Cap concessi¨®

¡°Gran part de l¡¯art ¨¦s fruit de la desesperaci¨®¡±, diu un personatge d¡¯El fracassat, la incursi¨® narrativa de Mart¨ª Dom¨ªnguez en una etapa de la vida de Paul C¨¦zanne i d¡¯altres pintors destacats amb qui es relacion¨¤. C¨¦zanne, fracassat? L¡¯immens C¨¦zanne? L¡¯artista que obri de bat a bat les portes a les avantguardes del segle xx, autor d¡¯obra exquisida i vision¨¤ria, el prestigi i la valoraci¨® del qual no para de cr¨¦ixer?¡­ En efecte: C¨¦zanne ¡ªcom Van Gogh, com Gauguin i com tants altres¡ª pass¨¤ nombrosos afronts, no poca gana i molta desesperaci¨®. Res no ¨¦s com sembla. De menut, vaig estudiar en un col¡¤legi que es diu Llu¨ªs Vives. La imatge que tenia jo d¡¯aquest personatge valenci¨¤ era boirosa, nascuda d¡¯un gravat que en reprodu?a el bust i que acompanyava el logotip de l¡¯escola. Vives tenia l¡¯aspecte d¡¯home bo, pac¨ªfic, compassiu, tolerant. Una mena de sant dedicat a l¡¯estudi. Molts anys despr¨¦s, ja gran, he conegut detalls de la seua vida: Vives fou un dels intel¡¤lectuals m¨¦s l¨²cids i notables del m¨®n en el seu temps, que va escriure en catal¨¤ i, sobretot, en llat¨ª, l¡¯idioma internacional de l¡¯¨¨poca. Tamb¨¦ vaig saber que, per l¡¯origen jueu de la seua fam¨ªlia ¡ªconvertida, tanmateix, al cristianisme¡ª, hagu¨¦ de fugir, amb d¨¨sset anys, cap a pa?sos d¡¯Europa on no practicaren el costum de cremar viu, a la pla?a p¨²blica, qui fora de creences dubtoses respecte de l¡¯ortod¨°xia de la Inquisici¨®, sempre tan suspica?. Vives va salvar la pell, per¨° no pogu¨¦ fer res per la seua fam¨ªlia: el pare, una germana, els avis, un cos¨ª i una tia foren cremats a la pla?a. Sa mare, que havia mort anys enrere v¨ªctima de la pesta, fou desenterrada i les seues restes cremades. Tot i que els textos que he llegit de Vives traspuen no sols intel¡¤lig¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ fe en la humanitat, la imatge candorosa que jo en tenia de menut no s¡¯ajusta a la d¡¯un individu tan durament colpit pels seus propis ve?ns. Aix¨°, aquest desajust entre la representaci¨® p¨²blica d¡¯un personatge hist¨°ric i la seua realitat, no l¡¯he experimentat nom¨¦s amb Llu¨ªs Vives, sin¨® amb molts altres noms que ens arriben mistificats, adulterats segons l¡¯inter¨¦s de l¡¯intermediari. Amb C¨¦zanne, per exemple. En el llibre de Mart¨ª Dom¨ªnguez no hi ha el C¨¦zanne gl¨°ria nacional francesa, el patriarca de Picasso, Braque, D¨¦rain i tants altres, l¡¯autor venerat als museus, sin¨® l¡¯home que es rebaixa, malgrat el seu car¨¤cter orgull¨®s ¡ªsovint insolent¡ª, davant d¡¯un carnisser per aconseguir un tros de vedella per al fill, o davant de qui siga per comprar els materials que li permeten v¨¦ncer, pinzell a la m¨¤, la seua desesperaci¨®. Perqu¨¨, aix¨° s¨ª: la humiliaci¨® de C¨¦zanne es limita a les tribulacions de la ¡°prosa quotidiana¡±, com en deia Riba; davant del llen?, l¡¯immens C¨¦zanne ¡ªi per aix¨° avui ¨¦s qui ¨¦s als museus, als llibres i a l¡¯imaginari col¡¤lectiu de qui estima la pintura¡ª, no es rebaix¨¤, ni f¨¦u cap concessi¨®, mai, malgrat la desesperaci¨® que el tenallava, o potser per aix¨°. Benaurats, doncs, els humiliats i els fracassats, perqu¨¨, com demostren els segles, el futur ¨¦s seu.