¡°El geni i el talent a Val¨¨ncia s¨®n un mal negoci¡±

Cient¨ªfic, periodista i escriptor, Mart¨ª Dom¨ªnguez acaba de publicar la seua quarta novel¡¤la. Precedida per unes altres que tenien com a protagonistes el comte de Buffon, Goethe i Voltaire, en aquest cas ¨¦s el pintor Paul C¨¦zanne qui porta la veu cantant. El pr¨°leg de la novel¡¤la ¨¦s una foto d¡¯ell i el seu amic i col¡¤lega Camille Pissarro abillats com a excursionistes. ¡°Jo, com a bi¨°leg, he anat amb aqueixa mateixa pinta, la motxilla i el bast¨®, a la recerca d¡¯¨¦ssers vius¡±, reconeix l¡¯autor d¡¯El fracassat (Proa), que aquest ¨¦s el t¨ªtol del llibre. ¡°Ells van a buscar el mateix, a la recerca dels fragments del natural, d¡¯impressions visuals¡±, explica. ¡°L¡¯impressionisme i Pissarro el que fan ¨¦s deixar l¡¯estudi, el bodeg¨®, el model i mirar per la finestra, mirar fora, passejar, caminar¡±. Mart¨ª mira els pintors com un entom¨°leg i desgrana el seu ecosistema, per¨° ¡ªho subratlla¡ª posant-se en la seua pell. M¡¯interessa C¨¦zanne en tant que jo puc parlar de mi¡±, aclareix. ¡°Per aix¨° sempre dic que no faig novel¡¤la hist¨°rica, sin¨® que a partir d¡¯uns fets reflexione sobre la vida que a mi m¡¯afecta¡±.

Pregunta. Diu vost¨¦ que no fa novel¡¤la hist¨°rica, per¨° m¡¯equivoque si dic que com a lector conec millor C¨¦zanne, Gauguin, Camille Pissarro, ?mile Zola o Eduard Manet despr¨¦s de llegir El fracassat?

Resposta. ?s clar que s¨ª, passa igualment quan lliges Les mem¨°ries d¡¯Adri¨¤, que coneixes millor Adri¨¤, per¨° all¨° que ¨¦s substancial no ¨¦s el fet hist¨°ric, sin¨® el que s¡¯aporta de la vida. Ning¨² no s¡¯imagina la vida tan dura que van tenir C¨¦zanne i els impressionistes, i aix¨° t¡¯ho mostra la novel¡¤la. Per¨° possiblement sabr¨¤s m¨¦s sobre tu mateix si et fa reflexionar sobre les teues ambicions i sobre si has llan?at la tovallola o no. M¡¯interessa com C¨¦zanne no es deixa doblegar en la seua obsessi¨® per trobar aqueixa f¨®rmula que busca, all¨° que el caracteritza com a artista.

P. El t¨ªtol, El fracassat, ¨¦s contundent, com una bufetada en la cara, per¨° la mirada de C¨¦zanne en la portada ¨¦s desafiant, no ¨¦s la d¡¯un fracassat.

R. Per a C¨¦zanne hi havia dues classes de pintors, els que tenien collons i els que no. En les meues novel¡¤les el que intente ¨¦s reflexionar sobre la creaci¨®, que ¨¦s el que realment interessa als protagonistes, siga la creaci¨® cient¨ªfica, liter¨¤ria, art¨ªstica o filos¨°fica, i sobre la vida del creador. C¨¦zanne ¨¦s un fracassat per a tots els companys i, fins i tot, als ulls de la seua pr¨°pia dona, per¨° ¨¦s persistent.

P. I com s¡¯aplica aqueixa reflexi¨® a l¡¯actualitat?

R. Crec que tots som fracassats. Primer de tot perqu¨¨, sobretot en aquesta ciutat, quantes coses hem deixat de fer per pors o per deixar-nos endur? I segon, perqu¨¨ sempre tenim l¡¯esperan?a que el nostre esfor? siga finalment valorat.

P. ?pica del frac¨¤s, l¨ªrica del frac¨¤s, sociologia del frac¨¤s o ¨¨tica del frac¨¤s?

R. Senzillament, hi ha una idea i ¨¦s que per a la societat burgesa i benpensant tot all¨° que ¨¦s innovador i pioner es considera una extravag¨¤ncia i, a la llarga, un frac¨¤s. Tanmateix, despr¨¦s va i es manifesta d¡¯una manera totalment contr¨¤ria. Per aix¨° com a societat haur¨ªem de ser molt m¨¦s cauts amb els creadors, protegir-los m¨¦s.

P. Es diu en el seu llibre que la pintura no ¨¦s una reflexi¨® de l¡¯exterior, sin¨® de l¡¯interior de l¡¯artista. Es pot dir el mateix de la literatura?

R. Efectivament. El que no t¨¦ sentit ¨¦s fer una novel¡¤la per a contar una batalleta. Pots reconstruir la batalla de Waterloo o de Trafalgar, per¨° aqueixa no ¨¦s la faena de l¡¯escriptor, sin¨® de l¡¯historiador. Es tracta de buscar un escenari versemblant que puga aportar coses a la visi¨® de l¡¯home i de les seues passions. I tornant a la frase, el que vol dir C¨¦zanne ¨¦s, si fa no fa, que tampoc no n¡¯hi havia prou de fer la pintura a l¡¯exterior que defensaven els impressionistes. Per aix¨° C¨¦zanne no ¨¦s un impressionista, perqu¨¨ ell busca aqueix concepte tan modern que ¨¦s l¡¯autoria.

P. Buffon, Voltaire, Goethe s¨®n els protagonistes de les seues novel¡¤les anteriors. Creu que li podrien donar algun dia el premi europeu?

R. (Riu) Ni m¡¯ho havia plantejat. Tot el que jo faig ¨¦s indagar en el m¨®n creatiu. La trilogia de la il¡¤lustraci¨® reflecteix un m¨®n a qu¨¨ jo torne sempre. Torne a les llums, perqu¨¨ ¨¦s el moment emocionant de la il¡¤lusi¨® de l¡¯esp¨¨cie humana, en qu¨¨ creu que pot canviar el m¨®n.

P. El futur d¡¯Europa ¨¦s la hist¨°ria d¡¯un frac¨¤s?

R. El frac¨¤s d¡¯Europa ¨¦s evident en tant que no ha aconseguit que el coneixement tinga el seu pes real. A poc a poc ha anat cedint l¡¯actitud pr¨°pia d¡¯Europa, que ¨¦s la culturalista, a la m¨¦s purament neoliberal, que ¨¦s la dels EUA. Sempre ens mirem en els Estats Units. La ra¨® d¡¯Europa hauria de ser cultural, per¨° l¡¯intel¡¤lectual ha anat perdent pes en aquesta societat. A Espanya ja no hi ha intel¡¤lectuals que tinguen pes en la societat pol¨ªtica. El frac¨¤s d¡¯Europa ¨¦s el retroc¨¦s cultural.

P. En la seua novel¡¤la, els revolucionaris de la pintura criden: pinten la nostra terra! Aquest crit t¨¦ encara algun contingut revolucionari?

R.All¨ª o aqu¨ª?

P. Aqu¨ª, sobretot.

R. Quan parle amb artistes en els seus estudis d¡¯art, sempre els pregunte: Tu que vius en un mas, enmig de les muntanyes, has pintat mai aquest paisatge tan bonic? Hi ha gent que perd el marc on viu. I crec que ¨¦s un error des del punt de vista creatiu, en tots els sentits. La universalitat ha de n¨¤ixer des d¡¯all¨° local. El punt d¡¯arrancada del meu inter¨¦s per C¨¦zanne ¨¦s que va pintar 89 vegades la Sainte-Victoire, una muntanya que no coneixia ning¨² de 1.100 metres d¡¯al?¨¤ria. M¡¯interess¨¤ aqueixa obsessi¨® pel seu paisatge i de transcendir per intentar fer de la Sainte-Victoire un s¨ªmbol de Fran?a. ?s una muntanya com el Montg¨®. Per qu¨¨ ning¨² no pinta el Montg¨® de veres, no com una postal?

P. Quan diu ¡°el meu fill ¨¦s el major perill per a la meua obra¡±, parla de la conciliaci¨® familiar amb la creativitat?

R. No, parle de la realitat. C¨¦zanne es troba amb el fet que pot malviure amb una pensi¨® m¨ªnima que li passa son pare, i resulta que ha tingut un fill. Un dels motius de la novel¡¤la era reflexionar sobre la paternitat i la creaci¨®. La primera novel¡¤la, la de Buffon, relacionava el coneixement cient¨ªfic i la literatura; la segona, la de Goethe, la recerca de l¡¯amor, i la de Voltaire era sobre la persecuci¨® de l¡¯intel¡¤lectual. Aquesta ¨¦s la vida, tracta sobre com t¡¯hi mantens perqu¨¨ la vida no t¡¯arrossegue. C¨¦zanne no pot ser un pintor de diumenge, per¨° la vida ¨¦s dura, no ¨¦s f¨¤cil, amb una fam¨ªlia, mantenir-se contracorrent i a voltes ho deixes estar.

P. El geni, el talent, quan va contracorrent, ¨¦s un mal negoci, com deien de Paul C¨¦zanne?

R. El meu avi deia que cada mat¨ª Val¨¨ncia passa la dalla i tot aquell que ha despuntat un poquet ¨¦s segat a ras. El geni i el talent a Val¨¨ncia, si no tens un refugi universitari que et permeta un poc de llibertat, ¨¦s mal negoci.