Per qu¨¨ escrivim?

¡°Ben b¨¦ no ho s¨¦, per qu¨¨ escric¡±, diu N¨²ria Cadenes. ¡°Escric perqu¨¨ m¡¯agrada, potser per voluntat de deixar alguna cosa, una mica de petjada, perqu¨¨ ¨¦s el que s¨¦ fer. I tamb¨¦ per amor de llengua, diguem-ne¡±, reflexiona l¡¯escriptora. N¨²ria Cadenes acaba de publicar la novel¡¤la El banquer (Edicions de 1984), amb qu¨¨ s¡¯ha estrenat com a novel¡¤lista i que ha posat a prova aquest ¡°malestar¡± que comporta la creaci¨® liter¨¤ria. ¡°Aquesta sensaci¨® estranya que tens quan et neixen els personatges des de la punta dels dits, el nus a l¡¯est¨®mac si, despr¨¦s de qui sap quantes vegades d¡¯escriure i esborrar i escriure i esborrar-imprimir-ratllar-corregir-imprimir-i-torna-a-comen?ar, llegeixes i trobes que s¨ª. Encara que, de fet, no sempre te¡¯n surts. I, malgrat tot, hi tornes¡±, comenta l¡¯autora sobre el proc¨¦s creatiu.

Segons Albert Camus escriure ¨¦s activar les nostres obsessions. Des de fa deu anys que Esperan?a Camps ha fet de l¡¯escriptura una forma ¡°de conviure de la manera m¨¦s pac¨ªfica possible amb aquestes obsessions¡±. ¡°Cada vegada tinc m¨¦s clar que escric per necessitat¡±, diu Camps. ¡°Durant molt de temps ¡ªcontinua¡ª he presumit del fet que per a mi escriure era una diversi¨®, fins i tot malpensava dels autors que deien que necessitaven escriure per a viure. Amb el pas del temps m¡¯adone que l¡¯escriptura ¨¦s, efectivament, una manera de viure¡±, confessa l¡¯escriptora. I subratlla: ¡°A mesura que passen els anys em costa m¨¦s expressar-me oralment, i per a ordenar les idees les he d¡¯escriure¡±. Naufragi a la neu ¨¦s la seua ¨²ltima viv¨¨ncia liter¨¤ria. ¡°Les meues novel¡¤les no s¨®n res m¨¦s que una col¡¤lecci¨® reiterada d¡¯obsessions pr¨°pies, els dubtes, les pors, els interrogants, els errors reincidents, els autors que he llegit, els quadres que he vist, la m¨²sica que he escoltat¡­ Tractades de diferents maneres, adaptades a la manera de ser de cada personatge a qui li les endosse, per¨° obsessions, manies i pors pr¨°pies, al cap i a la fi¡±, diu Camps. ¡° Aix¨° em fa un poc de feredat, perqu¨¨ sempre he presumit del fet que les meues novel¡¤les no s¨®n autobiogr¨¤fiques¡­¡±.

A l¡¯escriptora Carme Miquel li agrada m¨¦s parlar de ¡°plaer ¨ªntim¡± que no d¡¯obsessi¨® pel que fa a la creaci¨® liter¨¤ria. ¡°La possibilitat de recrear la realitat i de viure nous mons a trav¨¦s de la ficci¨®, la possibilitat de jugar amb les paraules, no ¨¦s exactament el resultat d¡¯una ¡°obsessi¨®¡±, sin¨® que constitueix un plaer ¨ªntim que empeny a observar, a imaginar, a crear¡±, diu Miquel. Assenyala l¡¯inici de la seua vocaci¨® liter¨¤ria per una voluntat did¨¤ctica. ¡°Volia aportar als infants valencians materials perqu¨¨ llegiren en la nostra llengua¡±. Aquests dies enllesteix el seu nou projecte literari. ¡°Est¨¤ a punt d¡¯eixir publicada una novel¡¤la, Mataren el verd, i ¨¦s una cr¨°nica novel¡¤lada dels fets de la Punta, des que es va declarar com a terreny no urbanitzable, horta d¡¯especial protecci¨®, fins que va desapar¨¦ixer, finan?ada pel procediment del micromecenatge¡±.

Guanyadora del premi Enric Valor amb la novel¡¤la El desordre de les dames, per a Pepa Guardiola, l¡¯ofici d¡¯escriure est¨¤ lligat, igual que altres disciplines, al desig de crear. ¡°La primera vegada que em van preguntar aix¨° de ¡®per qu¨¨ escrius?¡¯ vaig estar rondinant una bona estona i vaig acabar responent amb un simple ¡®perqu¨¨ soc molt creativa i he descobert que m¡¯agrada escriure¡¯¡±, diu Guardiola. I afirma: ¡°Reivindique la literatura com a art visual en el qual la mat¨¨ria primera no ¨¦s la pintura, o la fusta, o la pedra¡­, sin¨® la paraula¡±. Necessitat de contar all¨° que s¡¯ha vist, obsessi¨®, plaer o manera de viure. Un desig creatiu que no es pot deslligar del comprom¨ªs social. ¡°Quan vaig comen?ar a escriure ¡ªassenyala Maria Dolors Pellicer¡ª em movia un objectiu social. Pensava que la lectura podia tenir un efecte terap¨¨utic, que les meues hist¨°ries podien ajudar els joves lectors a superar pors, a resoldre conflictes, a ser m¨¦s feli?os, en definitiva¡±. Abocada fins ara al camp infantil, per a Maria Dolors Pellicer ¡°la literatura, per¨°, ha de tenir ¡ªt¨¦¡ª una finalitat en si mateix: la de produir plaer, siga per la mateixa expressi¨® est¨¨tica o per les emocions i els sentiments que puga provocar¡±. I apunta: ¡° El fet d¡¯escriure, potser, esdev¨¦ una necessitat d¡¯expressar-se, de mostrar a les persones que ens envolten que continuem vius¡±.

Formant t¨¤ndem creatiu amb el pseud¨°nim d¡¯Andrea Robles ¡ªamb Gregori Royo¡ª, Maite Enrique va debutar amb la novel¡¤la negra La visita del vent, el protagonista de la qual, l¡¯inspector Jordi Lleonard, veur¨¤ pr¨°ximament un nou lliurament. ¡°All¨° que ens motiva per a escriure ¨¦s la necessitat de comprendre la realitat¡±, assenyala Enrique. ¡°La formulaci¨® de les d¨¨ries ¡ªcontinua¡ª, de les pors, les manies i les obsessions de l¡¯autor no sols ensenya a con¨¦ixer-nos a nosaltres mateixos, sin¨® tamb¨¦ els altres i el m¨®n¡±. Un exercici creatiu que en el seu cas s¡¯afirma com a ant¨ªdot ¡°a la velocitat, la superficialitat i l¡¯evanesc¨¨ncia comunicativa de la vida moderna¡±. I reivindica el plaer com a motor creatiu: ¡°Escrivim per plaer, pel plaer de mantindre¡¯ns sensibles a la complexitat de la vida, pel plaer de posar la paraula a subhasta i provocar un di¨¤leg creatiu amb el lector, pel plaer de veure els lectors com gaudeixen llegint-nos¡±.

¡°Escric perqu¨¨ tinc la necessitat imperiosa d¡¯explicar coses, d¡¯immortalitzar amb paraules all¨° que veig, visc, imagine o sent, potser per no oblidar-ho mai¡±, aix¨ª respon Merc¨¨ Climent. L¡¯escriptora inclosa en l¡¯antologia de joves escriptors que acaba de publicar l¡¯Editorial Moll, Els caus secrets, enumera altres motivacions que l¡¯empenyen a l¡¯escriptura: ¡°Escric, tamb¨¦, perqu¨¨ sent un plaer immens de tenir el poder de la creaci¨® a les mans, i encara m¨¦s, la m¨¤gia de crear bellesa. Escric per sanar l¡¯¨¤nima, per espantar fantasmes, per arribar al fons de mi i saber qui s¨®c. Escric per necessitat, perqu¨¨ no s¨¦ llegir la vida si no ¨¦s amb les paraules¡±, diu Climent. I conclou: ¡°Ho necessite tant com respirar, menjar o dormir. Si no escric no s¨®c, senzillament¡±. Amb un punt m¨¦s de dist¨¤ncia o desapassionament s¡¯ho mira Raquel Ricart, premi Andr¨°mina amb la novel¡¤la Les ratlles de la vida. ¡°No s¨®c d¡¯aquelles persones que no poden passar un dia sense escriure. Jo en puc passar molts, per¨° d¡¯alguna manera, tot va per dins, com les llavoretes plantades a terra, que no les veus per¨° s¨®n all¨¤, soterrades, i poden amagar dins seu un arbre majestu¨®s¡±, assenyala.¡±Per tant, no puc parlar d¡¯una necessitat capital o absoluta d¡¯escriure, i encara menys d¡¯all¨° que he vist o he sentit. Puc parlar d¡¯una voluntat, pel que fa a l¡¯escriptura, i de la necessitat que tot all¨° vist o sentit, siga destil¡¤lat, per a poder fer literatura¡±. I declara: ¡°En el meu cas, la necessitat di¨¤ria ¨¦s la de llegir¡±.

Per a Elvira Cambrils l¡¯escriptura, entre altres respostes, ¡°ha esdevingut una ter¨¤pia, una manera de restablir l¡¯equilibri que necessite per a sentir-me b¨¦¡±. I apunta: ¡°Escric per excavar en la pr¨°pia vida¡±. Un viatge, al cap i a la fi, de revelaci¨®. ¡°Ara, despr¨¦s del trajecte recorregut els ¨²ltims anys, em trobe davant d¡¯un objectiu que ignorava: all¨° que justifica l¡¯esfor? d¡¯escriure ¨¦s l¡¯obra ben feta. I ¨¦s per aix¨° que la revisi¨® del text em fa gaudir tant, o fins i tot m¨¦s, que el fet d¡¯escriure¡¯l. Escriure b¨¦, revisar i polir l¡¯estil ha esdevingut el repte principal, m¡¯interessa la narraci¨®, per¨° no a qualsevol preu: ha de ser bella, fins i tot en la lletgesa, si m¨¦s no per a mi, que s¨®c la seua primera lectora¡±. Aquest desig de capturar la bellesa s¡¯adhereix a una recerca personal a parer d¡¯Anna Moner. ¡°Narrar em permet palpar la vida, vorejar els l¨ªmits d¡¯all¨° acceptat com a admissible, remoure sentiments inc¨°modes, fins i tot incorrectes, despertar sensacions contradict¨°ries¡±, diu l¡¯escriptora. ¡°Tot plegat, crear mons paral¡¤lels on abocar i articular tot el que no volem oblidar, el que ens atrau, el que ens sorpr¨¦n. Escriure a partir d¡¯aquest conjunt d¡¯elements heterogenis t¡¯investeix, mentre dura el proc¨¦s, d¡¯un poder taumat¨²rgic dif¨ªcil de rebutjar, una sensaci¨® que va associada a l¡¯acte de crear en qualsevol disciplina¡±, assenyala Moner.

¡°Crec que escric, per damunt de tot, per la fascinaci¨® que em produeixen els mots¡±, revela Maria Jes¨²s Bolta. ¡°En acabant, de tot el bagatge lexical de qu¨¨ disposem ¡ªcontinua¡ª triem unes paraules i no unes altres per a comunicar-nos. Cada mot seleccionat, inconscientment o conscientment, ¨¦s l¡¯extracte dels nostres or¨ªgens¡±. Un desig que necessita un temps voluntari de descompressi¨®. ¡°Deu ser una mena d¡¯¡¯esgotament creatiu¡¯, si ¨¦s que es pot acceptar aquest terme; aleshores estic una temporada sense escriure, o escrivint ben poc. No s¨¦ si es deu tamb¨¦ a una falta de motivaci¨® o d¡¯inspiraci¨®, per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s que en aquells moments no necessite cap full en blanc davant de mi¡±. Escriptora tardana, com ella mateixa es defineix, ?ngels Moreno assenyala l¡¯escriptura com ¡°la clau que obri les portes al c¨²mul de personatges i hist¨°ries que m¡¯habiten¡±. ¡°Observar, metabolitzar tot all¨° que he vist, que he llegit, que he viscut, que he patit, de qu¨¨ he gaudit, s¡¯ha convertit en un vici. I en una necessitat perempt¨°ria crear mons quim¨¨rics amb aqueix producte, donar-hi versemblan?a i deixar c¨®rrer sobre aquests mons el flux de la imaginaci¨®¡±, diu l¡¯escriptora.

Un proc¨¦s de creaci¨®, finalment, que per a N¨²ria Cadenes no es pot deslligar d¡¯un paisatge. ¡°No escrivim en l¡¯¨¨ter, sin¨® des d¡¯un espai concret, des d¡¯unes circumst¨¤ncies concretes, personals i col¡¤lectives, des d¡¯una llengua concreta, tamb¨¦, amb referents sempre oberts al m¨®n, ¨¦s clar, per¨° des d¡¯una llengua concreta, que ¨¦s, al capdavall, la que et d¨®na les eines i l¡¯estructura per mirar d¡¯entendre el que t¡¯envolta¡±.