Avars i pr¨°digs

D¡¯un costat, el pecat cl¨¤ssic de cobd¨ªcia, avar¨ªcia o avidesa. D¡¯un altre, el de malbaratament, balafiament o dilapidaci¨®. No s¨®n categories que hom trobar¨¤ habitualment en les an¨¤lisis des de l¡¯economia pol¨ªtica o des de l¡¯observaci¨® de les grans finances i de les decisions dels governants, o des d¡¯aquest estat pen¨®s que, a falta de concepte millor i m¨¦s clar, solem anomenar amb el nom gen¨¨ric i vague de ¡°crisi¡±. Perqu¨¨ en aquest temps nostre ning¨² no parla de pecats o vicis, que tanmateix poden servir d¡¯explicaci¨® all¨¤ on fallen els conceptes abstractes. I com que no parlem ja de pecats, tampoc parlem de penit¨¨ncia condigna, adequada als vicis que castiga o expia. Oblidem Dante, per exemple, potser el m¨¦s gran coneixedor de l¡¯eterna condici¨® pecadora i de la pena o penit¨¨ncia que mereix. Fem, per tant, un petit esfor? de fantasia, i observem, en el cant VII de l¡¯Infern, quin ¨¦s el c¨¤stig dels avars i els pr¨°digs: ¡°Ac¨ª vaig veure m¨¦s gent que en cap lloc: / als dos costats, amb uns udols terribles, / fan redolar grans pedres amb el pit. / S¡¯entrexocaven, i en el mateix punt / es giraven arrere, empenyent tots, / i cridant: ¡°Per qu¨¨ guardes?, per qu¨¨ tires?¡±. Els uns, doncs, per avar¨ªcia i per cobd¨ªcia, acumularen in¨²tilment b¨¦ns i diners. Els altres, malgastadors, balafiaren i malversaren sense seny. Pecats complementaris, per tant: el financer de voracitat il¡¤limitada, el governant que malbarat¨¤ els cabals que administrava, xocaran a l¡¯infern eternament, udolant de dolor i empenyent pedres, activitat tan absurda com el seu vici en aquest m¨®n. En l¡¯altre, pagaran l¡¯exc¨¦s de gl¨°ria vana amb la pena suprema de l¡¯anonimat: ¡°La vida sense seny que els emporc¨¤ / ara els fa opacs al reconeixement¡±. (Ib¨ªd). Quant als avars i pr¨°digs del nostre temps (especuladors immobiliaris, balafiadors de cabals p¨²blics, b¨¢rcenas, blascos, camps i col¡¤legues diversos), no els desitge la pena de l¡¯infern. Nom¨¦s la que un d¡¯ells, gitat a terra perqu¨¨ tothom li passe per damunt, explica en el cant XX del Purgatori: ¡°Com l¡¯avar¨ªcia apag¨¤ el nostre amor / al b¨¦, i les nostres obres eren vanes, / la just¨ªcia ens t¨¦ ac¨ª tots lligats, / encadenats, presos de peus i mans; / i tant com li plaur¨¤ al just Senyor, / ac¨ª estarem imm¨°bils i estirats¡±. Que aix¨ª siga.