Perspectives infinites

En un dels primers textos que vaig escriure amb pretensions liter¨¤ries, hi tenia protagonisme un escarabat. Com que volia agafar-me seriosament l¡¯escriptura, pens¨ª que no devia dir-ne ¡°escarabat¡±, a seques, perqu¨¨, d¡¯escarabats ¡ªpensava jo¡ª, devia haver-ne de distintes classes. I la precisi¨®, en literatura ¡ªi en tants altres camps¡ª, ¨¦s decisiva. Durant la inf¨¤ncia vaig jugar entre horts, dunes i sendes de baladre i canyissos, i vaig saber distingir visualment tres o quatre tipus d¡¯escarabats. Ara, com que en desconeixia els noms, em calia documentar-me¡¯n. Vaig mamprendre una enciclop¨¨dia i vaig descobrir, desconcertat, que al m¨®n hi havia no les tres o quatre classes que jo vagament coneixia, sin¨® unes 375.000 esp¨¨cies d¡¯escarabats, cadascuna amb difer¨¨ncies pr¨°pies. Un desconcert que em parlava de la meua ignor¨¤ncia ¡ªimmensa¡ª i, alhora, de la varietat i la riquesa del m¨®n que habitem. La prova es pot fer en qualsevol altra direcci¨®, apuntant a un animal, a una planta, a un mineral: la diversitat i la complexitat que ens envolten s¨®n aclaparadores. Els cient¨ªfics intenten, des de fa molt, posar-hi un ordre; els artistes en fan un ¨²s molt minso. Per¨° la complexitat no es limita a la natura, sin¨® que amara cada rac¨® de la vida: les relacions personals, els idiomes, el nostre m¨®n interior¡­ La vida ¨¦s un enigma que ens supera, ple de perspectives infinites; nom¨¦s cal mirar al cel o a trav¨¦s d¡¯un microscopi per a adonar-se¡¯n. Tota interpretaci¨® nostra, tota versi¨®, tant des de la ficci¨® com des d¡¯una pretesa realitat, esdev¨¦, inevitablement, una reducci¨®. Aix¨° arriba a extrems na?fs quan es tracta d¡¯obres amb pretensions comercials: com m¨¦s simple i f¨¤cil d¡¯entendre ¨¦s una obra, menys vida cont¨¦. Una obra que no genera dubtes no ¨¦s solament un anest¨¨sic, sin¨® tamb¨¦ una farsa, perqu¨¨ la vida ¨¦s, mires cap on mires, una selva d¡¯interrogants. I aix¨° val, tamb¨¦, per a una idea: com m¨¦s pla i simple ¨¦s un concepte, m¨¦s opcions t¨¦ d¡¯expandir-se. Les religions i la pol¨ªtica ho saben, aix¨°, se¡¯n nodreixen, i n¡¯han fet i en fan estralls. En un m¨®n cada volta m¨¦s dif¨ªcil, la realitat arriba a la poblaci¨® tradu?da en t¨°pics. Una traducci¨® que ¨¦s, deliberadament, una tra?ci¨®. Els continguts que irradien l¡¯educaci¨® ¡ªcom m¨¦s va menys human¨ªstica¡ª i els mitjans informatius ¡ªmers tentacles de poders econ¨°mics¡ª s¨®n cada volta m¨¦s simples, com tamb¨¦ ho s¨®n ¡ªtot s¡¯encomana¡ª l¡¯art i la literatura. Em pregunta un amic si he vist ¨²ltimament alguna exposici¨® recomanable. ¡°El Museu Blau¡±, li dic, al Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona. All¨¤ vaig gaudir, durant tres hores llargues, d¡¯una bellesa sorprenent, generadora de dubtes, mentre em recreava en la contemplaci¨® de tota mena d¡¯animals, plantes i minerals. Per cert: una de les vitrines que em crid¨¤ especialment l¡¯atenci¨®, i on m¨¦s m¡¯hi vaig entretindre, fou, precisament, la dels escarabats.