L¡¯antigalla de l¡¯'star-system¡¯

Si cregu¨¦ssim en un tarann¨¤ nacional dir¨ªem que als catalans ens agrada mirar, per¨° no ser mirats, o, encara menys, ser vistos quan no conv¨¦. Ho evidencia l¡¯escassesa de poblaci¨® catalana en revistes com ?Hola!, on abunden personatges de cognoms amb guionet i seccions d¡¯una divertid¨ªssima obscenitat com la que obre la revista: la mestressa, generalment, mostra el casalot de dotze lavabos i apareix fotografiada en cinc estances sempre amb un vestit, llarg, diferent. Que ens agrada mirar ho demostra l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un periodisme popular del xafardeig. Les Mamaraz?zis, per exemple, tenen la requesta de Clap¨¦s, Gir¨®, Ustrell... Que no ens agrada ser mirats s¡¯adverteix en la discreci¨® de la nostra burgesia.

El concepte d¡¯star-system, de fet, ¨¦s una antigalla. Ve de quan Hollywood estava organitzat en estudis que tenien en plantilla els seus actors i actrius i els resultava rendible invertir en la tafaneria al seu voltant perqu¨¨ la popularitat augmentava l¡¯atractiu dels films. Ara es refereix a les celebritats, no for?osament fabricades per grans sistemes. Edgar Morin, als anys setanta (Les Stars), veia les estrelles del cinema com uns mites quasi religiosos que funcionen com a models de cultura per al p¨²blic. L¡¯estudiosa del cinema Tytti Soila t¨¦ escrit que, a Europa, les qualitats de les estrelles es comparen amb all¨° que es considera qualitats nacionals. ¡°Les estrelles les confirmen, encarnant de manera positiva o negativa m¨¦s d¡¯una suposada qualitat nacional, o b¨¦ les eviten, encarnant l¡¯Altre d¡¯un suposat estereotip nacional¡±. Precisament ¨¦s en aquest aspecte que ha preocupat al nacionalisme la debilitat de l¡¯star-system catal¨¤.

Algunes s¨¨ries de TV3 ¡ªque han donat popularitat a actors i actrius, beneficiant teatre i cinema¡ª han volgut refor?ar conviccions sobre la identitat pr¨°pia. Aix¨° explicaria les queixes que determinats sectors exposen quan en una s¨¨rie es parla un catal¨¤ dolent o, pitjor, si hi ha biling¨¹isme als di¨¤?legs. La televisi¨® que ha donat m¨¦s circularitat als famosets i famosetes que fabrica ¨¦s Telecinco, que els reutilitza dins la graella de l¡¯emissora.

Aquesta promoci¨® del planter d¡¯actors i actrius catalans segurament ¨¦s envejada pels pol¨ªtics, que acostumen a sentir-se menystinguts. I quan TV3 vol corregir aquesta suposada manca d¡¯atenci¨®, fa el rid¨ªcul. Vegeu la retransmissi¨® de la gala dels Gaud¨ª del 2016. Qui va protagonitzar les imatges de platea va ser Carles Puigdemont, que va ser enfocat m¨¦s de tretze vegades quan no estava nominat a cap premi.

Ara, TV3, atenta a la demografia juvenil d¡¯internet que ignora les emissions lineals, ha creat espais per recuperar aquesta audi¨¨ncia. ?s el cas d¡¯Eva, el canal juvenil del 3Cat on es poden trobar influ¨¨ncers popular¨ªssims i creadores de p¨°dcasts. Per exemple, Spursito ¡ªyoutuber andorr¨¤ que tributa a Espanya!¡ª, que t¨¦ un espai d¡¯entrevistes on han anat el Mago Pop, Jordi S¨¢nchez i molts esportistes (la literatura i l¡¯assaig no tenen gaire predicament en el m¨®n de les celebritats). ?s interessant com Eva va n¨¦ixer amb estrat¨¨gies de diferenciaci¨®, fins i tot de camuflatge, en relaci¨® amb TV3. El llan?ament van preferir promocionar-lo en espais com TikTok i evitar la comunicaci¨® corporativa. I el nom va agradar perqu¨¨ no recorda TV3. Segons els seus estudis de mercat, la gent volia continguts en catal¨¤, per¨° no creats per TV3. Volien una cosa percebuda com a nova.

El m¨®n de les celebritats segueix existint, esmicolat per tribus i sistemes de mides diferents, alguns circulant per canals desconeguts fa 30 anys, i amb models molt diversos... com la societat que les admira o rebenta.