La ¡®rustificaci¨®¡¯

Certament, rustificar i rustificaci¨® s¨®n paraules absents en els diccionaris: s¨®n una novetat que hi trobar¨¤ lloc algun dia, vista l¡¯expansi¨® funesta del fenomen. Passe sovint per viles i pobles, per petites i antigues ciutats com Morella, i la visi¨® del desastre em fa mal als ulls i a l¡¯esperit. Vost¨¦s poden pensar que la malenconia, en aquest cas, resulta de la meua condici¨® d¡¯intel¡¤lectual podrit, incapa? d¡¯acceptar l¡¯atractiu de la moda neorural, enemic de les noves fa?anes de pedra que els visitants urbans troben tan aut¨¨ntiques, amant enyorad¨ªs de la pobresa antiga sense cap esplendor. Per¨° all¨° que em mou a la malenconia ¨¦s la innecess¨¤ria destrucci¨® de la bellesa, l¡¯expansi¨® imparable d¡¯un nou tipisme universal, homogeni, sense gr¨¤cia i sense una sola gota de veritat. La falsedat ¨¦s lletja, i no solament s¡¯aconsegueix destruint la bellesa anterior o construint l¡¯horror nou: de vegades la falsedat i la lletjor s¨®n resultat grotesc de la reconstrucci¨®. M¡¯explicar¨¦. Com que ja fa molt de temps que l¡¯arquitectura ¡°r¨²stica¡± ¨¦s moda, com que la fantasia ¨¦s que rusticitat vol dir autenticitat i vol dir molta pedra, els arquitectes i els ajuntaments, els propietaris antics o nous de cases, els mestres d¡¯obres i els constructors, es dediquen amb passi¨® met¨°dica i constant a ¡°restaurar¡± cases de poble fins a deixar-les tal com imaginen que devien ser quan les van construir. O siga, els lleven l¡¯emblanquinat o la pintura, els rasquen l¡¯arrebossat original, freguen la pedra del mur i, si cal, n¡¯hi afegeixen de nova, hi afegeixen ciment, i el resultat final ¨¦s un mur irregular raspallat, polit, sovint envernissat, tot de pedra d¡¯una perfecta falsedat aut¨¨ntica. Aquella casa, fa un segle o dos o tres, no havia volgut semblar un corral o una pallissa, mai no havia tingut aquell aire uniformement ¡°r¨²stic¡±, de pedra tan aspra i tan ¡°t¨ªpica¡±: ara ¨¦s que rustifiquen les cases, ara ¨¦s que les places i els carrers dels nostres pobles i viles, amb la plaga de la pedra ¡°restaurada¡±, perden la fesomia que encara conservaven. Un horror nou que s¡¯escampa, i contra el qual ning¨² no diu res ni fa res. Sembla tan aut¨¨ntica, la pedra, que tothom n¡¯est¨¤ molt pagat i satisfet. ?s horriblement falsa, i els pobles i viles es deformen, implacablement, en el cam¨ª d¡¯una pseudor¨²stica, neor¨²stica i universal lletjor.