¡°Nom¨¦s podia escriure aquesta novel¡¤la un sacr¨ªleg no angl¨°fon¡±

La bona literatura es nodreix de multitud d¡¯ingredients. I un de molt important ¨¦s l¡¯atreviment. A la darrera novel¡¤la de Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), El retorn de Macbeth, guardonada amb el Ciutat d¡¯Alzira, no se li pot negar la gosadia: l¡¯autor aprofita un fil no tancat per Shakespeare en la seua immortal obra (el compliment de la profecia de les bruixes) per a bastir una continuaci¨® vibrant on el protagonisme recau, molts anys despr¨¦s, en els fills de Macbeth i Banquo. Un projecte ambici¨®s que requeria la maduresa i l¡¯experi¨¨ncia liter¨¤ria de Puigpelat, escriptor i periodista amb una vintena de llibres a l¡¯esquena com ara Els llops, La segona mort de Jes¨²s de Natzaret o Faust, el terrorista.

La g¨¨nesi del projecte est¨¤ explicada en una nota al final del llibre. La idea de fer una continuaci¨® de Macbeth se li ocorre fa trenta anys, despr¨¦s de veure la versi¨® f¨ªlmica de Macbeth de Roman Polanski, del 1971, on el director polon¨¦s segueix fidelment l¡¯obra fins a l¡¯ep¨ªleg mut en qu¨¨ el personatge de Donalbain cerca les bruixes de la profecia, fent pal¨¦s el car¨¤cter c¨ªclic del relat. ¡°De totes les grans trag¨¨dies de Shakespeare, l¡¯¨²nica que admet continuaci¨® ¨¦s Macbeth. Perqu¨¨ el desllorigador de la hist¨°ria, que s¨®n les bruixes, continuen existint. I perqu¨¨ la profecia no s¡¯ha complert: Macbeth ¨¦s rei per¨° els fills de Banquo no s¨®n reis¡±.

En aquesta perxa Puigpelat penja la seua hist¨°ria, una continuaci¨® intensa i intrigant amb una certa flaire teatral ¨Cllargs di¨¤legs, unitat de temps i espai, par¨¤frasis i citacions d¡¯unes altres obres de Shakespeare...¨C conjugada amb trets novel¡¤l¨ªstics i una prosa acurada i fluida alhora, molt treballada. Una obra complexa que convida a pensar en una gestaci¨® feixuga que l¡¯autor, en contra del gest habitual d¡¯atorgar-se import¨¤ncia, relativitza. ¡°Vaig estar molt de temps pensant la novel¡¤la, fins que en vaig tindre una sinopsi d¡¯unes seixanta p¨¤gines. Per¨° una vegada en pose a escriure s¨®c bastant r¨¤pid: vaig dedicar-li un any escrivint un dia a la setmana. Perqu¨¨ la hist¨°ria va com un tir, des del comen?ament veus el final¡±.

De totes les grans trag¨¨dies de Shakespeare, l¡¯¨²nica que admet continuaci¨® ¨¦s Macbeth"

Sobre la prosa, Puigpelat apunta que el seu intent era trobar un model de llengua ¡°que sigui ¨¤gil, que sigui entenedor i, al mateix temps, que s¨¤piga transmetre un registre culte. Garc¨ªa M¨¢rquez deia que el m¨¦s dif¨ªcil d¡¯una novel¡¤la ¨¦s escriure el primer par¨¤graf. No exageraria tant per¨° ¨¦s cert que ¨¦s q¨¹esti¨® de trobar el to¡±. Una altra dificultat, que l¡¯autor nega, era el model literari de partida. ¡°?s molt dif¨ªcil que una persona que sigui angl¨°fona, que hagi mamat de la cultura anglesa, s¡¯hagu¨¦s atrevit a fer una continuaci¨® del Macbeth, perqu¨¨, inevitablement, si escrius una novel¡¤la aix¨ª en angl¨¨s tothom comparar¨¤ la teua manera d¡¯escriure amb la de Shakespeare. Aix¨° ¨¦s la mort. Havia de ser alg¨² que no escrigui en angl¨¦s, per evitar la superposici¨® de registres ling¨¹¨ªstics¡±. Li preguntem si, malgrat tot, no hi ha una part sacr¨ªlega. ¡°S¨ª, nom¨¦s ho podia fer un sacr¨ªleg no angl¨°fon¡± (rialles).

Un altre risc que eludeix El retorn de Macbeth ¨¦s l¡¯encarcarament i academicisme d¡¯un cert tipus de novel¡¤la hist¨°rica. ¡°De la novel¡¤la hist¨°rica, se n¡¯ha abusat molt a tot arreu perqu¨¨ els autors no s¡¯havien d¡¯explicar, l¡¯argument venia donat, era una cosa senzilla. I una altra clau que explica una certa degeneraci¨® del g¨¨nere ¨¦s que els periodistes sempre pregunten si m¡¯he documentat molt. Jo sempre responc que la documentaci¨® no t¨¦ la m¨¦s m¨ªnima import¨¤ncia per a escriure una novel¡¤la. Si realment fos tan important, les novel¡¤les hist¨°riques les escriurien els historiadors, no els novel¡¤listes. Del que es tracta ¨¦s d¡¯explicar una cosa que ha passat amb gr¨¤cia i amb grapa. En el cas de la meua novel¡¤la, la documentaci¨® han estat els articles de la Wikipedia en angl¨¦s. No hi ha res m¨¦s. Aquesta obsessi¨® per explicar la documentaci¨® ¨¦s una p¨¨rdua de temps: si no tens gr¨¤cia ja et pots passar anys documentant-te¡±. ¡°En tot cas¡±, rebla Puigpelat, ¡°aquesta no ¨¦s una novel¡¤la hist¨°rica. ?s com si diguessis que Macbeth era una pe?a teatral hist¨°rica. Tenia una base hist¨°rica, perqu¨¨ el personatge havia existit, per¨° aix¨° ho aprofita Shakespeare per a dir el que l¡¯interessava¡±. Llavors, quin seria el g¨¨nere del llibre? ¡°Novel¡¤la¡±, respon sense pensar-hi ni massa ni poc.

Vaig estar molt de temps pensant la novel¡¤la"

Puigpelat s¨ª que coincideix amb l¡¯entrevistador en qu¨¨ la novel¡¤la empenta a llegir o rellegir Macbeth: ¡°I tamb¨¦ estic bastant conven?ut que la lectura ser¨¤ diferent, perqu¨¨ els personatges es veuran des d¡¯un altre punt de vista, s¡¯aporta informaci¨® que Shakespeare no d¨®na. Per exemple, el personatge de Lady Macbeth t¨¦ un gruix i una consist¨¨ncia que fan que en canvi? totalment la percepci¨®¡±. Es refereix a una barreja de feminitat i d¡¯autoafirmaci¨® que modernitzen el personatge. O com diu l¡¯autor en la nota final del llibre: ¡°La meva Lady Macbeth-Grouch se situa en la problem¨¤tica i apassionant intersecci¨® entre el m¨®n de les reines-matriarques de l¡¯edat de bronze i el de feministes postmodernes¡±. Altrament, el lector potser projecte en el present una hist¨°ria farcida d¡¯intrigues, espies i tra?cions. ¡°Macbeth ¨¦s una hist¨°ria arquet¨ªpica en el sentit que conta un proc¨¦s d¡¯usurpaci¨®, ascensi¨®, degeneraci¨® i caiguda. ?s c¨ªclic, totes les hist¨°ries de poder i ambici¨® s¨®n la hist¨°ria de Macbeth¡±. No per casualitat, acabem parlant d¡¯un tal Luis B¨¢rcenas. La fi de la part publicable de la conversa.