El fil teixit

Fa molts anys, per¨° no tants, arrib¨¤ a la ciutat de Val¨¨ncia un tren amb voluntaris supervivents de les Brigades Internacionals. Era impossible no acostar-se a l'estaci¨® del Nord (sort que encara no existia el supermercat as¨¨ptic de l'estaci¨® J. Sorolla) si m¨¦s no com a homenatge a uns quasi adolescents que salvant tots els esculls, com ara entrar clandestinament a Espanya, vingueren a lluitar contra el feixisme. Res a veure al que vivim actualment: mercenaris pagats per reprimir fora del seu pa¨ªs. Pensava que ser¨ªem quatre gats i la sorpresa va ser trobar l'andana plena de gent jove disposada a rebre aquells ancians, alguns d'ells amb cadira de rodes. Els joves duien pancartes on es podia llegir el "no pasar¨¢n" que ha quedat impr¨¦s en la mem¨°ria dels pobles. A m¨¦s, cantaven m¨²siques de Garc¨ªa Lorca amb les lletres que la lluita ciutadana hi va adaptar.

Quan la policia grega va matar Alexis, la joventut hel¡¤l¨¨nica torn¨¤ a cantar Theodorakis, Ritsos, de la mateixa manera que el poble els va cantar a la pla?a davant de l'hospital on agonitzava el diputat Lambrakis, maig de 1963, despr¨¦s d'un atemptat feixista ("Z", recordeu).

I els darrers anys, on el su?cida de la pla?a Sintagma no va trobar qui prenguera un kalashnikov per a lluitar contra els nous i mateixos invasors alemanys i anglessos que van envair Gr¨¨cia durant la II Guerra Mondial, s'ha recuperat de nou Theodorakis, Ritsos i els seus succesors: Leontis, Lo?sos, etc. Nom¨¦s cal una visita al d¨¦u pag¨¤ contemporani, Internet, buscar not¨ªcies de Gr¨¨cia i trobar-hi can?ons aparentment oblidades. Fins i tot fotografies de l'entrada dels tancs dels coronels en la Universitat Polit¨¨cnica de l'any 1973. La gent no oblida.

It¨¤lia surt al carrer i recupera les can?ons del "Bella ciao".

El cap de setmana passat els portuguessos van ocupar els carrers i son¨¤ de nou "Grandola, vila morena", can?¨® magn¨ªfica que subratlla aquest vers: "O povo ¨¦ quem mais ordena", el poble ¨¦s qui mana.

S¨®n can?ons que representen l'esperit de les lluites, que la gent ha fet seues, i que, si m'ho permeten, a m¨¦s, tenen una qualitat indiscutible. Res a veure amb himnes artificials o temes d'enc¨¤rrec.

Diuen que la revoluci¨® russa cantava la "Marsellesa", supose que seria per no trobar a l'abast un tema m¨¦s engrescador. I ¨¦s clar: cal recon¨¨ixer que la "Marsellesa" encara posa els p¨¨ls de punta, malgrat un De Gaulle o un Sarkozy. Nom¨¦s cal recordar l'escena de la pel¡¤l¨ªcula "Casablanca" quan la canten en el bar de Rick. Parlem de la lletra abans de ser retocada.

Com es transmet, de generaci¨® en generaci¨®, aquest impuls que recupera can?ons d'una altra "¨¨poca"?

I com saben qu¨¨ simbolitzava la frase "no pasar¨¢n" aquells que han dut pancartes amb ella a Gr¨¨cia, a Portugal, a It¨¤lia?