D¡¯Espriu

Celebrem cent anys del naixement de Salvador Espriu. B¨¦ est¨¤ que se celebre el naixement i no la mort, com ¨¦s habitual. Un poeta que actualment es relaciona, per diverses raons, amb Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel i amb Raimon, que va musicar alguns dels seus poemes.

Un d'aquests, ¡°Indesinenter¡±, que ¨¦s un adverbi llat¨ª que significa ¡°sense aturar-se, incessantment¡± i que Espriu va dedicar al Dr. Jordi Rubio (1887-1982), comen?a: ¡°Nosaltres sab¨ªem d'un ¨²nic senyor i v¨¨iem com esdevenia gos¡±. De quin senyor es tracta? De quin senyor que, a m¨¦s, ¨¦s ¨²nic?

Llegint comentaris al poema, no hi ha una interpretaci¨® ¨²nica. Molts es decanten pel senyor catal¨¤, aix¨ª, en general. Per¨° senyor pot ser qualsevol home catal¨¤, des d'un banquer fins a l'obrer de la Seat. El context en qu¨¨ va ser escrit, la tem¨¤tica habitual dels poemes ¡°socials¡± d'Espriu, la repetici¨® de s¨ªmbols en la seua poesia, tot plegat ens pot inclinar a pensar que es tracta d'una entitat, la catalana, que era senyora i ha esdevingut gossa. Ui, ui, ui, tornem al mascul¨ª, senyor, gos; a m¨¦s, ja hem dit que ¨¦s improbable ficar tota una diversitat social en un sol cos, encara que siga costum fer-ho cada volta que els pol¨ªtics catalans reclamen¡­, deixem-ho en reclamen, en general. Reivindiquen; demanen la cosa.

Tamb¨¦ podria significar que va haver-hi un senyor concret, de carn i ossos, amb un ahir m¨¦s glori¨®s que no pas ara que ha esdevingut gos. Ho tenim m¨¦s dif¨ªcil. A banda de patums, quina mena de senyors podrien ser-ho? Potser els herois, normalment an¨°nims, perqu¨¨, posats a veure-hi carn i os, han estat la carn sacrificada en cada batalla. El senyor, el que hom diu senyor a Catalunya, sempre ha sovintejat m¨¦s el Palau de la M¨²sica, la Sagrada Fam¨ªlia i el Liceu (no s¨¦ en quin ordre) que no les barricades.

La hist¨°ria tampoc ens ajuda. El senyor, senyor, quasi amo en un sentit estructural, abans seria el d'una Castella que no el d'una Catalunya, si nom¨¦s f¨®ra per a fer-se c¨¤rrec del poder del seu senyoriu, exercir-lo sense pietat i ser capa? d'enfrontar-se a qualsevol mascle que gosara travessar els l¨ªmits. Un senyor que no seria ¡°envilit pel ventre, per l'afalac al ventre, per la por¡±, que no ¡°s'ajup sota el fuet amb foll oblit de la ra¨® que t¨¦¡±. I no aquest ¡°saldo al circ de la mort, (que) sense parar llepava l'aspra m¨¤ que l'ha fermat des de tant temps al fang¡±.

Un senyor, doncs, que fa com si? Em sembla que ens acostem llavors a algun personatge del programa televisiu Pol¨°nia. Per cert, personatges m¨¦s cre?bles que els reals que representen.

Comencen a publicar-se biografies de senyors, poc reconeguts oficialment, que van dedicar la vida a la resist¨¨ncia i no van ¡°triar la gran vergonya mansa dels lladrucs¡±.

Catalunya. I al Pa¨ªs Valenci¨¤? Senyors, no. Senyorets.