Un pessic de vida

Quan s¡¯entra al Mercat Central de Val¨¨ncia per la porta que encara amb la Llotja, el m¨¦s probable ¨¦s que la vista es fixe en la paradeta que flanqueja per l¡¯esquerra el corredor central. Pomes, alls, encisams, tomaques o taronges exquisidament escollides combinen colors i tonalitats ordenadament i encisadora en els aparadors de Ros Fruites i Verdures. Amparo Alcolea cuida l¡¯eclosi¨® crom¨¤tica i la frescor de la mostra hortofruct¨ªcola per tal que el comprador no repare en cap altra cosa en entrar al monument comercial modernista i se¡¯ls menge amb la vista. I ho aconsegueix.

¡°Tinc molt de color i la gent s¡¯hi sol fixar quan ve a fer un reportatge¡±, confessa Amparo, que fa 38 anys que est¨¤ en el Mercat. ¡°Res no m¡¯agrada tant / com enramar-me d¡¯oli cru / el piment¨® torrat, tallat en tires¡±, va escriure Estell¨¦s. Francesc Any¨® el recita a la propiet¨¤ria de la parada i Amparo reconeix els primers versos del poema dedicat al piment¨® torrat, perqu¨¨ ¡°els havia sentit¡±, encara que llegit no. Any¨® li explica que dir¨¤ aquests versos p¨²blicament i amplificats per megafonia el dia 30 d¡¯abril, all¨ª, davant d¡¯ella i de tothom que vulga sentir-los.

Ser¨¤ un dels actes externs de la Fira del Llibre, concebut com una passejada po¨¨tica que mostrar¨¤ l¡¯Estell¨¦s amant de la quotidianitat, com han destacat molts poetes i cr¨ªtics. O millor encara, dels plaers comuns, perqu¨¨ parlar d¡¯hedonisme en tant que supremacia del plaer tal volta seria exagerat. La Fira i el Mercat han acordat col¡¤laborar per mostrar en directe l¡¯Estell¨¦s que confessava haver-se estimat molt la vida ¡°no com a plenitud, cosa total, / sin¨®, posem per cas, com m¡¯agrada la taula¡±.

Al poeta de Burjassot la taula li agrada com un pica-pica, ¡°ara un pessic d¡¯aquesta salsa, / oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, / qu¨¨ dieu d¡¯aquest llu?, / ¨¦s sorprenent el fet d¡¯una cirera¡±. Aix¨ª, diu, li agrada la vida com ¡°aquest got d¡¯aigua¡±, la ¡°jove que passa pel carrer¡± o ¡°la primera dent d¡¯un infant¡±.

En aquesta l¨ªnia estellesiana de fer dels esdeveniments normals una cosa grandiosa, com aquell Walt Whitman ¡ªtamb¨¦ periodista¡ª que tractava ¡°amb igual delicadesa / els intestins que el cap¡±, Francesc Any¨® no vol deixar fora del recorregut un dels seus poemes m¨¦s populars. Aquell que afirma en el primer vers: ¡°No hi havia a Val¨¨ncia dos amants com nosaltres¡±, per¨° que t¨¦ tamb¨¦ una citaci¨® pr¨¨via d¡¯Ausi¨¤s March, ¡°la carn vol carn¡±, que anticipa l¡¯enyoran?a ¡°d¡¯anar a rebolcons entre besos i arraps¡±.

¡°Carns selectes¡±, es llig en el r¨¨tol superior de la botiga que regenta Vicent Bau al Mercat, tamb¨¦ a l¡¯entrada, per¨° a m¨¤ dreta. El carnisser, membre de la nova directiva de l¡¯associaci¨® de venedors, coneix b¨¦ aqueix aplaudit poema en qu¨¨ l¡¯autor no s¡¯amaga en dir: ¡°Fero?ment ens am¨¤vem del mat¨ª a la nit¡±. Com deuen sonar aqueixes paraules davant del tall roig de la suculenta vedella caldr¨¤ veure-ho encara, per¨° ja es justificava d¡¯alguna manera el poeta, ¡°comprenem que som b¨¤rbars, i que aix¨° no pot ser¡±. Any¨® explica a Bau la idea de declamar Estell¨¦s en aqueix context i d¡¯interactuar amb els venedors i el p¨²blic. ¡°Est¨¤ molt b¨¦ que siga al Mercat¡±, li diu des darrere de l¡¯aparador. ¡°Estell¨¦s s¡¯acosta molt al llenguatge del poble pel que fa a la manera d¡¯escriure¡±. Tamb¨¦ recorda que dialoga amb els productes de la terra i Any¨® subratlla el seu raonament amb ¡°l¡¯oli cru¡±.

Any¨® dir¨¤ els versos d'Estell¨¦s p¨²blicament i amplificats per megafonia el 30 d¡¯abril

Unes quantes varietats d¡¯oli tindria el poeta per a raonar en la parada de Vicent Peris, on es venen salaons des del 1928. Al reclam de la moixama, la tonyina i, potser, les sardines han acudit a aquest aparador actors i actrius. Recentment, recorda Peris, Mone, actriu catalana de La Bella y la Bestia. Fa anys, Jos¨¦ Luis G¨®mez i, m¨¦s abans encara, Ovidi Montllor. Com sonaria entre les viandes Coral romput, que va gravar amb estil magistral el m¨²sic i actor alcoi¨¤? Mai no ho sabrem. Per¨° per a aquest venedor deu ser d¡¯all¨° m¨¦s habitual rebre un actor que posa la veu al servei de declaracions amoroses que tenen les viandes m¨¦s apetitoses com a intermedi¨¤ries.

¡°Per aquestes belles i molt agradables alberg¨ªnies / que tu m¡¯has enllestit / faria l¡¯¨²nica cosa que no pensava fer: / casar-me, casar-me, ¨¦s clar, amb tu¡±. Aix¨ª de rotund s¡¯expressava Estell¨¦s en el seu comprom¨ªs amb qui deixa les alberg¨ªnies exactament ¡°en el seu punt d¡¯oli i farina¡±. Tamb¨¦ les salses donen peu a disputes pecaminoses entre l¡¯autor que, descobrim, ¡°defensava l¡¯allioli, / aquella sabor, la seua tr¨¨mula solidesa¡±, davant de qui elogiava la maionesa ¡°adduint testimonis cult¨ªssims de gourmets¡±.

No falta la beguda en la taula del poeta, b¨¦ ho sap Francesc Any¨®, molt familiaritzat amb l¡¯escriptor de Burjassot, especialment des que fa rodar pertot arreu l¡¯espectacle Estell¨¦s. De m¨¤ en m¨¤. ¡°Allarga¡¯m el pitxer / gr¨¤cies¡±, diu a ella despr¨¦s de la declaraci¨® de l¡¯alberg¨ªnia. Damunt d¡¯una parada de begudes haur¨¤ de desplegar el poema amb tota la solemnitat que el ritu requereix ¡°des de la nit: el vi encenia la taula, / encenia la casa, encenia la vida¡±. Parla Estell¨¦s d¡¯una lit¨²rgia modesta, a peu de l¡¯obra de la vida. ¡°Un tros de ceba crua, un roseg¨® de pa. / I un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres, / begut solemnement, l¡¯aliment de la c¨°lera, / el vi o sosteniment de l¡¯afany o la r¨¤bia¡±.

Si Josep Pla considerava Estell¨¦s un prosista notable que escrivia en vers, no falta en la prosa d¡¯Estell¨¦s el record de la taula durant la inf¨¤ncia associada a una veu maternal, per¨° imperiosa: ¡°Tin, a veure si t¡¯ho acabes tot¡±. L¡¯oli torna al primer pla en els textos que Francesc Any¨® ha recuperat per fer-los dialogar amb els productes de la terra del Mercat Central de Val¨¨ncia el pr¨°xim dimarts dins del programa d¡¯extensi¨® de la Fira del Llibre. ¡°la meua mare ho simplificava atro?ment i deliciosament, i enramava l¡¯oli i un pessic de sal, i au!, al carrer¡±. El poeta dur¨¤ per primera volta la Fira a tots els racons del Mercat. I, de segur, algun vianant el descobrir¨¤ aqueix dia.