Idolatria, heretgia

Per al gran i oblidat Francis Bacon de Verulam, els ¡°¨ªdols de la tribu¡±, com els de la caverna, els de la pla?a p¨²blica i els del teatre, que critica en el Novum organum, eren les falses imatges i falses formes de la percepci¨®, que ens impedeixen arribar a la realitat de les coses com s¨®n. Ja se sap, d¡¯altra banda, que la utilitat visible dels ¨ªdols ¨¦s unir i congregar els creients al voltant d¡¯imatges i representacions reconegudes per la comunitat, i aix¨ª consolidar la cohesi¨® que en solem dir ¡°social¡±. ?s una funci¨® que han tingut ben clara la Roma imperial amb el culte a les imatges de l¡¯emperador, o l¡¯Europa cristiana amb els sants i les mareded¨¦us. Ara pensem: qu¨¨ faria un pa¨ªs modern sense obres i noms ¡°culturals¡± comunament o majorit¨¤riament reconeguts com a referents valuosos? A qui tributaria aquest ¡°culte de cultura¡± que ha esdevingut necessari en tota societat humana que es considere moderna i avan?ada? De la mateixa manera que ¡°abans¡± la gent vivia en una atmosfera carregada de religi¨®, respirant religi¨®, amerats de religi¨®, ¡°ara¡± respirem cultura i estem amerats i rodejats de cultura: vivim en la ¡°cultura¡±, tant si ho busquem com si no. Vull dir que la pres¨¨ncia d¡¯aix¨° que solem anomenar cultura ¨¦s tan densa, difosa, quotidiana i penetrant ¨Ci fins i tot imposada p¨²blicament i, com aquell qui diu, obligat¨°ria¨C com ¡°abans¡± la pres¨¨ncia d¡¯all¨° que solem anomenar ¡°religi¨®¡±. Amb els seus temples, jerarquies i cerim¨°nies, i amb l¡¯ocupaci¨® de l¡¯espai mental o emocionals de les persones. Per¨° els ¨ªdols de la cultura no solament s¨®n obstacles per al coneixement, sin¨® que sovint apareixen ells mateixos com a divinitats ¨Cen carn mortal, o ja en la gl¨°ria perenne¨C dignes de les m¨¦s diverses formes de culte: dignes d¡¯idolatria. Qui ¨¦s, llavors, l¡¯heretge, o l¡¯aspirant a l¡¯ostracisme, que dubta en p¨²blic del car¨¤cter div¨ª d¡¯aquests ¨ªdols, que afirma que tal pont o tal edifici de tal arquitecte fam¨®s no passa de ser una exhibici¨® gratu?ta, que bona part de l¡¯obra d¡¯aquells pintors car¨ªssims ¨¦s nom¨¦s una estafa banal, o que moltes p¨¤gines del gran escriptor can¨°nic no s¨®n exactament textos sagrats? Jo faria d¡¯heretge eventual, per¨° ¨¦s faena ingrata i avorrida i no en tinc gens de ganes. A pesar que el dimoni m¡¯hi incita sovint, amb temptacions molt atractives.

?