Modernisme amb ulls de dona

En una de les imatges m¨¦s conegudes del genial fot¨°graf Josep Brangul¨ª, apareixen un parell de persones que contemplen els quadres exposats a la Sala Par¨¦s, una de les galeries d¡¯art pioneres a Barcelona. La qualitat de la fotografia, del 1919, permet recon¨¨ixer les obres exposades i veure que en un dels quadres, situat a la part inferior, hi ha col¡¤locat un cresp¨® negre. Es tracta d¡¯un autoretrat de Llu?sa Vidal i Puig (Barcelona, 1876-1918), l¡¯autora de la dotzena i mitja de pintures de la mostra, a la qual la galeria barcelonina va dedicar una exposici¨® monogr¨¤fica, just en l¡¯aniversari de la seva mort, als 42 anys d¡¯edat. L¡¯homenatge es produ?a per compensar l¡¯esc¨¤s ress¨° que un any abans havia tingut la seva mort, v¨ªctima de la pand¨¨mia de l¡¯anomenada grip espanyola, que va deixar al seu pas milions de morts arreu del m¨®n, gaireb¨¦ 200.000 a Espanya.

L¡¯oblit ¨¦s un dels factors que m¨¦s han acompanyat aquesta pintora. Autora d¡¯enormes quadres a l¡¯oli, la majoria retrats de persones del seu entorn ¡ªentre elles les seves germanes¡ª, aix¨ª com d¡¯escenes de g¨¨nere on reflecteix assumptes de la vida quotidiana, festes tradicionals i personatges del carrer, a m¨¦s d¡¯il¡¤lustradora de textos literaris, Vidal va conrear els mateixos temes que la resta de pintors contemporanis masculins, i va fugir dels temes florals que tant agradaven a altres pintores del moment. Juntament amb autors com Joaquim Mir, Oleguer Junyent, Juli Gonz¨¢lez, Xavier Gos¨¦, Ricard Canals i el jove Picasso, est¨¤ considerada dins de la segona generaci¨® de pintors modernistes. Per¨° Vidal ¨¦s una de les poques dones, o potser l¡¯¨²nica, que va aconseguir viure com a pintora: va rebre enc¨¤rrecs, va exposar de manera regular, va vendre les seves pintures i va rebre premis, com els seus col¡¤legues homes. La seva qualitat va ser la causa que alguna de les seves obres fos manipulada i mutilada, per fer desapar¨¨ixer la signatura original i aix¨ª fer-la passar per peces d¡¯altres autors, ¨°bviament masculins, m¨¦s cotitzats. ?s el cas de Dona amb labor, de la col¡¤lecci¨® del museu Vinseum de Vilafranca del Pened¨¨s, que porta la signatura ap¨°crifa de Ramon Casas, el mateix pintor a qui, durant anys, es va atribuir el retrat de Dolors Vidal, esposa de Miquel Utrillo, que va realitzar, sens dubte, Llu?sa Vidal.

Per¨° aquesta pintora ¨¦s, avui, una desconeguda pel gran p¨²blic. La seva obra no s¡¯exhibeix en gaireb¨¦ cap museu ¡ªel Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) t¨¦ nou de les seves pintures, donades el 1935 per les germanes de l¡¯artista, de les quals no n¡¯exposa cap de manera permanent¡ª i gaireb¨¦ no se li dedica atenci¨®. Com si no hagu¨¦s existit mai. Despr¨¦s de la seva mort, va caure en l¡¯oblit i no va ser rescatada i posada en ¨°rbita fins que l¡¯any 1996 Marcy Rubio, investigadora americana establerta a Barcelona, va publicar la biografia Llu?sa Vidal (1876-1918). El llibre va donar peu a una exposici¨® el 2001 (la primera monogr¨¤fica des de la que va immortalitzar Brangul¨ª el 1919) que va organitzar la Fundaci¨® La Caixa, i en la qual es van reunir 66 obres seves. Una d¡¯elles,?Mestresses de casa (1905), va ser localitzada enrotllada en un magatzem del Palau de Pedralbes. L¡¯exposici¨® es va inaugurar a Granollers i va voltar per Vic, Lleida i Girona, per¨° de forma inexplicable no es va poder veure a Barcelona, ciutat natal de l¡¯artista. La publicaci¨® de l¡¯assaig Llu?sa Vidal. La mirada d¡¯una dona, l¡¯empremta d¡¯una artista (Salvatella, 2013), de Consol Oltra, torna a rescatar aquesta autora i amplia el nombre de les seves obres, despr¨¦s de recuperar dels salons de col¡¤leccionistes privats, nacionals i internacionals, moltes de les obres pintades per Vidal.

Des del 2008, Oltra ha tingut acc¨¦s a la documentaci¨® in¨¨dita conservada per la fam¨ªlia Vidal, com ara la correspond¨¨ncia privada de l¡¯autora, sobretot amb les seves germanes. Tamb¨¦ a carpetes amb els esbossos que han perm¨¨s assegurar que les obres atribu?des a altres autors eren d¡¯ella. A m¨¦s, ha localitzat diversos quadres que van acabar en mans privades a M¨¨xic i l¡¯Uruguai, aix¨ª com una natura morta que Sotheby¡¯s va subhastar a Londres el 2000. El resultat ¨¦s un llibre que descobreix la import¨¤ncia d¡¯aquesta autora oblidada per la hist¨°ria.

Llu?sa Vidal era filla de Francesc Vidal Jevell¨ª, un ebenista i decorador relacionat amb mestres del Modernisme, com ara els joiers Masriera, amb qui va col¡¤laborar realitzant les capses en qu¨¨ venien les seves preuades obres. Francesc va treballar per a les millors fam¨ªlies de la burgesia barcelonina, i fins i tot va ser prove?dor de la reialesa, creant el mobiliari per a alguns dels seus palaus en un taller on es van formar artistes com Gaspar Homar. Per aix¨°, Llu?sa i els seus 11 germans, nou d¡¯ells dones, van cr¨¦ixer en un ambient refinat, burg¨¨s i cat¨°lic, en qu¨¨ l¡¯acc¨¦s a l¡¯educaci¨® ¡ªel 80% de les dones eren analfabetes¡ª va ser la norma. Entre els professors de m¨²sica de les germanes Vidal hi havia Enric Granados, Isaac Alb¨¦niz i Pau Casals, tres dels millors.

Tradicionalment es diu que la seva primera exposici¨® va ser a Els Quatre Gats el 1898, amb 22 anys. ¡°No est¨¤ documentat i no crec que pogu¨¦s ser. L¡¯ambient bohemi de la taverna de Pere Romeu no quadra amb aquesta qualitat en qu¨¨ vivia. Sabem per la correspond¨¨ncia qu¨¨ va pintar aquell any, quins quadres va vendre i on els va exposar, i no apareix cap dada d¡¯aquesta exposici¨®¡±, conclou Oltra, que creu que es tracta d¡¯un error repetit des dels anys quaranta.

S¨ª que ¨¦s segur que aquest mateix any va exposar, per primera vegada, a la Sala Par¨¦s, on tornaria a fer-ho en gaireb¨¦ una dotzena de vegades. I no perqu¨¨ fos f¨¤cil. El 1902, despr¨¦s d¡¯unes cr¨ªtiques molt dures a una exposici¨® d¡¯Isidre Nonell, els responsables de la sala van dir que havia estat un gran error i, despr¨¦s de recomanar al pintor que ingress¨¦s en un manicomi, van assegurar que mai no tornaria exposar all¨¤, cosa que van complir. A la IV Exposici¨® de Belles Arts de Barcelona, on s¡¯exposaven m¨¦s de 2.000 obres d¡¯autors com Casas, Rusi?ol o Mir, un dels tres retrats de la pintora va obtenir una menci¨® honor¨ªfica.

Llu?sa Vidal va fer el mateix cam¨ª que altres artistes masculins del moment. Despr¨¦s dels seus primers passos formatius a Barcelona, el 1901 es va traslladar a Par¨ªs passant per diverses escoles. El 1903 va tornar a Barcelona amb un bon nombre d¡¯obres, entre elles Damisel¡¤la, realitzada l¡¯any anterior i que el seu pare va emmarcar amb un dels seus treballs. A Par¨ªs va aprendre i perfeccionar la t¨¨cnica i va vendre moltes obres ¡ªtal com sabem per les cartes que va enviar a la seva fam¨ªlia¡ª, com ara El bust d¡¯un personatge, per 100 francs. Des de 1903 comen?a a produir de manera considerable i exposa gaireb¨¦ cada any, amb cada vegada m¨¦s obres. ¡°Despr¨¦s de cada exposici¨® augmenten les peticions de retrats, ja que cada cop era m¨¦s apreciada a la ciutat¡±, assenyala Oltra.

Les bones cr¨ªtiques sempre la van acompanyar, amb conceptes com ¡°extraordinari talent mascul¨ª¡±, ¡°viril fermesa¡±, ¡°sobrietat i severitat¡±, que es repetien una i altra vegada, a part de ¡°soltesa de la pinzellada¡± i ¡°fermesa del dibuix¡±. El cr¨ªtic Raimon Casellas, que va seguir tota la seva traject¨°ria, va assegurar: ¡°?s l¡¯¨²nica pintora que ha produ?t l¡¯actual moviment art¨ªstic a Catalunya¡±. Llu?sa va retallar i enganxar en un quadern totes les cr¨ªtiques i Oltra les ha reprodu?t, en part, en el seu llibre. ¡°En cap la valoren com a artista, sin¨® com una dona amb dots art¨ªstics¡±, destaca.

El 1906, a la Sala Par¨¦s, presenta 13 obres en una mostra col¡¤lectiva, d¡¯estudis a l¡¯aire lliure i pintures. Es comen?a a vincular amb cercles feministes de la ciutat, com ara la revista Feminal, en qu¨¨ va col¡¤laborar (entre 1907 i 1915) en gaireb¨¦ tots els seus n¨²meros il¡¤lustrant contes d¡¯escriptores com Caterina Albert o Carme Karr, i, des de 1910, amb l¡¯Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona de Francesca Bonnemaison. L¡¯any seg¨¹ent, Llu?sa s¡¯instal¡¤la al taller del carrer Salmer¨®n ¡ªavui Gran de Gr¨¤cia, i que va ocupar fins a la mort Isidre Nonell¡ª, on imparteix classes ¡°a senyoretes¡±, de modelatge en guix, decoraci¨®, aquarel¡¤la, dibuix i pintura amb models vius, una cosa poc freq¨¹ent.

Criada en un m¨®n femen¨ª, i tot i fer grans retrats de figures masculines, com El pintor Ricard Canals i Manel Fux¨¤, la seva pintura denota un bon coneixement del m¨®n privat femen¨ª. ¡°No perqu¨¨ fos feminista deixa d¡¯exaltar la feminitat i li d¨®na valor, ja que la considera l¡¯encarregada de transmetre el coneixement¡±, explica l¡¯autora. ¡°Hauria pogut pintar dames al Liceu o a les curses de cavalls, com van fer altres, per¨° va reflectir el m¨®n privat femen¨ª, on les dones no eren gerros, sin¨® persones actives¡±, explica Oltra, referint-se a quadres com Maternitat, La nena del gatet negre, Noia arreglant les flors i Les mestresses de casa.

La mirada femenina sobre el per¨ªode que li va tocar viure a Llu?sa Vidal encara est¨¤ desdibuixada. ¡°Entre les pintures localitzades i atribu?des i les que no ho han estat, va pintar al voltant de 300 obres¡±, assegura Oltra. El problema de l¡¯oblit de l¡¯artista, segons ella, no es deu tant al fet de ser dona, sin¨® perqu¨¨ ¡°en el Modernisme sembla que nom¨¦s pintaven Casas i Rusi?ol, per¨° n¡¯hi havia molts que ho feien molt b¨¦, i no sabem gaire cosa d¡¯ells¡±. Segons Oltra: ¡°Cal una gran exposici¨® a Barcelona que la recuperi i la posi en el lloc que li correspon¡±.