Una llum que s¡¯apaga

El director adjunt del diari EL PA?S Llu¨ªs Bassets acaba de publicar un petit volum, El ¨²ltimo que apague la luz, dedicat a la previsible extinci¨®, m¨¦s prompte que tard, del negoci i l¡¯ofici del periodisme, tal com l¡¯hem conegut fins ara. No ¨¦s que el tema siga nou, ni que aquest llibre ens descobresca Am¨¨rica, per¨° s¨ª que fa coses que, a hores d¡¯ara, tenen m¨¦s sentit que aix¨°: exposa de manera breu, clara i enraonada com i per qu¨¨ hem arribat a aquest punt; desllinda la part de responsabilitat que els periodistes mateixos tenen ¨Cper ceguesa o sectarisme- en la probable desaparici¨® del seu mitj¨¤ de vida; analitza els efectes de la intrusi¨® d¡¯internet en els mecanismes de difusi¨® ¨Ci control- de la informaci¨®, i, last but not least, conjectura el possible futur a partir dels indicis que es poden veure ja, si alg¨² vol observar-los, perqu¨¨ probablement la premsa impresa s¡¯acabar¨¤ extingint, per¨° el desig de saber qu¨¨ passa i les ganes de contar-ho no s¡¯esvairan mentre els ¨¦ssers humans siguem com som.

Afirmar l¡¯extinci¨® del periodisme impr¨¦s pot semblar alarmista, perqu¨¨ estem tan fets a la seua pres¨¨ncia que la donem per descomptada. El primer peri¨°dic de qu¨¨ es t¨¦ not¨ªcia, el Relation aller f¨¹rnemmen und gedenckw¨¹rdigen Historien, aparegu¨¦ a Estrasburg l¡¯any 1605. Des de llavors, el negoci i l¡¯ofici no han parat de cr¨¦ixer, fins i tot en pa?sos tan poc donats a la lectura com el nostre. El periodisme escrit s¡¯ha convertit en la inst¨¤ncia principal de la informaci¨® i el debat p¨²blic d¡¯idees. La premsa ¨¦s ¡°el quart poder¡± i ¡°el parlament de paper¡±: un dels majors garants, i altaveus, de les llibertats ciutadanes. Aquestes funcions ¨Cinformar i debatre- han perm¨¦s que resistira b¨¦ la compet¨¨ncia d¡¯altres instruments com la r¨¤dio i la televisi¨®. Llavors, ?per qu¨¨ ha de sucumbir davant internet?

Si mirem la situaci¨® de la premsa catalana, el panorama pot semblar estable, amb les mateixes cap?aleres funcionant cada dia. Per¨° no costa gaire detectar signes funestos: els diaris tenen menys p¨¤gines, els tiratges van disminuint a poc a poc, la publicitat minva de pressa, les plantilles s¡¯aprimen. El problema d¡¯internet, com a compet¨¨ncia, ¨¦s que ¨¦s gratu?t i participatiu. Els usuaris s¡¯informen i generen not¨ªcies a cap cost. En canvi, un diari ¨¦s una maquin¨¤ria extremadament cara i lenta, sense la flexible immediatesa del seu competidor.

Els periodistes, bons o ro?ns, ho tenen complicat

Internet pot significar un canvi tan immens en la transmissi¨® i la gesti¨® dels sabers que encara ens costar¨¤, no ja aclarir, sin¨® tan sols imaginar les seues implicacions tota una generaci¨®. Les perspectives s¨®n molt obertes, per¨° alguns dels problemes i els riscos que ha de generar ja s¨®n obvis. En primer lloc, hi ha la gratu?tat. Per al consumidor, aix¨° ¨¦s un avantatge; per al productor, no tant. Formar un bon periodista, capa? d¡¯investigar, entendre a fons i sobretot explicar d¡¯una manera entenedora i equ¨¤nime els fets costa molt de temps i d¡¯esfor?, i que el bon periodista exercesca b¨¦ el seu ofici ¨Cinvestigant, entenent, etc. cada cosa rellevant que passa en els ¨¤mbits que coneix-, costa molt tamb¨¦. Pretendre que ho fa?a per amor a l¡¯art ¨¦s irresponsable. ?s apostar per l¡¯amateurisme i la subjectivitat m¨¦s temeraris. Restringir l¡¯exercici de la informaci¨® a un vedat de professionals ¨Cels periodistes-, facilita la censura i el control del que es posa en coneixement del p¨²blic, sens dubte. Les noves possibilitats, pel seu costat, atien la verborrea, l¡¯acumulaci¨® indiscriminada d¡¯afirmacions no contrastades o inverificables, la cal¨²mnia i les formes m¨¦s grosseres de l¡¯embaucament. A m¨¦s, com que el p¨²blic es disgrega en mir¨ªades de converses digitals, la majoria no fa m¨¦s que triar aquelles en qu¨¨ se sent c¨°mode, perqu¨¨ confirmen els seus prejudicis. L¡¯higi¨¨nic xoc amb la realitat, sempre problem¨¤tica, pot quedar segrestat per aquesta proliferaci¨® bab¨¨lica de discursos a la carta.

Els periodistes, bons o ro?ns, ho tenen complicat. L¡¯¨¨tica informativa exigeix un esfor? constant en la recerca de la imparcialitat i la veracitat: no mentir, no silenciar les dades rellevants, no manipular els fets a favor de qualsevol inter¨¦s previ. Per¨° la pr¨¤ctica, sempre bruta, erosiona aquests valors, com sap qualsevol que tinga costum de fullejar diaris. Llu¨ªs Bassets aposta per recuperar-los en la necess¨¤ria reencarnaci¨® digital del periodisme del futur. I tant de bo. Ara b¨¦, a l¡¯esfor? de buscar la veritat cal sumar-li el valor de dir-la i tamb¨¦ el d¡¯escoltar-la. No hi ha costum. Si no volem viure ni ignorants ni enganyats, ens haurem d¡¯avesar tots a aquest treball¨®s coratge en un m¨®n m¨¦s obert i m¨¦s conf¨²s. Cal aprendre a viure en llibertat, perqu¨¨ no ¨¦s f¨¤cil. De moment, del que podem estar certs ¨¦s que la desaparici¨® de l¡¯¨²ltim peri¨°dic en paper ser¨¤ la primera not¨ªcia d¡¯inter¨¦s que ja no donar¨¤ la premsa escrita.