¡°Les nits m¨¦s ¡®cutres¡¯ d¡¯Europa s¨®n les de Barcelona¡±

La crisi global ha sacsejat el sector de l¡¯oci i la cultura, i altres de m¨¦s espec¨ªfiques (l¡¯augment de l¡¯IVA al capdavant) han contribu?t a enfonsar-lo encara m¨¦s. Per¨° no tot ¨¦s foscor i tenebres, hi ha algun brot verd. Per exemple, aquesta nit (22 hores) un nou local obrir¨¤ les seves portes a Barcelona tot recuperant un nom hist¨°ric en un altre establiment no menys hist¨°ric de la Rambla barcelonina: el nigth club Tab¨² es converteix en La Bo?te de la m¨¤ de l¡¯empresa Mas i Mas. Joan Mas (Barcelona, 1958) ¨¦s el cap visible d¡¯aquesta empresa familiar (l¡¯altra meitat ¨¦s la seva germana Marta) que ja regenta les sales Jamboree, Los Tarantos, Moog i La Cova del Drac, i que organitza el certamen estiuenc Mas i Mas Festival i un cicle de m¨²sica cl¨¤ssica a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s.

La Bo?te va funcionar en un recordat soterrani de la Diagonal entre 1990 i 2005, quan, en ple ¨¨xit, la propietat no va renovar el contracte d¡¯arrendament. El local va marcar tend¨¨ncia tant pels seus concerts diaris com per les sessions de discoteca, de marcat accent negre. Aquest accent i l¡¯esperit global de l¡¯emblem¨¤tic local ¨¦s el que a partir d¡¯avui es podr¨¤ trobar en la nova Bo?te, amb una difer¨¨ncia notable: per ara no s¡¯hi faran concerts perqu¨¨ l¡¯estructura de la sala no ho permet. ¡°De moment¡±, recalca Joan Mas mentre mostra el nou local, ¡°per¨° no descarto fer obres per poder-los muntar¡±.

Pregunta. Inaugurar un nou local nocturn en un moment de crisi profunda ¨¦s bogeria o clarivid¨¨ncia?

Resposta. En moments de crisi ¨¦s quan t¡¯has de moure, crear llocs de treball. A m¨¦s, una crisi ¨¦s un moment propici per a la diversi¨®. La gent necessita passar-s¡¯ho b¨¦, relacionar-se. Per trobar feina ¨¦s important relacionar-se, perqu¨¨ les feines es troben gr¨¤cies a les relacions; si saps relacionar-te i moure¡¯t, pots trobar feina.

¡°A la gent ara li calen diversi¨® i relacions;

P. En una disco es troba feina?

R. La gent jove, s¨ª. No aconsellaria als m¨¦s grans de 40 anys que anessin a relacionar-se a la discoteca per trobar feina, per¨° si un jove es queda a casa, no es relaciona i intenta trobar feina nom¨¦s enviant curr¨ªculums, ho t¨¦ molt cru.

P. No tothom va a la discoteca a buscar feina.

R. La gent jove necessita excitar-se, moure¡¯s, fer exercici... i la disco t¡¯ho d¨®na tot. No solament l¡¯excitaci¨® de la m¨²sica i els llums, el ball ¨¦s un exercici molt sa. La disco t¨¦ mala fama perqu¨¨ la gent gran s¡¯ho mira amb la seva perspectiva: si jo sort¨ªs fins a aquestes hores de la matinada quedaria mort, per¨° els joves ho necessiten. Necessiten donar canya al cos.

P. Tamb¨¦ se sol relacionar amb alcohol i drogues.

R. La gent a qui realment li agrada ballar gaireb¨¦ no beu. Borratxo no gaudeixes ni de la m¨²sica ni del ball. Beure ¨¦s perill¨®s, i ser alcoh¨°lic, un desastre, per¨° la majoria de gent no ¨¦s alcoh¨°lica. Una altra cosa s¨®n les drogues; nosaltres, i crec que la majoria de locals legals, n¡¯hem estat sempre al marge.

P. Si parla de locals legals ¨¦s que n¡¯hi ha d¡¯il¡¤legals?

R. Cada vegada m¨¦s. Locals que no respecten les normes. Ni control de decibels, ni bombers, ni res, i si es queixa un ve¨ª el tanquen al cap d¡¯un temps, per¨° ja l¡¯han explotat durant un any o un any i mig, i a obrir-ne un altre nou.

P. A qu¨¨ es deu aquesta proliferaci¨® de locals il¡¤legals?

R. En bona part, a les traves de l¡¯Administraci¨®. El m¨®n de la nit i les discoteques ha estat sempre molt perseguit. A Barcelona, des de la democr¨¤cia, no s¡¯han donat llic¨¨ncies noves de discoteca, nom¨¦s al port ol¨ªmpic. A la resta de la ciutat, s¡¯han perseguit. La Bo?te es pot obrir perqu¨¨ tenim les llic¨¨ncies anteriors del local. Les nits m¨¦s cutres i amb menys color d¡¯Europa s¨®n les de Barcelona. Cada vegada hi ha m¨¦s turistes que volen sortir de nit i menys locals legals. Si Barcelona necessit¨¦s 100 farm¨¤cies per¨° les autoritats solament donessin 50 llic¨¨ncies, immediatament es muntarien 50 farm¨¤cies il¡¤legals que, a m¨¦s, no tindrien cap control sanitari. Amb les discoteques passa el mateix.

P. Qu¨¨ creu que haurien de fer les institucions?

R. La forma d¡¯acabar amb els il¡¤legals seria deixar que hi hagi tantes discoteques i bars musicals com necessita la ciutat, donar permisos nous i fomentar que entri gent nova. Els pol¨ªtics s¨®n gent gran i avorrida que no surt de nit. Es nota fins i tot un punt d¡¯enveja: ¡°Aquests poden fer una cosa que jo ja no puc fer, i com que jo no puc, no vull que es faci¡±. Si les traves per muntar un negoci s¨®n brutals, al m¨®n de la nit s¨®n impossibles. Els bombers, per exemple, exageren cada vegada m¨¦s les normatives. Hem de passar una revisi¨® cada quatre anys amb un projecte signat per un enginyer. T¡¯obliguen a posar un limitador que val 3.000 euros per equip, i un mesurador de so connectat amb una empresa connectada al seu torn amb la policia, i si et passes dels 100 decibels et tanquen el local. Si continuen estrenyent poden acabar amb la nit.

P. Vost¨¨ advoca per discoteques al centre de la ciutat, per¨° com s¡¯eviten mol¨¨sties als ve?ns?

R. Cal solucions per a cada cas concret, per¨° ara el primer que fan ¨¦s tancar el local... Quan els ve?ns de la Gran Via es van queixar del soroll d¡¯una autopista enmig de la ciutat, van posar plaques per insonoritzar, per¨° mentre arribaven no van tancar la Gran Via. ?s un crim que una ciutat com Barcelona tingui tancat un local de m¨¦s de 100 anys com La Paloma, que estava sempre ple i amb un contingut cultural molt ric.