La vida de qualsevol

Diu Lichtenberg (gr¨¤cies, Ela Geminada, per tan acurada edici¨® dels Quaderns de notes!) que ¡°Caldria investigar m¨¦s sovint sobretot all¨° que resta oblidat per les persones, all¨° que no mirem, i all¨° que suposem tan conegut i evident que no sembla que siga digne de cap investigaci¨®¡±. Associe la frase a un llibre llegit fa poc: Stoner, de John Williams. En la contracoberta de l¡¯edici¨® catalana, l¡¯actor Tom Hanks en defineix l¡¯argument: ¡°Es tracta simplement d¡¯una novel¡¤la sobre un paio que va a la universitat i es converteix en professor¡±. La descripci¨® ¨¦s matussera, per¨° justa: som davant el relat lineal d¡¯una vida exempta de fets extraordinaris, plena de rutines i viv¨¨ncies que, si m¨¦s no a la major part d¡¯humans, ens resulten pr¨°ximes. I aix¨° em fa pensar que la vida de qualsevol individu ¡ªde qualsevol¡ª pot ser l¡¯argument d¡¯una bona novel¡¤la. No cal haver passat per Auschwitz ni haver tingut mil amants ni haver guanyat cap premi Nobel, per a esdevindre tema literari. Tots som un excel¡¤lent tema literari. La vida ¡ªqualsevol vida¡ª, amb tots els matisos i petits miracles quotidians, ¨¦s d¡¯una riquesa inexhaurible. No hi ha excuses, per a qui no troba arguments sobre els quals escriure: estem envoltats d¡¯infinits arguments in¨¨dits. Tot dep¨¦n, per¨°, no del qu¨¨, sin¨® del com, es conta. All¨° que converteix en art un text no n¡¯¨¦s el tema, sin¨® la veu de qui ho conta. ?s absurda l¡¯obsessi¨® per saber ¡°de qu¨¨ tracta¡± tal llibre o tal pel¡¤l¨ªcula. Quina import¨¤ncia t¨¦, de qu¨¨ tracta? Des que el m¨®n ¨¦s m¨®n nom¨¦s s¡¯han contat cinc o sis hist¨°ries, que es repeteixen amb formes i personatges canviants, segons les necessitats i els gustos de l¡¯¨¨poca i del lloc. All¨° que importa, per damunt de tot, ¨¦s la veu. La veu ho ¨¦s quasi tot, en art. Hi ha veus tan febles que, incl¨²s quan tracten temes que ens apassionen, ens provoquen tedi. Hi ha veus tan potents que, incl¨²s quan parlen d¡¯assumptes que no ens afecten, no deixen de seduir-nos. No se salva de la inanitat un text mediocre inserint-hi assassinats, intrigues i coits, de la mateixa manera que no se salva un arr¨°s insuls afegint-hi safr¨¤ i pebre. La vida quotidiana ¨¦s un vi que ¡ªper a qui t¨¦ paladar¡ª no necessita gasosa. El dia a dia d¡¯un professor universitari, la zelosa preparaci¨® de les lli?ons, la relaci¨® amb col¡¤legues i alumnes, les admiracions, els nepotismes, les enveges i els odis d¡¯aquell microm¨®n tancat, no m¡¯havien paregut mai interessants, ho suposava ¡°tan conegut i evident que no sembla que siga digne de cap investigaci¨®¡±, com diu Lichtenberg. Aix¨° ha canviat, per¨°, quan he llegit Stoner, el relat de la vida d¡¯aquell professor labori¨®s que ¡°quan treballava a l¡¯estudi, s¡¯estava intentant definir a ell mateix¡±; de la mateixa manera com, al llit de mort, s¡¯adona que ¡°havia considerat la saviesa i al cap dels anys havia trobat la ignor¨¤ncia¡±. Aix¨° ha canviat, dic, gr¨¤cies a una veu. La veu discreta, efica?, de John Williams.