Pro i contra Wagner

L¡¯editorial Acantilado publica, des de fa uns quants anys, llibres de tem¨¤tica musical que, en certa manera, han vingut a omplir el buit deixat per editorials que, temps enrere, n¡¯havien publicat un munt, com ara Taurus i Alianza. El cat¨¤leg de l¡¯editorial barcelonina inclou, en aquests moments, dos llibres excel¡¤lents de Wilhelm Furtw?ngler ¡ªun dels m¨¦s grans directors del segle XX, al costat de Celibidache¡ª; ?Qu¨¦ es la m¨²sica?, de Carl Dahlhaus; El triunfo de la m¨²sica, de Tim Blanning, i, per damunt de tots ells, el Diccionario de m¨²sica, mitolog¨ªa, magia y religi¨®n, de Ram¨®n Andr¨¦s.

Si considerem aquest darrer el millor llibre del ¡°cat¨¤leg musical¡± d¡¯Acantilado ¨¦s perqu¨¨ Andr¨¦s, home de gran cultura i moltes hores d¡¯estudi manllevades possiblement al son, t¨¦ una visi¨® cultural del fet musical com tenen molts pocs amants de la m¨²sica i gaireb¨¦ cap music¨°leg, llinatge que nom¨¦s est¨¤ pendent del cromatisme, la instrumentaci¨®, l¡¯orquestraci¨® i la quinta disminu?da. Aquest no ¨¦s el cas, per cert, del llibre que aconsellem avui, de Bryan Magee, Aspectos de Wagner, a la mateixa editorial (Barcelona, 2013).

?s veritat que Magee, com tots els amants de Wagner, t¨¦ una tirada quasi irreprimible a justificar nebulosament l¡¯antisemitisme del m¨²sic, com t¨¦ una cura especial a distingir all¨° que sigui l¡¯obra musical de Wagner ¡ªdiu que ¨¦s la m¨¦s gran que mai s¡¯ha compost, per¨° accepta que Mozart i Beethoven seuen al costat seu¡ª, de l¡¯¨²s que va fer-ne el nacionalsocialisme al segle XX, de bracet, no s¡¯ha d¡¯oblidar, dels descendents del compositor, en especial de Cosima Liszt, segona dona de Wagner, de Winifred, la seva nora, i d¡¯uns quants dels seus n¨¦ts.

A Magee nom¨¦s li falta un punt de no res per ser capa? de parlar francament d¡¯aquestes coses, posar-les al lloc que toca i, sobretot, situar-les en la hist¨°ria de la cultura i de la civilitzaci¨® alemanyes del segle XIX. Llavors, per molt que un es deleixi per la m¨²sica wagneriana, ser¨ªem capa?os de fer-nos un quadre molt eloq¨¹ent de tot el que va succeir al segle XX, a Alemanya, sobre la base de tot el que s¡¯havia dit i s¡¯havia musicat al segle XIX (i aqu¨ª jo hi inclouria, igualment, determinats cors de ca?adors de Schubert, que s¡¯anticipen, com els cors de Weber del Freisch¨¹tz, a les can?ons que cantaven, plens d¡¯urc i galania, les joventuts hitlerianes: vegeu el film Cabaret). No passa res: l¡¯important, en la hist¨°ria de la cultura, ¨¦s acceptar que qualsevol fet que s¡¯hi produeix t¨¦ connexions amb tota la resta de les s¨¨ries culturals i ideol¨°giques que el precedeixen, l¡¯envolten i el segueixen. Quan Magee afirma (p¨¤g. 56) que les ¨°peres de Wagner no tenen res a veure amb els joves aris rossos i ben plantats, un no pot deixar de pensar en Siegfried, figura llegend¨¤ria de Wagner que d¨®na nom a una de les ¨°peres m¨¦s emblem¨¤tiques del compositor pel que fa a la q¨¹esti¨® en qu¨¨ he entrat, tan espinosa.

Hem d¡¯estar plenament d¡¯acord, aix¨° s¨ª, amb aquesta afirmaci¨® de Magee: ¡°Molta gent arriba a jutjar Wagner per les seves idees i, quan hi troba mancances, dictamina que la seva obra ¨¦s deficient¡±. El fet ¨¦s que l¡¯obra de Wagner ¨¦s di¨¤fana des de tots els punts de vista, fins i tot des del punt de vista ideol¨°gic i pol¨ªtic: va restaurar una mitologia del temps dels Nibelungs i dels edes n¨°rdics per donar ales, o satisfer, un p¨²blic deler¨®s d¡¯afirmacions patri¨°tiques contundents, salvadores i regeneradores, sempre a l¡¯ombra de la teoria pol¨ªtica del nacionalisme alemany des dels temps rom¨¤ntics: de Herder i tamb¨¦, ai!, de Gobineau, l¡¯autor del llibre sobre La desigualtat de les races humanes. Per¨° el llibre de Magee ¨¦s bo justament per aquesta circumst¨¤ncia: encara que els temes m¨¦s vidriosos nom¨¦s s¡¯hi esbossen, hi s¨®n. De manera que, encara que l¡¯autor, obnubilat, no entri a fons en certes q¨¹estions ¡ªens diu que una m¨²sica tan sublim ¡°elimina la facultat cr¨ªtica¡±¡ª, ho deixa tot a lloc perqu¨¨ el lector faci all¨° que hem dit en comen?ar: situar Wagner, la seva mitologia i la seva mistificaci¨® en un paisatge cr¨ªtic, complex, dial¨¨ctic, que sempre far¨¤ planar una ombra feixuga damunt una m¨²sica que a uns els eleva, a d¡¯altres els esborrona.

?