¡°La literatura necessita una tasca de reflexi¨® profunda i seriosa¡±

Begonya Pozo (Val¨¨ncia, 1974) pertany a una generaci¨® de creadors, poetes i poetesses, especialment, que viuen la literatura en estat d¡¯agitaci¨® permanent, que alternen l¡¯escriptura pr¨°pia amb el foment i la difusi¨® de l¡¯escriptura dels altres. Organitzadora de les vetllades po¨¨tiques del Carme i del premi de poesia C¨¦sar Sim¨®n, ¨¦s impulsora tamb¨¦ d¡¯aules i tallers de poesia a les universitats valencianes. Una implicaci¨® amb l¡¯escena liter¨¤ria que va cr¨¦ixer el 2012 en assumir la direcci¨® de Car¨¤cters, la revista de la Universitat de Val¨¨ncia. A m¨¦s, des de l¡¯abril d¡¯aquell any ¨¦s vicedegana de Cultura de la Facultat de Filologia, Traducci¨® i Comunicaci¨®. Mentrestant, com a escriptora fa de pont entre la creaci¨® po¨¨tica en castell¨¤, llengua en la qual comen?a la seua producci¨®, i l¡¯escena po¨¨tica en valenci¨¤. Amb el seu darrer llibre, Poemes a la intemp¨¨rie (3i4, 2011), guany¨¤ el premi Senyoriu d¡¯Ausi¨¤s March. Un referent, per tant, a l¡¯hora de parlar de literatura al Pa¨ªs Valenci¨¤.

I m¨¦s enll¨¤. Si m¨¦s no, Car¨¤cters ¨¦s l¡¯¨²nica publicaci¨® liter¨¤ria a hores d¡¯ara que serveix per a tenir una panor¨¤mica complida sobre el que es fa al conjunt de territoris de parla catalana. Una tasca impagable que ¨¦s possible gr¨¤cies al suport d¡¯una instituci¨® com la Universitat de Val¨¨ncia. ¡°Car¨¤cters ¨¦s una publicaci¨® molt s¨°lida que la universitat no es pot permetre perdre. I aix¨° ho t¨¦ clar des del Servei de Publicacions. ?s una plataforma que d¨®na especial relleu als autors del Pa¨ªs Valenci¨¤, perqu¨¨ aquesta ¨¦s la l¨ªnia, per¨° tamb¨¦ mira al Principat i a les Illes, malgrat que a Barcelona hi ha revistes liter¨¤ries. La situaci¨® ¨¦s dif¨ªcil, com en uns altres ¨¤mbits, per¨° Car¨¤cters ha sobreviscut al llarg del temps perqu¨¨ s¡¯ha anat adaptant a aquests temps. I el nivell, tant de col¡¤laboracions com de cr¨ªtiques, ¨¦s molt alt i s¡¯ha de mantenir aix¨ª¡±, raona. Un altre paper de la revista, al llarg de la seua hist¨°ria, ¨¦s la funci¨® de llan?ar noves fornades d¡¯escriptors en l¡¯¨¤mbit de la cr¨ªtica i el comentari literaris. ¡°?s molt important aix¨°: Car¨¤cters ¨¦s l¡¯¨²nica plataforma de reflexi¨® sobre la literatura actual. I hi ha una voluntat de reflexi¨® te¨°rica i d¡¯escola de cr¨ªtica. La literatura necessita que es reflexione i que es fa?a de manera seriosa i profunda, fent ressaltar les coses que estan ben fetes i les que no. ?s essencial per a construir tot el que gira al voltant de la literatura. La construcci¨® liter¨¤ria t¨¦ molts vessants i tots han de ser presents¡±, assegura.

Des d¡¯una atalaia com la seua es pot fer un diagn¨°stic prec¨ªs sobre la situaci¨® literatura al Pa¨ªs Valenci¨¤. ¡°Hi ha un nivell molt alt en poesia. I el mateix ocorre en narrativa i en teatre. El que passa ¨¦s que des de Barcelona no es fa l¡¯atenci¨® deguda cap a unes altres propostes. I en canvi, nosaltres, que som en la perif¨¨ria, s¨ª que hi parem atenci¨®. Per¨° no tenim res a envejar a un territori com el Principat, que t¨¦ una xarxa editorial i comercial que ens pega tres mil voltes, perqu¨¨ ac¨ª no tenim suport institucional. A Catalunya s¨ª que es fa una pol¨ªtica cultural, per¨° al Pa¨ªs Valenci¨¤ s¡¯ha fet una pol¨ªtica cultural i ling¨¹¨ªstica en contra de la ind¨²stria pr¨°pia¡±, argumenta, tot i que matisa que la situaci¨® actual requereix revisar els models. I esmenta com a exemple Tria Llibres, una editorial ¡°deslocalitzada i que imprimeix llibres a demanda. En un m¨®n com el nostre segurament no ¨¦s necessari tenir cinc-cents exemplars en un magatzem. Els models s¡¯han de redefinir, perqu¨¨ hi ha moltes editorials que tanquen, o que actualment ho passen malament. Per¨° pel que fa a la qualitat, hi ha un bon nivell¡±.

La universitat ha cobert aquell buit institucional? Des del vessant de la gesti¨®, Pozo no ho creu. M¨¦s aviat pensa que la instituci¨® acompleix el paper que li pertoca, que ¡°les activitats culturals que es fan estan totalment al dia¡± i que, com remarca, ¡°la universitat respon des de l¡¯¨¤mbit cultural a les necessitats actuals de la societat valenciana, per m¨¦s que el ministre [Jos¨¦ Ignacio] Wert diga que la universitat espanyola ¨¦s antiga, que el model no funciona i s¡¯ha de fer tabula rassa. Que hi ha coses que cal millorar? Tot ¨¦s millorable. Per¨° les universitats s¨ª que responen a les necessitats socials¡±, afirma. I indica com a exemple d¡¯aix¨° la traject¨°ria de l¡¯Aula de Poesia.

¡°La universitat respon des de l¡¯¨¤mbit cultural a les necessitats actuals de la societat valenciana"

Aix¨° ens du a tractar el seu vessant com a poetessa dins d¡¯una generaci¨® al Pa¨ªs Valenci¨¤ important qualitativament i quantitativa i marcada pel seu activisme i una perspectiva molt oral i amb molt esperit comunal. ¡°Hi ha una difer¨¨ncia amb els poetes en castell¨¤: hi ha menys gent escrivint en catal¨¤ i aix¨° fa que els contactes interpersonals siguen m¨¦s estrets. En som pocs i ens hem d¡¯ajudar els uns als altres i fer territori. Hi ha espais diferents, a m¨¦s de l¡¯Aula de Poesia, com ara Ca Revolta o la gent de la Safor, per¨° estan interconnectats. En tot cas, no s¡¯han de tallar els ponts amb la gent que escriu en castell¨¤¡±, diu amb la convicci¨® de qui ha fet camins d¡¯anada i tornada i ha introdu?t la poesia en valenci¨¤ en iniciatives com ara el festival Vociferio.

Es nota que el tema de la poesia l¡¯apassiona, perqu¨¨ l¡¯entrevista adopta el to d¡¯una conversa de caf¨¦ en qu¨¨ desfilen an¨¨cdotes, circumst¨¤ncies, noms, influ¨¨ncies i connexions d¡¯un univers que mereixeria una altra entrevista m¨¦s espec¨ªfica. Costa creure que amb aquesta activitat fren¨¨tica i apassionada hi haja temps per al recer que, sobre el paper, necessita la creaci¨® po¨¨tica. ¡°Per a escriure necessite tranquil¡¤litat i desconnectar. I si abans ja feia coses, ara, amb el vicedeganat de Cultura tot es complica encara m¨¦s. Tinc poc temps i costa trobar els moments de lectura, que sempre ¨¦s el punt inicial abans d¡¯escriure. Som lectors i, de vegades, som poetes, I de tant en tant, bons poetes¡±, rebla amb un gran somriure.