Cinc anys despr¨¦s

En el seu moment em vaig resistir a opinar sobre el Parc Central del Poblenou, all¨¤ on es creuen la Diagonal i Pere IV. Els meus amics que hi van anar quan es va inaugurar el comparaven a un camp de concentraci¨®. Tot plegat em va desanimar a opinar, per¨° a mesura que ha anat passant el temps he pogut veure com el verd ha fet la seva feina. Els murs i les estructures met¨¤l¡¤liques que a l¡¯inici es mostraven ofensives i agressives ara estan quasi totalment recoberts i ho seran m¨¦s encara quan arribi la propera primavera. Els responsables del parc ja van dir que la inauguraci¨® havia de ser cinc anys despr¨¦s; doncs b¨¦, ja pr¨¤cticament han passat.

No ¨¦s un parc catal¨¤, si m¡¯ho permeten. Aqu¨ª hem fet escola amb un tipus de disseny de parcs que es deixa sentir en el tra?at dels paviments, en l¡¯assortiment geom¨¨tric dels materials i la seva col¡¤locaci¨®, en les llumin¨¤ries ¡ªrelativament racionalitzades¡ª, en el disseny dels bancs, etc. Tot plegat fa que quasi identifiquem autom¨¤ticament els nostres parcs a partir de la seva geometria en planta. Aquest ¨¦s diferent: l¡¯elecci¨® d¡¯un arbrat m¨¦s compacte i massiu, la utilitzaci¨® dels murs entapissats de buguenv¨ªl¡¤lees o la topi¨¤ria na?f enroscada als troncs dels til¡¤lers fan la difer¨¨ncia.

En el paviment predomina el saul¨® i les ll¨¤nties amorfes del verd dels parterres, acompanyats d¡¯uns paviments durs, m¨¦s definits pel relleu que per les l¨ªnies. Sobre aquest fons predominant, trobem un esquitxat d¡¯elements que alguns cops semblen dissenyats per un nen. Hi ajuden els cercles, que estan escampats pertot arreu: al paviment, a les papereres, als seients, a les l¨¤mpades i als suports per a les bicicletes. O els testos met¨¤l¡¤lics apilats amb pites ¡ªcom una escultura de Brancusi¡ª, les columnes amb plantes crasses o cactus, les cabanes vegetals o les voltes de plataners.

No falten l¡¯aigua, la pla?a de la sardana, llocs de jocs i algunes foteses que aqu¨ª no queden malament, avui mitigades per¨° per la vegetaci¨®. Tot aquest conjunt d¡¯elements arriba al seu punt ¨¤lgid en la il¡¤luminaci¨®, especialment en les boles d¡¯alumini foradades que contenen un fanal i que a la nit projecten taques de llum com esquitxades sobre el paviment. En resum, unes l¨¤mpades encantadores i infantils que no haurien passat un examen de disseny industrial i que trobem penjades o a terra, com si fossin fruits dels arbres esclafats sobre el saul¨®. No deixin d¡¯anar a veure-ho quan es fa fosc.

Per¨° l¡¯encert d¡¯aquest parc ¨¦s, al meu parer, el seu tra?at, que accepta la continu?tat dels carrers que el fraccionen en tres parts (de fet, en tres parts i mitja). Aquests carrers, tot i tallar el parc, no tenen el mateix aspecte en aquest tram. Un, Crist¨®bal de Moura, passa de llarg en sentit est-oest entre murs de buguenv¨ªl¡¤lees, i l¡¯altre, Espronceda, en sentit mar-muntanya, queda cobert en el seu tram m¨¦s significatiu per una p¨¨rgola que a la nit es converteix en una marquesina amb llums, cosa que d¨®na certa continu?tat al parc, malgrat suportar el tr¨¤nsit rodat. I encara n¡¯hi ha un altre, Pere IV, que passa tan sols visualment per¨° no realment. El conjunt ¨¦s poc clar, i un xic conf¨²s. Per dir-ho d¡¯una manera que agrada utilitzar als meus col¡¤legues: no sembla ¡°seguir un criteri¡±, cosa que aqu¨ª, en canvi, resulta espl¨¨ndida.

Els murs que tanquen els fragments del parc, ara totalment recoberts i delicadament retallats amb les seves portes i finestres rodones o en formes corbes que semblen ulls, uns cops, o sexes femenins, d¡¯altres, ajuden a formar uns carrers estranys i excepcionals i, d¡¯altra banda, a protegir magn¨ªficament l¡¯interior, que sembla guardar zelosament les seves geometries corbes i la seva vegetaci¨®.

Quan aixequem la vista per sobre els murs i ens trobem amb la geometria dels edificis del voltant es produeix un efecte de rebuig que ens convida a romandre al parc com m¨¦s temps millor. En sortir ¨¦s un horror, per¨° tot se supera!