M¨²sica i lletres

?s sabut que Joan Fuster va ser un conspicu catador de les arts pl¨¤stiques, a les quals dedic¨¤ un dels seus primers grans assaigs, El descr¨¨dit de la realitat. Potser no ¨¦s tan sabut que va prestar una atenci¨® semblant a la m¨²sica. Les refer¨¨ncies a l¡¯art sonor sovintegen en la seua obra, per¨° la majoria queden disperses en refer¨¨ncies breus, sense condensar-se en un volum de l¡¯ambici¨® d¡¯aquell. Amb tot, els qui el van con¨¦ixer saben que era un fru?dor constant d¡¯una molt ¨¤mplia varietat d¡¯estils, des de la m¨²sica renaixentista a les can?ons de Raimon, passant pels seus estimats Bach, Mozart, Poulenc i Britten, i que va cultivar l¡¯amistat d¡¯una bona part dels compositors valencians de talent de la seua ¨¨poca.

En mem¨°ria d¡¯aquesta llarga freq¨¹entaci¨®, la C¨¤tedra Joan Fuster ha editat en DVD el concert que, amb el t¨ªtol de M¨²sica a l¡¯entorn de Joan Fuster, va tindre lloc a la capella de la Sapi¨¨ncia de la Universitat de Val¨¨ncia, el febrer de l¡¯any passat. Es tracta d¡¯un recull de can?ons de sis compositors amics de Fuster, molt ben interpretades per la soprano Maria de los Llanos i el pianista Adri¨¤ Gr¨¤cia G¨¤lvez. Tant la imatge com el so de la gravaci¨® s¨®n excel¡¤lents.

Un servidor no ¨¦s cap especialista en aquests temes, ¨²nicament un oient fervor¨®s, per¨° diria que la majoria, o totes, les peces d¡¯aquesta gravaci¨® es van compondre entre els anys 40 i 60 del segle XX. ?s un per¨ªode dif¨ªcil de la m¨²sica espanyola ¨Ci de la valenciana-, que va haver de viure en una for?ada autarquia. Per aix¨° s¡¯ha acusat aquesta m¨²sica de retardat¨¤ria, ancorada en unes formes corresponents als inicis de segle, amb escasses connexions amb la revoluci¨® sonora del dodecafonisme, per exemple, que feia temps que imperava a tot arreu. Aquests retrets no ens han de fer oblidar l¡¯alta qualitat t¨¨cnica, els coneixements musicol¨°gics i la subtil sensibilitat dels compositors valencians del moment, com tamb¨¦ la seua consci¨¨ncia de pa¨ªs, que els va dur a musicar molts poetes valencians en un temps en qu¨¨ aix¨° devia resultar prou inc¨°mode. Parlem, doncs, d¡¯uns m¨²sics no prou coneguts, per¨° m¨¦s que dignes, imbu?ts d¡¯una tradici¨® molt seriosa, francesa i espanyola, on ressonen sobretot els ecos de Falla i de Ravel, i on la influ¨¨ncia de la m¨²sica popular, que va inundar la pen¨ªnsula fins a la guerra civil, ¨¦s poderosa. Ac¨ª podem escoltar obres dels millors compositors que llavors residien a Val¨¨ncia, llevat de Josep Moreno Gans, que tamb¨¦ va musicar els nostres poetes, per¨° que ignore si va con¨¦ixer Fuster.

La can?¨® ¨¦s un g¨¨nere auster. Amb una veu i un piano intenta crear un microcosmos en qu¨¨ m¨²sica i paraula es potencien m¨²tuament fins a arribar a una breu forma de perfecci¨®. Entre les peces hi ha aut¨¨ntiques joies. No ¨¦s estrany que ho siga la que dedica Manuel Palau a ¡°Criatura dolc¨ªssima¡±. Palau, a m¨¦s d¡¯un compositor excel¡¤lent, era un bon degustador de poesia i freq¨¹ent¨¤ una tert¨²lia en qu¨¨ participava gent com Joan Lacomba, Xavier Casp, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s i el mateix Fuster. En aquesta pe?a, molt pr¨°xima al lied, la l¨ªnia mel¨°dica, enyoradissa i lleu, s¡¯ajusta al poema com un guant i n¡¯explora amb particular subtilesa les inflexions expressives.

Tampoc estranya l¡¯encert de les peces de Vicent Asencio, Vicent Garc¨¦s i Matilde Salvador, que mantingueren una forta amistat amb Fuster. Ac¨ª potser cal recordar que, abans de la guerra, Asencio i Garc¨¦s foren membres del Grup dels J¨®vens (tamb¨¦ anomenat Grup dels 5, en homenatge al Grup dels 6 franc¨¦s), l¡¯objectiu del qual era la creaci¨® d¡¯un art musical vigor¨®s i ric ¡°que incorpore a la m¨²sica universal el mat¨ªs psicol¨°gic i l¡¯emoci¨® pr¨°pia del nostre poble¡±, un prop¨°sit renovador al qual Fuster degu¨¦ ser receptiu. Crec que la fonda i reclosa sensibilitat de l¡¯autor de l¡¯espl¨¨ndid Col¡¤lectici ¨ªntim queda ben reflectida en la can?¨® sobre versos d¡¯Artola, i la de Garc¨¦s, molt pr¨°xima, en el primer dels seus Poemes pastorals. Si cal destacar res, la simbiosi entre lirisme musical i escrit en els versos del final de l¡¯amor musicats per Matilde Salvador ¨¦s deliciosa.

Un servidor sabia que Enric G. Gom¨¤ havia sigut un reconegut professor del Conservatori de Val¨¨ncia i un bon cr¨ªtic musical, que als anys 20 col¡¤laborava en la selecta Revista musical catalana, per¨° no n¡¯havia sentit mai res. Les Sis can?ons d¡¯aquest recull s¨®n tota una sorpresa. Tant l¡¯adusta melancolia de ¡°Prec nocturn¡± com la lluminositat amable d¡¯¡±Alta nit¡± o la joia saltarina de ¡°Lib¨¨l¡¤lula¡± mereixen ser molt m¨¦s conegudes. El cas de Gom¨¤ prova que, en l¡¯apreciaci¨® de la m¨²sica valenciana, queda molt per fer. Per cert, tamb¨¦ ell va ser un bon amic de Fuster. Aix¨ª, aquests sons ens deixen l¡¯eco d¡¯un temps en qu¨¨ escriptors, pintors i m¨²sics s¡¯ajuntaven, parlaven, treballaven junts i compartien una profunda estima per aquest pa¨ªs. D¡¯aix¨°, se¡¯n diu cultura. N¡¯haur¨ªem de ser dignes.