L¡¯art de les lletres

Amb un d¨¨ficit de cr¨ªtica militant i arriscada, i amb un exc¨¦s fabul¨®s de premis literaris (o que es diuen ¡°literaris¡±) que eleven a categoria d¡¯alta qualitat qualsevol producte simplement no tan dolent com els competidors circumstancials, l¡¯atmosfera d¡¯una literatura com la nostra ja fa anys que est¨¤ plena de boires i de fums de colors. I s¡¯escampa un cert aire de facilitat, una autocomplaen?a difusa (ja que, ac¨ª, gaireb¨¦ a cap autor li ¨¦s negada la condici¨® d¡¯¡±escriptor de deb¨°¡±, i fins i tot aquesta condici¨® de ¡°bon escriptor¡± o de ¡°bona literatura¡± ¨¦s posada en dubte com a concepte, o b¨¦ estesa com a dret universal assignat a tot ciutad¨¤ que escriu un llibre): complaen?a que, d¡¯una banda, afavoreix la multiplicaci¨® de productes impresos sota l¡¯ep¨ªgraf de ¡°literatura¡± i, de l¡¯altra, (parle sobretot de la narrativa, que ¨¦s el que m¨¦s conec) dificulta, o no estimula, l¡¯esfor? necessari per a produir obres d¡¯un cert nivell est¨¨tic i, permeteu la redund¨¤ncia o la reiteraci¨®, d¡¯una certa qualitat purament liter¨¤ria. Qualsevol cosa que aix¨° signifique, que potser no sabem qu¨¨ significa, per¨° tampoc jo no s¨¦ molt b¨¦ qu¨¨ vol dir ¡°qualitat musical¡±, i tanmateix puc sentir quan hi ¨¦s i quan no hi ¨¦s. I sobretot, qualsevol podria constatar que, si en la mateixa orquestra toquen alhora bons m¨²sics i m¨²sics molt dolents, el resultat pot ser una perfecta i deplorable confusi¨®. De vegades, em fa l¡¯efecte que la literatura catalana ¨¦s com una orquestra aix¨ª. Boir¨®s futur, doncs, si per la patri¨°tica por de dir que all¨° que ¨¦s dolent ¨¦s dolent (no podem dir que ¨¦s dolent perqu¨¨ ¨¦s nostre, ja se sap: puix escriu en catal¨¤, D¨¦u li do gl¨°ria i premis, etc¨¨tera) ens conformem amb l¡¯abundor del nombre i alhora amb la pobresa de l¡¯art. I aquest art, l¡¯art de les lletres, ¨¦s una cosa que, en aquest pa¨ªs nostre especialment, necessitem com l¡¯aire pur i com l¡¯aigua neta: no som all¨° que som nom¨¦s perqu¨¨ tenim bons escriptors, per¨° sense escriptors bons, no s¨¦ exactament qu¨¨ ser¨ªem. Som un pa¨ªs on les lletres i els llibres, i l¡¯honor que es reconeix a les lletres, haurien de tindre un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres pol¨ªtics i els nostres governants. Suposant que tamb¨¦ els interessen els llibres.