L¡¯altar de la llengua

La curiosa sent¨¨ncia del TSJ de Catalunya, segons la qual un sol alumne t¨¦ dret a imposar l¡¯ensenyament en castell¨¤ a una classe sencera (dels molt¨ªssims milers que al Pa¨ªs Valenci¨¤ voldrien estudiar en la llengua pr¨°pia i no poden, no diu res cap tribunal superior¡­), i les m¨¦s curioses reaccions de la premsa espanyola, m¡¯han fet recordar vivament la fe, t¨¤cita o expressa, que hom t¨¦ generalment en la relaci¨® ¨ªntima entre idioma i nacionalitat. Una relaci¨® en la qual creuen igualment els homes d¡¯estat i la gent del com¨², ingenus o ide¨°legs: hi creuen perqu¨¨, expl¨ªcitament o no, creuen que parlar ¨¦s ser. Alfred de Musset, poeta rom¨¤ntic, ho va escriure de manera redona i perfecta: ¡°Nom¨¦s ¨¦s verdaderament franc¨¦s de cor i d¡¯¨¤nima, de cap a peus, aquell qui sap, parla i llegeix la llengua francesa¡±. I si ¡°parlar ¨¦s ser¡±, escriure i llegir (exactament aix¨° que comen?a a l¡¯escola) ¨¦s encara ¡°m¨¦s ser¡±: per la consci¨¨ncia que produeix i consolida, i per la pres¨¨ncia que expressa. No es tracta nom¨¦s d¡¯afirmacions de poetes rom¨¤ntics com Musset: a penes incorporada Als¨¤cia als dominis de Llu¨ªs XIV, Colbert ja enviava cartes amb instruccions d¡¯ensenyar el franc¨¦s a tothom, sobretot a les escoles, ¡°a fi que obliden l¡¯alemany¡± i esdevinguen veritables francesos. I quan el 1794, en el Comit¨¦ du Salut Publique, Bar¨¨re afirma : ¡°Chez un peuple libre, la langue doit ¨ºtre une et la m¨ºme pour tous¡±, vol dir que a Fran?a nom¨¦s hi pot haver francesos, i recon¨¦ixer a les poblacions que no parlen franc¨¦s el dret a emprar una altra llengua, seria tant com acceptar el seu dret a ser una altra cosa. La libert¨¦ no hi entrava per res, ¨°bviament. El 1925, el ministre d¡¯Educaci¨®, Anatole de Monzie, en una circular desautoritzant l¡¯ensenyament de qualsevol ¡°llengua regional¡±, escriu aquesta idea preciosa: ¡°L¡¯ideal laic¡­ no sabria com harmonitzar les lleng¨¹es rivals amb la llengua francesa, el gel¨®s culte de la qual no tindr¨¤ mai prou altars¡±. Un ideal laic, amb el culte a una implacable, gelosa divinitat que no tolera rivals. Idea que, si l¡¯expressara un poeta o un pol¨ªtic catal¨¤, seria immediatament acusat de nacionalisme essencialista, o d¡¯alguna cosa pitjor. Fran?a, ja se sap, ¨¦s sempre un gran model de racionalitat.