Erri De Luca, de nou

En literatura, i em sembla que en l¡¯art en general, els recursos formals poden portar els escriptors a situacions complicades. Emprar-los ¨¦s imprescindible. L¡¯art consisteix precisament en aix¨° i, per b¨¦ que un mire de protegir-se amb el vern¨ªs m¨¦s natural del m¨®n, no podr¨¤ amagar mai que se serveix d¡¯un artifici. Per¨° enll¨¤ d¡¯uns certs l¨ªmits, els recursos esdevenen f¨¤cilment pura pirot¨¨cnia, ¨¦s a dir, s¨®n tan in¨²tils com contraproduents per a obtenir el comprom¨ªs del lector. Llegir autors com Erri De Luca ¡ªpracticants met¨°dics de la brevetat, que opten a m¨¦s per presentar les hist¨°ries a partir dels fragments que les constitueixen amb la intenci¨® que el lector, en agrupar-los, n¡¯il¡¤lumine el conjunt¡ª sempre ¨¦s motiu per a plantejar-se aquesta q¨¹esti¨® general. Per¨° tamb¨¦, en conseq¨¹¨¨ncia, per a comprovar si l¡¯escriptor napolit¨¤ mant¨¦ els recursos narratius dins de l¨ªmits raonables o si, contr¨¤riament, els fa servir en detriment de valors com la versemblan?a o l¡¯inter¨¦s literari. La brevetat no est¨¤ exempta de l¡¯exc¨¦s, ja que els procediments formals que sol fer servir, emprats amb una certa desmesura, tamb¨¦ poden convertir els textos en simples jocs m¨¦s o menys ret¨°rics.

La veritat ¨¦s que parle de mi com a lector, ¨¦s a dir, del que m¡¯ha suggerit la lectura d¡¯El crim del soldat, que Bromera acaba de publicar en traducci¨® d¡¯Albert Pej¨® (em pregunte per qu¨¨ ha deixat de ser Anna Casassas la traductora de les obres d¡¯Erri De Luca publicades per la mateixa editorial). I com a lector, confesse que m¡¯agrada descobrir per mi mateix els elements de la trama o del contingut narratiu que l¡¯autor ha decidit posar en un ordre determinat, sobretot quan aquest ordre t¨¦ un paper fonamental en el proc¨¦s de lectura. El crim del soldat ¨¦s una narraci¨® ben deutora d¡¯aquests procediments que, si b¨¦ alteren la disposici¨® natural dels fets, contribueixen precisament per aix¨° a fer-nos veure perspectives de la realitat in¨¨dites, que no cal posar en la superf¨ªcie perqu¨¨ formen part dels recursos que el mateix lector aporta i es fan patents autom¨¤ticament en el moment oport¨². La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s not¨°ria: qualsevol comentari, per exemple, sobre el procediment narratiu que De Luca posa en pr¨¤ctica en aquesta narraci¨® (ni se l¡¯ha inventat ell ni el practica ara per primera vegada) juga en contra de l¡¯experi¨¨ncia que el lector ha de viure personalment per a copsar en la mida exacta el seu inter¨¦s est¨¨tic. El corol¡¤lari no ens ve de quatre dies: tot ¨¦s sobrer tret del mateix text, si m¨¦s no en aquests casos en qu¨¨ es posa en joc l¡¯atenci¨® del lector. Posar-lo en gu¨¤rdia davant d¡¯uns elements determinats, trair l¡¯ordre que l¡¯autor ha triat per subministrar la informaci¨® clau (com a vegades fan certs comentaris cr¨ªtics o els mateixos textos de les contraportades) ¨¦s d¡¯alguna manera desconsiderar la seua capacitat per a enganxar-se a la lectura a partir del que el mateix autor ha considerat un element decisiu. Ens ho recorda una de les veus de la narraci¨®: ¡°No demano la confian?a que suposa creure¡¯m. Em resulta m¨¦s ¨²til que em segueixin. Com a lectora s¨¦ que quan queda suspesa la meva incredulitat, aquest ¨¦s el millor efecte que t¨¦ en mi un escrit¡±. I no hi ha res de pitjor contra la suspensi¨® de la incredulitat que es deixe veure l¡¯artifici en qu¨¨ se sustenta qualsevol obra art¨ªstica.

El seus lectors s¡¯hi reconeixeran de seguida

Aix¨° s¨ª, la nova nouvelle del napolit¨¤ paga realment la pena. ?s sense cap mena de dubte un producte made in De Luca. El seus lectors s¡¯hi reconeixeran de seguida. No solament hi trobaran la disposici¨® fragment¨¤ria de la hist¨°ria, que obligar¨¤ a qui la rec¨®rrega de dalt a baix a reconstruir el tot a partir de l¡¯encadellament de les parts, sin¨® tamb¨¦ aquelles frases s¨ªsmiques de qu¨¨ ens parlava en una obra anterior, o l¡¯eixamplament del temps que connecta el present i el passat amb la intenci¨® d¡¯arredonir el retrat dels personatges, i el tractament de certes situacions, a vegades a punt de sobrepassar la ratlla del lirisme contingut. D¡¯altra banda, tamb¨¦ hi trobaran motius (molts m¨¦s com m¨¦s avancen en la lectura) per a dirimir si, en aquest cas, les estrat¨¨gies narratives del napolit¨¤ s¨®n un mer accident que a tot estirar posa sobre el paper les intervencions de l¡¯atzar en la vida dels humans, o si m¨¦s aviat contribueixen al dibuix del moll significatiu de la hist¨°ria contada. I finalment dirimiran tamb¨¦ si aquest, m¨¦s que amb el que anuncia el t¨ªtol de la narraci¨®, t¨¦ a veure amb les relacions humanes i el fet que, m¨¦s sovint del que acostumem a recon¨¦ixer, les emocions neutralitzen les raons que tenim per a dirigir la nostra conducta.