¡®Escrache¡¯ i nazisme pur

Aquests dies, l¡¯escrache ¨¦s un dels temes de debat m¨¦s socorreguts en la premsa catalana, i en l¡¯espanyola en general, al pas que aquesta pr¨¤ctica s¡¯ha anat estenent per tota l¡¯esperellingada pell de brau, que en deia el mestre. Ac¨ª ha suscitat controv¨¨rsia la q¨¹esti¨® de com ho haur¨ªem de dir, aix¨°, en la nostra llengua. Sembla que el terme escrache va sorgir a l¡¯Argentina, per a denominar una acci¨® de protesta en qu¨¨ una multitud s¡¯aglomerava davant del domicili d¡¯un pol¨ªtic corrupte o desp¨°tic per fer-li saber, amb crits, can?ons, cartells i pancartes, que n¡¯estaven descontents. Algun expert ha indicat que, al cap i a la fi, aix¨° no ¨¦s m¨¦s que una esbroncada col¡¤lectiva, cosa que ja fa segles que t¨¦ nom. Hi ha hagut altres propostes, entre les quals la m¨¦s folkl¨°rica, fins ara, ¨¦s dir-ne esquellotada, que era com es deien els rebomboris nocturns que abans muntaven els xicots de la localitat quan una viuda es tornava a casar.

A banda de l¡¯aspecte terminol¨°gic, tamb¨¦ s¡¯ha debatut el fet en si, per descomptat. La majoria dels opinadors han criticat amb duresa, per exagerada i banalitzadora, l¡¯afirmaci¨® de Mar¨ªa Dolores de Cospedal, segons la qual l¡¯escrache ¨¦s ¡°nazisme pur¡±. El nazisme va ser una cosa molt b¨¨stia: una doctrina que, entre altres coses, institucionalitz¨¤ la viol¨¨ncia desfermada com a m¨¨tode, i que per aix¨° va costar la vida de m¨¦s de 50 milions d¡¯europeus en ben pocs anys. L¡¯escrache ¨¦s inc¨°mode, sens dubte, per a qui el pateix, per¨° ¨¦s un gest de disconformitat ciutadana que, mentre no passe de les paraules i les pancartes, no arriba a ser violent.

Que no siga una pr¨¤ctica tan brutal, ni de lluny, com el nazisme, no vol dir que siga acceptable. Aquest servidor de vost¨¦s ha de confessar que l¡¯escrache no li sembla ni moralment defensable ni pol¨ªticament convenient. No deixa de ser un acte intimidatori, i ¨¦s potencialment perill¨®s. No es pot dialogar amb una multitud encoleritzada que se sent carregada de ra¨® (i si la t¨¦, menys encara). Tamb¨¦ cal observar que, mentre es discuteix de l¡¯escrache, es deixa de parlar dels motius que l¡¯han provocat, i que poden ser substancials. Comparar les v¨ªctimes dels desnonaments i de les estafes amb els nazis o els etarres ¨¦s pervers, sens dubte, per¨° en triar una forma amena?adora de protesta, ells mateixos faciliten aquesta tergiversaci¨®.

D¡¯altra banda, que no trobe ni acceptable ni convenient aquesta pujada de la temperatura cr¨ªtica tampoc vol dir que no l¡¯entenga. I tant que s¡¯ent¨¦n. Precisament perqu¨¨ s¡¯ent¨¦n, la major part de la ciutadania no mira del tot amb mals ulls l¡¯escrache, almenys mentre no passe cap desgr¨¤cia. No es tracta nom¨¦s de la crisi, o dels centenars de casos de corrupci¨® que cuegen pels tribunals de tot l¡¯estat (per cert, segons un article de EL PA?S, la nostra benvolguda comunitat se n¡¯emporta la palma, tant en quantitat com en qualitat); es tracta, sobretot, de la immensa poca vergonya amb qu¨¨ les elits extractives ¨Cper dir-ho d¡¯alguna manera- d¡¯aquest pa¨ªs es miren les dificultats que ha d¡¯encarar la poblaci¨®, com si elles no formaren part del problema i no hagueren de fer res per a intentar resoldre¡¯l. Aix¨° ¨¦s el que m¨¦s indigna de tot. La suma de dificultats i d¡¯enrabiament creixents que viu una part cada vegada major de la societat, i d¡¯una classe dirigent que sembla incapa? d¡¯escoltar-la i de fer res d¡¯¨²til, ¨¦s un combinat molt explosiu, i l¡¯escrache no deixa de ser un s¨ªmptoma alarmant.

Potser els desesperats tinguen m¨¦s disculpa que els fan¨¤tics, per¨° sempre ser¨¤ una salvatjada

Un amic m¡¯assenyalava la celeritat amb qu¨¨ la nostra dreta s¡¯ha afanyat a demonitzar aquest gest de protesta, quan molts col¡¤lectius d¡¯esquerra han hagut de suportar formes de pressi¨® molt m¨¦s hostils durant d¨¨cades. ?s clar que una cosa no justifica l¡¯altra, per¨° com a observaci¨® ¨¦s v¨¤lida. Per molt que ens repugne, la intimidaci¨® ¨Cja que d¡¯aix¨° ¨¦s tracta- ¨¦s una arma pol¨ªtica m¨¦s vella que l¡¯anar a peu. El meu amic em posava l¡¯exemple d¡¯algunes cl¨ªniques on es practiquen avortaments (del tot legals) i que han hagut de suportar de tot. Per¨° hi ha casos m¨¦s sagnants. Que ho diguen sin¨® a la fam¨ªlia de Guillem Agull¨®, que ha hagut de patir 20 anys d¡¯inj¨²ries i amenaces pel fet de recordar que el seu fill va ser assassinat per un feixista. O la pila d¡¯escridassades, pallisses i alguna bomba de tant en tant que han sigut el pa de cada dia de la gent que ha volgut viure en valenci¨¤ en aquest pa¨ªs. Probablement, si l¡¯escrache com a gest protestatari m¡¯inquieta ¨¦s perqu¨¨ els valencians sabem massa b¨¦ qu¨¨ vol dir la intimidaci¨®. Potser els desesperats tinguen m¨¦s disculpa que els fan¨¤tics, per¨° sempre ser¨¤ una salvatjada.

Pel que es veu, a Val¨¨ncia, l¡¯extrema dreta fa anys que est¨¤ molt indignada. El que sobta ¨¦s la impunitat amb qu¨¨ ha manifestat fins ara la seua indignaci¨®, amb una insist¨¨ncia i una pugnacitat que, cal dir-ho, deixen l¡¯escrache en un joc de xiquets. Si parlem de nazisme pur, comencem per ac¨ª.