremiment auroral. Els dos protagonistes d¡¯aquests versos, Gilgamesh i Enkidu, s¨®n els primers personatges de la literatura amb carn, ossos i un cor que batega, amb esperances i contradiccions, i el seu poema ens parla de l¡¯ambici¨® i el frac¨¤s, de l¡¯amistat i el dolor, de la por de morir i l¡¯amarga acceptaci¨® d¡¯aquest dest¨ª, que no t¨¦ escapat¨°ria, per¨° tamb¨¦ de l¡¯¨²nica forma de perduraci¨® permesa als humans, que s¨®n les obres: les gestes i la muralla de Gilgamesh, o aquest poema. Al cap de m¨¦s de 3.000 anys, el Poema de Gilgamesh ens continua parlant d¡¯¨¦ssers humans. Eren com nosaltres. Patien i anhelaven com nosaltres, i el que ens diuen no ens deixa indiferents.

I ara, l¡¯editorial Ausa de Sabadell ha publicat el que potser ¨¦s el ¨Cdiguem-ne- llibre m¨¦s antic de la humanitat: els Textos de les pir¨¤mides de l¡¯antic Egipte, amb traducci¨®, introducci¨® i notes de Lucas Baqu¨¦ i Manzano. Aquests textos s¨®n un recull de precs, jaculat¨°ries, exhortacions i rituals que es van anar copiant en els murs de les grans tombes fara¨°niques, fa m¨¦s de 4.000 anys. Algunes d¡¯aquestes oracions ja devien ser arcaiques quan es van anotar per primera vegada. Ens traslladen a un m¨®n molt remot, potser al m¨¦s remot a qu¨¨ ens pot acostar un text escrit, i entre les seues f¨®rmules salten de tant en tant espurnes d¡¯una estranya poesia. A part del seu valor intr¨ªnsec, importa recordar que aquests textos primitius enceten una tradici¨® que havia de desembocar en el Llibre dels morts, amb el judici de les ¨¤nimes i la llista d¡¯obres de miseric¨°rdia pr¨¤cticament id¨¨ntica a la de l¡¯Evangeli i el catecisme rom¨¤. Tamb¨¦ ac¨ª, aquest m¨®n tan distant est¨¤ en l¡¯origen del nostre.

Tamb¨¦ importa recordar que aquesta ¨¦s la primera vegada que aquests textos es tradueixen ¨ªntegrament a una llengua peninsular. ?s una obra pionera i acurada, que ens permet accedir a una part molt rec¨°ndita, per¨° important, dels textos fundadors de la civilitzaci¨® occidental. ?s el que fa una llengua de cultura. Fa goig poder dir que la nostra ho ¨¦s.