Machado: de Rocafort a Cotlliure

L¡¯etapa final de la vida d¡¯Antonio Machado, des que va deixar la resid¨¨ncia provisional a Villa Amparo (Rocafort) fins que es va morir en aquell petit hotel Bougnol-Quintana de Cotlliure, fou d¡¯una crueltat desmesurada, com he pogut comprovar de nou gr¨¤cies al llibre recent de Xavier Febr¨¦s (Els ¨²ltims dies de Machado, La Mansarda, 2013). Els mesos passats a Villa Amparo, a la vora mateix dels camps de l¡¯Horta, foren encara temps de creaci¨® (¡°Estas rachas de marzo en los desvanes / ¡ªhacia la mar¡ª del tiempo¡±, els versos amb qu¨¨ inicia, per exemple, el seu poema ¡°Amanecer en Valencia¡±) i d¡¯una milit¨¤ncia exemplar (l¡¯onze de desembre d¡¯aquell mateix any, a la pla?a Emilio Castelar de Val¨¨ncia, davant d¡¯una multitud emocionada, va llegir ¡°El crimen fue en Granada¡±, el poema escrit en homenatge a Federico Garc¨ªa Lorca). A poc a poc, com era previsible, l¡¯activitat creativa i militant del poeta minv¨¤ al mateix temps que s¡¯incrementava el malestar per la fugida cap a Fran?a que el Govern republic¨¤ li havia organitzat.

Per¨° el llibre de Xavier Febr¨¦s no ¨¦s solament el que anuncia el t¨ªtol o, m¨¦s concretament, no es limita a seguir les etapes cap a l¡¯exili del poeta, des de la casa de Rocafort, ben a prop de la ciutat de Val¨¨ncia, fins a la Torre Castanyer de Barcelona; i des d¡¯ac¨ª, el dia 22 de gener de 1939, en comitiva ¡ªa la qual s¡¯incorpor¨¤ m¨¦s tard Carles Riba¡ª fins a l¡¯exili definitiu. Certament, els darrers dies de Machado en s¨®n el fil conductor, per¨° esdevinguts una mena de s¨ªmbol que l¡¯autor deixa perfectament definit en les p¨¤gines finals (Ep¨ªleg en clau personal) quan, m¨¦s que en cap altre moment del llibre, sembla abocar-se ell mateix, a una certa dist¨¤ncia de la mera cr¨°nica, de la feina d¡¯aplegar en un mateix relat les circumst¨¤ncies que acompanyaren aquella fugida d¡¯intel¡¤lectuals, soldats i gent del poble atemorida cap a la frontera francesa amb motiu de la derrota de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. No s¨¦ si deuen recordar vost¨¦s aquell article d¡¯Almudena Grandes (Para Antonio, EL PA?S, 23-II-2009) en qu¨¨ demanava el trasllat de les restes del poeta a ¡°una tumba espa?ola, caliente y soleada.¡± Doncs b¨¦, Febr¨¦s, que cita l¡¯article de l¡¯escriptora i tamb¨¦ la contestaci¨® que va rebre de l¡¯alcalde de Cotlliure (Michel Moly: La tumba de Antonio Machado, EL PA?S, 3-III-2009), es decanta per una tesi que compartisc plenament: ¡°la tomba mantinguda a Cotlliure t¨¦ actualment el mateix sentit que el primer dia. ?s un memorial de l¡¯¨¨xode de mig mili¨® de refugiats republicans l¡¯any 1939 per aquella frontera. A ning¨² no se li escapa que Machado ¨¦s a l¡¯exili, perqu¨¨ precisament del que es tracta ¨¦s de recordar-ho¡±.

Per aix¨° el fil conductor del volum no entra en contradicci¨® amb aquesta mena de resum, documentat i am¨¦, de la fugida republicana cap a Fran?a i de les dificultats que hagueren de superar davant l¡¯actitud de la naci¨® ve?na. Tamb¨¦ ac¨ª l¡¯ep¨ªleg en clau personal ¨¦s clarificador i comprom¨¦s. L¡¯acollida francesa fou ¡°degradant i cruelment improvisada¡±, ens hi diu Febr¨¦s. I les p¨¤gines en qu¨¨ narra la fugida cap a la frontera de la comitiva amb Machado, Riba, Xirau, Pous i Pag¨¨s¡­ (¡°Tristes banderes / del crepuscle! Contra elles / s¨®c porpra viva¡±, els versos que, al Mas Faixat, Riba dedic¨¤ a Machado i que m¨¦s tard obririen les Elegies de Bierville), els dies darrers al petit hotel de Cotlliure, les dificultats per sobreviure en aquelles condicions tan lamentables, concreten aquesta humiliaci¨® que hagu¨¦ de suportar un dels grans poetes contemporanis. L¡¯an¨¨cdota del Mas Faixat contribueix a aclarir que, ¡ªho va escriure Albert Manent¡ª si b¨¦ ¨¦s cert que Machado no tingu¨¦ relacions cordials amb cap poeta catal¨¤, tamb¨¦ ho ¨¦s que s¨ª que tingu¨¦ admiradors entre els escriptors catalans. Per¨° tamb¨¦ Manent recordava aquelles declaracions del poeta a la seua enamorada Guiomar (¡°Cerca de la mar / tu carne rosa y morena / s¨²bitamente, Guiomar¡±) sobre l¡¯autonomia catalana: ¡°El Estatuto es, en lo referente a Hacienda, un verdadero atraco, y en lo tocante a la ense?anza algo verdaderamente intolerable¡±. Febr¨¦s, tanmateix, no posa els peus en aquest conreu. Em sembla que encertadament. El s¨ªmbol que li serveix d¡¯aglutinador de totes les p¨¤gines potser se n¡¯hauria ressentit.

Passe sovint pels voltants de Villa Amparo, la casa on la fam¨ªlia Machado visqu¨¦ des dels primers dies de desembre de 1936 fins al 24 d¡¯abril de 1938. Des del poble ve¨ª, on vaig n¨¤ixer, passege pels camins de l¡¯Horta fins a Rocafort. Avui hi he tornat. Villa Amparo ¨¦s ara un restaurant per a grans celebracions. Poca cosa t¨¦ ja que recorde el poeta ni les ratxes de mar? a les golfes del temps. Avui bufava un vent fred i intens. En tornar cap a casa, he fet meus aquells versos (¡°Estos d¨ªas azules y este sol de la infancia¡±) que Jos¨¦ Machado, dies despr¨¦s de la mort a Cotlliure del seu germ¨¤ Antonio (22 de febrer de 1939), trob¨¤ anotats en un tros de paper a la butxaca del seu abric.