Imatges de la Xina

Fins a quin punt es pot traduir la poesia? ?Resideix, sobretot, en certes manipulacions del llenguatge que resulten intradu?bles, o b¨¦ constitueix precisament all¨° que m¨¦s val la pena intentar traduir? ?s un debat interminable, i tamb¨¦ in¨²til. Per m¨¦s ministres que ens vulguin espanyolitzar, no trobarem mai res equiparable a les quatre s¨ªl¡¤labes ¡°sol, i de dol¡±, per¨° no per aix¨° deixarem d¡¯intentar aproximacions, sempre insuficients, a poemes d¡¯altres lleng¨¹es. Perqu¨¨ ¡°traduir una obra ¨¦s la millor manera de llegir-la¡±, com diu Josep Carner, i perqu¨¨ a qualsevol literatura li resulta molt saludable mirar qu¨¨ fan en altres bandes.

Si el verb anostrar no ha caigut encara en l¡¯oblit, ¨¦s el que escau m¨¦s b¨¦ a la feina del fil¨°leg Manel Oll¨¦ a Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa cl¨¤ssica. Fins ara, en catal¨¤, ten¨ªem, d¡¯una banda, versions m¨¦s o menys lliures, com ara les de Carner (la secci¨® ¡°Lluna i llanterna¡± de la seva Poesia) o de Mari¨¤ Manent, fetes a partir de traduccions a altres lleng¨¹es, com la del brit¨¤nic Arthur Waley; i de l¡¯altra, m¨¦s recentment, experi¨¨ncies a quatre mans entre el poeta catal¨¤ i alg¨² coneixedor de l¡¯original xin¨¨s, com el mateix Manent i Dolors Folch a Vell pa¨ªs natal. Menci¨® a part mereix Joan Ferrat¨¦, que, sense saber xin¨¨s, va traduir Cinquanta poesies de Du Fu a partir de la informaci¨® proporcionada per diversos estudis. Oll¨¦, bon coneixedor de la llengua i la cultura xinesa ¡ªles ensenya a la Universitat Pompeu Fabra¡ª ha tradu?t directament una breu mostra de 74 poemes, la majoria, 55, de la dinastia Tang (607-907), l¡¯¨¨poca m¨¦s divulgada a Occident, amb autors com Wang Wei, Li Bai (o Li Po), Du Fu (o Tu Fu) i Bai Juyi (o Po Txiu-I). Es tracta d¡¯una acurada edici¨® biling¨¹e, per¨° sense comentaris aclaridors ni contextualitzadors, que deixen el lector inexpert sol davant unes paraules d¡¯ara que tracten de reflectir un missatge de fa mil anys o m¨¦s, procedent d¡¯una civilitzaci¨® de la qual tenim poques i potser err¨°nies idees.

L¡¯objectiu ¨¦s que el text resultant funcioni com a poema i que sigui intel¡¤ligible sense haver de rec¨®rrer a notes al peu. ?s clar que, d¡¯aquesta manera, moltes caracter¨ªstiques de l¡¯original es perden: es perd la dimensi¨® musical, irreprodu?ble; es perd, en molts casos, la conviv¨¨ncia del poema amb un paisatge pintat, com tamb¨¦ la cal¡¤ligrafia, les caracter¨ªstiques de la qual contribueixen a la significaci¨®; es perd l¡¯ordenaci¨® dels mots, que crea entre ells un joc d¡¯enriquiment i de contrastos. La tradici¨® po¨¨tica xinesa ¨¦s altament convencional, forjada al llarg de segles i cultivada per una elit de funcionaris; cada un dels seus signes monosil¡¤l¨¤bics pot tenir diversos significats segons el context, i no hi ha marques de persona ni de temps verbal.

Conscient que cada llengua t¨¦ els seus recursos, Oll¨¦ ha prescindit dels artificis que serien improductius i ha concentrat l¡¯esfor? a traslladar el que ¨¦s susceptible de ser dit en catal¨¤. En el sint¨¨tic i imprescindible pr¨°leg que encap?ala el recull, afirma: ¡°La llengua xinesa permet un predomini del component sem¨¤ntic que converteix el poema en una juxtaposici¨® din¨¤mica d¡¯imatges en interacci¨®¡±.

Aquesta manera de fer ha servit d¡¯est¨ªmul a molts poetes del XX, especialment certes escoles avantguardistes, com l¡¯imatgisme, per deslliurar-se de les servituds de la sintaxi, i per tant de la racionalitat, amb qu¨¨ la mateixa tradici¨® occidental els condicionava, i optar per composicions basades en la flu¨¨ncia d¡¯imatges o sensacions. En la mesura en qu¨¨ puguem disposar de treballs s¨°lids com aquest, l¡¯est¨ªmul continuar¨¤ vigent.

?