Un g¨¨nere fr¨¤gil

El periodisme ¨¦s un ofici fragmentari, fet d¡¯eventualitats. La cr¨ªtica liter¨¤ria, encara ho ¨¦s m¨¦s. El cr¨ªtic que publica en els diaris, per tant, es veu sotm¨¦s als avatars epis¨°dics d¡¯una pr¨¤ctica amena?ada per la dispersi¨®. Per¨° el cr¨ªtic ¨¦s, encara que precari, un actor imprescindible de la ¡°gran conversa¡± que la literatura estableix ¡°entre ella mateixa i els discursos que genera¡±. A ell li pertoca el paper, en part d¡¯acusador, en part d¡¯advocat defensor, per¨° tamb¨¦ de jutge, com destaca Francesc Calafat (Bellreguard, 1960), citant Enric S¨°ria, en el pr¨°leg del seu llibre Pa?sos de paper (Afers), un volum on recull el treball de molts anys en mitjans com aquest mateix Quadern d¡¯EL PA?S, com el peri¨°dic Avui, el setmanari El Temps, o les revistes Car¨¤cters, ?nsula i L¡¯Illa.

Qui ha tingut ocasi¨® d¡¯observar de prop el proc¨¦s de publicaci¨® de la cr¨ªtica de llibres sap que no es tracta, simplement, de comentar una obra o una altra. El cr¨ªtic no ¨¦s un franctirador, sin¨® alg¨² que segueix la producci¨® liter¨¤ria, que en t¨¦ una visi¨® panor¨¤mica i que la viu amb una passi¨® que no arriba a ofuscar-lo. El cr¨ªtic, com l¡¯escriptor, ¨¦s abans que res un lector. ¡°Em sent i em s¨¦ lector¡±, diu Calafat en el pr¨°leg que comentem. ¡°Cosa dels anys. Aix¨° no demana res especial. Les obligacions v¨¦nen quan es transcendeix l¡¯¨¤mbit privat, i el plaer i l¡¯esfor? es converteixen en p¨²blics, per la responsabilitat i el comprom¨ªs que comporten¡±.

Pa?sos de paper remet al t¨ªtol de la secci¨® de Calafat, Un pa¨ªs de paraules, i s¡¯estructura a partir de la cr¨ªtica que ha publicat sota aquest ep¨ªgraf en EL PA?S. L¡¯abast temporal ¨¦s ampli: va del 1990 al 2008. I la tem¨¤tica s¡¯organitza en cinc blocs, que van de la reflexi¨® sobre el sentit de la literatura a l¡¯aproximaci¨® a l¡¯assaig, passant per la narrativa i la poesia que es fan en catal¨¤ al Pa¨ªs Valenci¨¤. Com que l¡¯autor no ¨¦s alg¨² que tinga per costum extremar el judici, no hi ha cap intenci¨® can¨°nica en el conjunt, tot i que s¡¯hi il¡¤luminen mons, autors, singularitats i conflu¨¨ncies.

Sospite que Calafat es troba m¨¦s a gust amb la visi¨® d¡¯Anatole France, quan considerava el cr¨ªtic una persona ¡°que ens conta les aventures de l¡¯¨¤nima humana entre les obres mestres¡±, que amb la idea d¡¯un sentinella, apostat per a descobrir un geni o impedir un sacrilegi. Ell mateix es desmarca del ¡°perill del dictamen, del dogma¡±, del cr¨ªtic convertit en ¡°un fiscal contuma?¡± i de l¡¯agressivitat a l¡¯hora d¡¯avaluar autors i obres perqu¨¨ es tracta d¡¯una actitud que pot generar ¡°bons articles, no sempre bons judicis¡±. Per a ell ¨Cho confessa expl¨ªcitament¨C, la cr¨ªtica liter¨¤ria ¨¦s ¡°un g¨¨nere fr¨¤gil¡±, que es mou en la corda fluixa. ¡°?s i no ¨¦s. ?s divulgaci¨®, per¨° malda per ser alguna cosa m¨¦s¡±.

Al llarg d¡¯aquesta selecci¨® de seixanta-dos textos de cr¨ªtica liter¨¤ria, l¡¯autor se¡¯ns perfila com un lector l¨²cid, que no al?a mai ¡°el dit acusatori¡±, per¨° tampoc no defuig l¡¯opini¨® i el criteri a l¡¯hora de subratllar encerts i mancances de novel¡¤les, assaigs, obres po¨¨tiques o tend¨¨ncies. Especialment atent a les traject¨°ries, tamb¨¦ en desvela afinitats i ¡°lectures¡±. M¨¦s encara, ens dibuixa una realitat, la de la literatura valenciana actual, densa i diversa. No estem, per tant, davant nom¨¦s d¡¯unes ¡°notes sobre literatura¡±, com s¡¯ha subtitulat, en pla minimalista, un llibre encap?alat per una citaci¨® de C. S. Lewis molt significativa: ¡°Mai no s¨®c m¨¦s jo mateix que quan llegeixo¡±.