Els negocis de la guerra de 1714

Amb les 15 caixes plenes de tint d¡¯importaci¨®, ¡°de indi¡±, el ric comerciant i noble barcelon¨ª Jaume de Cortada deixava tamb¨¦ per all¨¤ enmig, i entre moltes altres coses, segons l¡¯inventari post mortem de 1679, ¡°un retrat del S. Joan de Austria de or (¡­) esmaltat de Porsellana al detr¨¢s (¡­) guarnit amb vuytanta sinch diamans¡±. El rei mateix, Carles II, pel que es veu, li devia mil dobles¡­

Tamb¨¦ uns anys despr¨¦s, Carles III tenia pendents de tornar for?a rals al comerciant Sebasti¨¤ Dalmau, un dels m¨¦s rics de la ciutat, que es deix¨¤ gaireb¨¦ la fortuna personal (i ¨¦s dir molt) en la resist¨¨ncia del setge de 1714: va ser el coronel dels 700 homes que formaven el Regiment de Cavalleria de la Fe, i tenia tot el dret de ser-ho. L¡¯havia aixecat comprant de la seva butxaca 650 cavalls, aix¨° a banda de mantenir 200 artillers... La broma li va costar ser empresonat per Felip V fins al 1725, igual que Villarroel (una situaci¨® molt diferent, per cert, de la de Rafael Casanova, que el 1715 ja exercia d¡¯advocat a Barcelona).

No sabem si, amb aquells diners que li deixava Dalmau, en algun moment l¡¯arxiduc Carles va pagar el forner Joan Colomer, amb qui sign¨¤ un contracte perqu¨¨ abast¨ªs les seves tropes amb el popular ¡°pa de munici¨®¡±, i que van fer de la Colomer la fleca m¨¦s important d¡¯Espanya i que ell tingu¨¦s una casa al carrer de la Fusina amb el jard¨ª m¨¦s espectacular de la ciutat...

S¨ª, Barcelona va fer front a les tropes de Felip V per defensar les seves llibertats i constitucions davant l¡¯actitud absolutista del monarca, per¨° per sota de l¡¯heroica resist¨¨ncia de gaireb¨¦ 13 mesos corria un bon entramat d¡¯interessos econ¨°mics que expliquen l¡¯ascens d¡¯un determinat model de burgesia i el motiu pel qual aquesta opta majorit¨¤riament per la causa austriacista.

Catalunya es convert¨ª en prove?dor alternatiu d¡¯Anglaterra i Holanda, en guerra amb Fran?a

Tot en el marc d¡¯un context b¨¨l¡¤lic, tant a Europa com a Catalunya, que el gener de 1697 permet¨¦ que un llogater de mules com Antoni Oliach, en el context del conflicte amb Fran?a que acabaria anys despr¨¦s amb el setge, es fes d¡¯or pujant la cal? i l¡¯aigua a la muntanya de Montju?c, on es feien obres de fortificaci¨®. O tamb¨¦ llavors, que un bon grapat de barcelonins amb capital invertissin en la compra de les cases malmeses en els darrers bombardeigs que els propietaris no podien reconstruir, entre d¡¯altres raons pels preus abusius dels mestres d¡¯obra.

Aquestes causes econ¨°miques subterr¨¤nies ¡ªno gaire difoses¡ª sobre els ideals s¨®n una de les millors vetes que ofereix l¡¯historiador Albert Garc¨ªa Espuche en la seva cabalosa introducci¨® a Pol¨ªtica, economia i guerra. Barcelona 1700 (Ajuntament de Barcelona), nov¨¨ volum d¡¯una col¡¤lecci¨® mod¨¨lica, ja essencial per a la hist¨°ria de la ciutat.

La g¨¨nesi de tot plegat ¨¦s clara i t¨¦ regust d¡¯aiguardent: la guerra mantinguda amb Fran?a obligava Anglaterra i Holanda, principalment, a buscar un prove?dor alternatiu d¡¯un seguit de mercaderies, en especial de l¡¯apreciat licor. Catalunya, i en particular el Camp de Tarragona i el Pened¨¨s, es beneficiarien de l¡¯entrada de capital angl¨¨s, holand¨¨s i genov¨¨s per augmentar-ne la producci¨®, per saber m¨¦s de les necessitats dels mercats nord-europeus i, sobretot, per crear una potent xarxa de relacions comercials que en moments dif¨ªcils es faria servir per a tot.

Els n¨²meros canten: el 64% de la producci¨® del Camp de Tarragona, amb Reus com a pal de paller, anava destinat, pels volts del 1700, cap al nord d¡¯Europa. I d¡¯aquest percentatge, un ter? directament cap a Holanda. En un negoci d¡¯aquestes magnituds no podien tardar a entrar prohoms com Pau de Dalmases, Amador Dalmau i d¡¯altres, que, de tornada, importaven teixits, productes d¡¯adrogueria, bacall¨¤... Les dimensions de la jugada (els efectes en cascada fins a arribar al petit botiguer o artes¨¤ eren infinits) s¨®n de tal magnitud que, com que no tenen prou capital, els empresaris catalans es veuen obligats a ajuntar-se entre ells, amb un seguit de matrimonis i aliances que expliquen el que Garc¨ªa Espuche bateja com la ¡°troca barcelonina¡±, un entramat de relacions de parentiu i de negocis que mareja.

S¡¯anava gestant, doncs, un seguit d¡¯interessos coincidents i simultanis entre el gran capital catal¨¤ i barcelon¨ª amb Holanda, Anglaterra i G¨¨nova, tots aquests amb c¨°nsols (antics mercaders) afincats a Barcelona, un requisit per gaudir d¡¯exempcions d¡¯impostos. La conseq¨¹¨¨ncia de tot plegat ¨¦s que alguns dels membres m¨¦s significats d¡¯aquesta potent burgesia mercantil catalana a l¡¯al?a s¡¯adonen, cap al 1702, tal com ha teoritzat l¡¯historiador Francesc Valls, que els possibles acords pol¨ªtics i diplom¨¤tics entre Fran?a i Espanya, entre Felip V i el seu avi Llu¨ªs XIV, els perjudicarien greument. Que es fessin austriacistes era, econ¨°micament, gaireb¨¦ obligat, i que s¡¯arrib¨¦s al fam¨®s Pacte de G¨¨nova (1705), que havia de portar Catalunya a entrar en guerra, una conseq¨¹¨¨ncia ben l¨°gica.

Felip V havia jurat les Constitucions catalanes, per¨° en el memorial immediat de greuges per retreure-li hi havia la prohibici¨® de comerciar precisament amb Anglaterra i Holanda, tal com recorda h¨¤bilment l¡¯historiador Joaquim Albareda en el seu brillant resum de la situaci¨® sociopol¨ªtica. Al profund sentiment antifranc¨¨s present al territori per l¡¯ocupaci¨® militar i els bombardejos de 1697, s¡¯afegien les promeses no complertes pel monarca Borb¨®, la invasi¨® de productes francesos i la pol¨ªtica desp¨°tica del virrei Velasco.

Carles III jug¨¤ de pressa les seves cartes; a la convocat¨°ria de Corts de 1705-1706, va millorar els oferiments de Felip V: els dos vaixells per comerciar amb Am¨¨rica es convertiren en quatre, s¡¯eliminava la prohibici¨® d¡¯entrada de teixits estrangers, s¡¯aprovava l¡¯entrada de fabricants forans (sempre que res fos franc¨¨s, ¨¦s clar) i es donava perm¨ªs per crear la Companyia Nova de Gibraltar per comerciar per l¡¯Atl¨¤ntic. Tot aix¨° afavoria la gent del ¡°partit dels mercaders¡±, que diu Albareda, aquests ¡°ciutadans honrats¡±, un particular¨ªssim grup social entre els mercaders i la noblesa tradicionals, amb recursos econ¨°mics forts, molt cohesionats com a grup i amb for?a sentit identitari.

A m¨¦s, en una Barcelona que fru?a de ser capital amb cort (Carles III cre¨¤ una capella reial composta per 58 m¨²sics, i ¨¦s llavors quan s¡¯estrena la primera ¨°pera a Catalunya, Imeneo, el 1708), l¡¯acord amb l¡¯arxiduc permet el manteniment dels ¨°rgans de poder on interv¨¦ aquesta classe social consolidada, en una excepci¨® notable en un context europeu de model absolutista nom¨¦s trencat a Anglaterra.

La nova elit burgesa es trob¨¤ c¨°moda en institucions pol¨ªtiques com els Tres Comuns

En les tres grans institucions catalanes del moment ¡ªla Diputaci¨® del General (Generalitat), el govern municipal del Consell de Cent i el Bra? Militar¡ª, la nova classe social hi t¨¦ un paper cabdal. En el Consell de Cent, dels sis consellers principals, la meitat s¨®n ciutadans honrats: un ¨¦s mercader; un cinqu¨¨, artista (notari, adroguer, cirurgi¨¤...), i el darrer ¨¦s menestral, detalla Eduard Puig en l¡¯estudi. A aquest grau de representativitat social s¡¯afegeix que la noblesa que conforma el Bra? Militar ¨¦s prou h¨¤bil per transformar-se parcialment, o, com a mal menor, integrar-hi els nous sectors comercials emergents que van penetrant-la. ?s ¡°una noblesa emburgesida m¨¦s que una burgesia ennoblida¡±, la defineix h¨¤bilment al llibre l¡¯historiador Eduard Mart¨ª.

Quan el 10 de juny de 1713 les tres institucions reben la carta de Carles III en qu¨¨ comunica la retirada de les tropes austriacistes del Principat i la fi de la guerra, no triguen a convocar el que s¡¯anomenava la Confer¨¨ncia dels Tres Comuns, formada per 18 representants (tres de cada instituci¨®), asseguts en forma d¡¯U. Una perfecta representaci¨® del pactisme catal¨¤ perqu¨¨ gaireb¨¦ la meitat dels seus membres provenien d¡¯aquestes classes mitjanes i altes crescudes a l¡¯ombra del comer?, i nom¨¦s un 25% dels membres de la confer¨¨ncia eren nobles; en total, el 40% es dedicava a l¡¯activitat mercantil...

For?a d¡¯ells deixaren el patrimoni i, fins i tot, la vida en l¡¯episodi de 1714, en el qual van proposar la convocat¨°ria de la Junta General de Bra?os, que prengu¨¦ finalment la decisi¨® de resistir a les 40.000 bombes que al final van ploure a Barcelona. Una opci¨® que, potser, va ser resultat de la seva ignor¨¤ncia de molt del que passava murs enll¨¤ pel silenci dels diaris austriacistes, com es f¨¦u, per exemple, amb l¡¯ocultaci¨® de la derrota d¡¯Almansa (1707), constata Rosa Maria Alabr¨²s.

Pau Ignasi de Dalmases no fou dels que va caure perqu¨¨ va ser enviat precisament pels Tres Comuns a Londres a fer d¡¯ambaixador i parlamentar amb la reina Anna d¡¯Anglaterra per conv¨¨ncer-la de tornar a donar suport als catalans. D¡¯una fam¨ªlia de grans exportadors de productes t¨¨xtils als quals sumaren l¡¯aiguardent, De Dalmases (amb una biblioteca de 2.700 llibres, amb les darreres novetats de tot Europa, i que va ser l¡¯embri¨® el 1700 de l¡¯Acad¨¨mia dels Desconfiats, despr¨¦s ¡ªi fins ara¡ª de les Bones Lletres, com recorda Neus Ballb¨¦), utilitz¨¤ la potent xarxa comercial de casa seva, formada per 94 persones, per als contactes pol¨ªtics en els dif¨ªcils moments de la guerra.

En qualsevol cas, De Dalmases ¨¦s un dels m¨¤xims representants de la nova elit de poder de car¨¤cter burg¨¨s, que potser simbolitza com ning¨² Ramon de Vilana Perlas, segurament el catal¨¤ m¨¦s poder¨®s de tota la hist¨°ria de Catalunya, un influent notari que estigu¨¦ 35 anys a l¡¯ombra de Carles III com a secretari del que s¡¯anomen¨¤ el seu ¡°Despatx Universal¡±.

De Vilana va ser una de les m¨¦s de 30.000 persones (la meitat catalans, recorda l¡¯historiador Agust¨ª Alcoberro, que diu que hi hagu¨¦ correspond¨¨ncia clandestina entre els catalans de Viena i els resistents de l¡¯interior a Catalunya entre 1721 i 1724) que es van haver d¡¯exiliar d¡¯Espanya quan la vict¨°ria de Felip V (ell, per¨°, havia marxat ja el 1713). Fugien d¡¯una destrucci¨® que comport¨¤, entre altres desgr¨¤cies m¨¦s greus, la pr¨¤ctica desaparici¨® de tota la simbologia austriacista, resumida en l¡¯¨¤liga bifront que significava la uni¨® del Sacre Imperi Rom¨¤ Germ¨¤nic amb la corona hisp¨¤nica. Popularment se l¡¯anomen¨¤ ¡°els aligots¡±, refer¨¨ncia que es va fer extensiva als partidaris de l¡¯arxiduc.

Poca cosa en queda, tal com analitza amb detall Francesc Miralpeix, que constata l¡¯escass¨ªssim nombre de retrats de Carles III i de la seva esposa que perduren, cremats pels seus partidaris per por de les repressions, cremats pels vencedors o enduts amb els exiliats. Nom¨¦s aquests escaparen al dest¨ª de la simbologia rebel (els estendards de Santa Eul¨¤lia i Sant Jordi, les banderes de la Coronela...), que el duc de Berwick, en entrar a Barcelona, va enviar a Madrid, i que va ser retornada a la ciutat per Felip V perqu¨¨ fos cremada p¨²blicament. De la mateixa manera que van ser destrossats els escons del Sal¨® de Cent, que recordaven l¡¯antic govern popular dels derrotats.

Malgrat la p¨¨rdua de llibertats, la destrucci¨® i l¡¯opressi¨®, que comportava entre d¡¯altres fets que els gremis haguessin de fer fort¨ªssims donatius a Felip V per compensar-li les despeses per la guerra, la ciutat s¡¯aixec¨¤ relativament de pressa. Els lligams familiars i comercials entre gent de diferents punts del territori i les relacions bic¨¨fales entre Barcelona i les altres grans ciutats de Catalunya ho van fer possible. El 10 d¡¯octubre de 1714, o sigui ni un mes despr¨¦s de la desfeta, un botiguer de Reus, Pau Modronyo, encarregava al fuster de Barcelona Josep Oliva que li fabriqu¨¦s un teler ¡°en lo qual se pugan fabricar divuit pesses juntes¡±, amb un pressupost de 86 lliures. Els negocis sempre suren...