Els ¨²ltims pescadors de litoral

La Confraria de Pescadors del port viu una lenta agonia des de fa anys. La secular flota pesquera del Grau, dels pobles de la mar, minva sense remei a costa de la dubtosa reconversi¨® de la hist¨°rica d¨¤rsena interior de Val¨¨ncia en una mena de centre comercial per a rics. Els plans d¡¯urbanitzaci¨® del Consorci Portuari de la Copa de l¡¯Am¨¨rica s¨®n depredadors amb una fa?ana hist¨°rica. Les primeres v¨ªctimes s¨®n els pescadors de litoral.

Quan preguntem al pescador Serrano, en el remot moll Sud, quina ¨¦s la situaci¨® de l¡¯escassa flota de litoral que encara pesca en el golf de Val¨¨ncia, contesta: ¡°N¡¯hi ha per a penjar-se¡±. Uns altres incideixen en el pessimisme: ¡°Passarem fam¡±. De l¡¯estiu en?¨¤ que hi ha un degoteig d¡¯abandonaments, i on al comen?ament dels anys 70 pescaven m¨¦s de 40 embarcacions de calat distint, en els arts del tresmall i l¡¯arrossegament, ara nom¨¦s atraquen en l¡¯embarcador (no se¡¯n pot dir port) unes 20 naus exhaustes que no arriben ni a amortitzar les captures.

L¡¯armador Salvador Cavaller, portaveu de la Confraria, recorda que el Consorci ¡°ens va fer fora amb indemnitzacions m¨ªnimes i amb un munt de promeses que no han complit¡±, i conclou rotund: ¡°L¡¯ampliaci¨® del port ens ha fet pols¡±.

¡°Des de fa temps que rebem pressions perqu¨¨ ens n¡¯anem. Des de la Copa de l¡¯Am¨¨rica que molestem molt. Volen fer fora les embarcacions d¡¯ac¨ª per disposar de terreny i fer un club nou per a rics. Ens volen allunyar cap a Pinedo¡±, diu el treballador Jes¨²s enmig del tr¨¤fec de l¡¯arribada de vaixells de les quatre de la vesprada, amb el brogit de la venda de peix en la ve?na i diminuta llotja.

La flotilla del Grau, composta per embarcacions amb noms rom¨¤ntics i curiosos, La Silvana del Mar, La Nati, La Noelia, El Caiman Primero¡­, i que segueix una tradici¨® de pares a fills, no ha al?at el cap des que els van desallotjar del seu lloc natural per construir un monument al balafiament: el Veles e Vents. Lloc ara buit i mascar¨® de proa de la destrucci¨® de la fa?ana portu¨¤ria valenciana que, encaixonada entre els excessius contenidors de polietil¨¦ per a les competicions, ha arraconat la flota pesquera en el moll de Ponent, gaireb¨¦ tocant Natzaret.

I malgrat tot, cada vesprada de la setmana nombrosos compradors es concentren en aqueix embarcador remot al costat dels ¨²ltims magatzems modernistes, impagable arquitectura industrial portu¨¤ria, per comprar un quilo de llu? a sis euros en compte de pagar-ne 16 en una pescateria de la ciutat. Els vaixells han eixit a les quatre de la matinada per pescar en les dues modalitats tradicionals: el tresmall, conegut com a ¡°art menor¡±, xarxes fixes amb boies que es recullen l¡¯endem¨¤, i l¡¯arrossegament, pesca ancestral que explica el seu propi nom.

El pescador Serrano qualifica la situaci¨® de ¡°cr¨ªtica¡±. ¡°Ens ofeguen amb el gasoil, hi ha menys pesca i la que s¡¯agafa no es paga. Hem de fer m¨¦s milles n¨¤utiques per buscar peix i aix¨° comporta m¨¦s despeses. Tamb¨¦ ens mata la importaci¨® de peix¡±.

Armadors i pescadors es queixen de la pressi¨® de les autoritats sobre un sector en caiguda lliure. ¡°V¨¦nen els del Seprona per mar, i despr¨¦s els de la Conselleria en terra, a controlar les captures. Si el polp no pesa el quilo reglamentari el tiren a la mar. Moltes vegades ¨¦s una deixalla in¨²til. Hauria d¡¯haver-hi m¨¦s flexibilitat¡±, argumenten.

Els pescadors estan que trinen perqu¨¨ fins i tot els han volgut llevar, sense ¨¨xit, el llegendari ¡°ranxo¡±. Les captures no comercials que es reparteixen despr¨¦s de pescar i la resta les venen a preus molt baixos abans de la subhasta comercial. ¡°Ha sigut una batalla. El ranxo ens d¨®na vida; ¨¦s el que et fa guanyar b¨¦ el pa, sense aqueix complement el sou no quadraria¡±, diuen els pescadors joves dalt de la coberta d¡¯una embarcaci¨® de 15 metres d¡¯eslora. Nom¨¦s hi ha un vaixell de 24 metres, els altres s¨®n menuts, entre 15 i 20 m.

Moll, gamba, cigala, s¨¦pia, polp ¡ªara ¨¦s l¡¯¨¨poca¡ª i fins i tot llagosta s¨®n algunes de les captures habituals de la nostra flota pesquera. Lluny queda el temps en qu¨¨ la flota del Grau se n¡¯anava al banc de l¡¯Atl¨¤ntic a estar-se setmanes en alta mar.

¡°A pescar llu?, nom¨¦s, hi anaven set o huit vaixells i ens est¨¤vem tot l¡¯any. Aix¨° ha passat a la hist¨°ria. Ara quedem quatre gats i tots malhumorats¡±, assenyala el pescador amb nost¨¤lgic sarcasme.

Estudiosos del Cabanyal, com l¡¯escriptor Marqu¨¦s Leiva, mostren a qui vulga veure les velles fotos en s¨¦pia d¡¯un univers de pescadors ja desaparegut: barques enormes que es constru?en en les petites drassanes de la platja; fotos d¡¯un port molt actiu. Per¨° on abans hi havia un tr¨¤fec que alimentava la vida i les economies de la gent dels poblats mar¨ªtims ara hi ha una desfilada de iots i creuers molt vip. El port nou amb els gratacels de contenidors se situa m¨¦s al sud, fins al caient del nou llit.

En l¡¯actualitat aquesta raqu¨ªtica activitat pesquera del port mant¨¦ seixanta persones, aproximadament, per¨° si les coses continuen d¡¯aquesta manera no podr¨¤ mantenir ning¨². Aqueixa humil llotja del peix del Grau ser¨¤ hist¨°ria quan es convertisca en un port esportiu.