Alice Munro i els errors de la humanitat

De la llarga llista de notes que intenten definir del conte literari, n¡¯hi ha una de Cort¨¢zar que costa oblidar. En ¡°Del cuento breve y sus alrededores¡±, a prop¨°sit de la tensi¨® interna de la trama narrativa, diu Cort¨¢zar que el gran conte breu ¡°condensa la tensi¨®n de la alima?a¡± de manera que ¡°de un cuento as¨ª se sale como de un acto de amor, agotado y fuera del mundo circundante, al que se vuelve poco a poco con una mirada de sorpresa, de lento reconocimiento, muchas veces de alivio y tantas otras de resignaci¨®n¡±.

Aix¨° ¨¦s exactament el que he sentit en acabar Estimada vida, el darrer llibre d¡¯Alice Munro que ha publicat Club Editor en traducci¨® de Dolors Udina. No ¨¦s f¨¤cil escapar de les urpes d¡¯una escriptura concebuda per a mantenir-te a l¡¯aguait del que s¡¯hi esdev¨¦ i, sobretot, per a subministrar-te la informaci¨® narrativa de manera que all¨° que en un primer moment se t¡¯amaga funcione immediatament com un reclam de nova informaci¨®, imprescindible per a arredonir el que se¡¯t conta. Els amants del conte literari modern coneixem aquesta t¨¨cnica i l¡¯admirem sempre que no es tracte d¡¯un mer artifici, incompatible amb la naturalitat i, per damunt de tot, amb la versemblan?a. Sens dubte, Munro la fa servir amb solv¨¨ncia, i els seus lectors li agra?m que ens hi fa?a intervenir en la mesura que ens exigeix una atenci¨® espec¨ªfica per a omplir els buits que a posteriori s¡¯omplin de significats perqu¨¨ el tot esdevinga coherent. Munro, a m¨¦s, aplica aquesta t¨¨cnica en la versi¨® m¨¦s complexa i potser m¨¦s original del que sembla a primera vista, perqu¨¨ el que se¡¯ns amaga no ¨¦s solament l¡¯element marginal de la trama que el narrador guarda en secret per tal de fer-lo apar¨¦ixer en les darreres l¨ªnies i il¡¤luminar aix¨ª la comprensi¨® del lector; hi ha tamb¨¦ en els seus contes el gust pel retorn sobre el que ja ha estat contat per a ampliar-ho o per a matisar-ho, ra¨® de m¨¦s per no contar mai definitivament. I els lectors tamb¨¦ li ho agra?m, perqu¨¨ aix¨ª la veu de qui narra ens ¨¦s m¨¦s a prop, no ¨¦s una veu allunyada per la seua absoluta sapi¨¨ncia. Aix¨ª com tamb¨¦ els esdeveniments sobtats, introdu?ts en la narraci¨® sense cap mena d¡¯introducci¨®, fet que obliga el narrador a tornar-hi per a situar-los en el lloc que els pertoca o per a fer-nos sabedors dels antecedents imprescindibles. La complexitat a qu¨¨ em referisc t¨¦ a veure finalment amb el fet que tot t¨¦ l¡¯aparen?a d¡¯acabar sense l¨ªmits precisos ni moralitats impertinents i pretensioses.

Tot t¨¦ l¡¯aparen?a d¡¯acabar sense l¨ªmits precisos ni moralitats impertinents i pretensioses

Les hist¨°ries de Munro s¨®n hist¨°ries de vides quotidianes i, contr¨¤riament al que sembla des de l¡¯epidermis, la complexitat de la seua t¨¨cnica narrativa contribueix a fer-ho m¨¦s patent. Aquesta ¨¦s segurament la seua millor virtut. ?s veritat que dels seus contes ens en sortim com d¡¯un acte d¡¯amor, esgotats i fora del m¨®n circumdant, perqu¨¨ admirem la construcci¨® que ens ha posat davant, el seu art, per¨° aquesta mena d¡¯¨¨xtasi no ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia ni causa de cap altre m¨®n que del que vivim cada dia. ?s un ¨¨xtasi m¨¦s aviat mund¨¤, m¨¦s carnal que eteri. Els personatges de Munro, de la zona rural de la prov¨ªncia d¡¯Ontario al Canad¨¤, si tenen com ¨¦s natural trets espec¨ªfics, representen tamb¨¦, gr¨¤cies a la manera com se¡¯ns presenten, el m¨¦s caracter¨ªstic de l¡¯¨¤nima humana. ?ssers imperfectes que poden rebel¡¤lar-se contra l¡¯adversitat, per¨° que no sobrepassen mai el l¨ªmit d¡¯una certa resignaci¨®, derivada potser dels errors de la humanitat a qu¨¨ es refereix la Belle en un dels contes (¡°Tren¡±) m¨¦s rotund del conjunt. I si tot plegat ens arriba amb un estil sobri, incapa? de dedicar m¨¦s d¡¯unes quantes l¨ªnies a descripcions ret¨°riques, del paisatge o dels estats an¨ªmics, encara tindrem m¨¦s raons per a gaudir d¡¯aquesta immersi¨® en una narrativa que si ens apropa als fets, ens exigeix alhora la responsabilitat d¡¯interpretar-los. Certament, ¨¦s la vida de cada dia la que es deixa veure en cada l¨ªnia dels contes de Munro que Club Editor ens ha oferit els darrers anys en versions de Dolors Udina: primer de tot fou Massa felicitat, un recull del 2009, que aparegu¨¦ en catal¨¤ el 2010; despr¨¦s, Odi, amistat, festeig, matrimoni, publicat en angl¨¦s l¡¯any 2001 i tradu?t l¡¯any 2011. I ara Estimada vida, publicat en angl¨¦s el 2012 i que no debades es tanca amb quatre hist¨°ries que Munro agrupa amb el t¨ªtol ¡°Final¡±, que ella mateixa descriu com ¡°les primeres i les darreres paraules ¡ªi les m¨¦s ¨ªntimes¡ª que he de dir sobre la meva vida¡±. A un li fa la impressi¨® que es tracta d¡¯un veritable testament literari. Alice Munro, tanmateix, no permet tra?ar l¨ªnies divis¨°ries ben n¨ªtides entre autobiografia i ficci¨®. El tector t¨¦ l¡¯ocasi¨® de comprovar-ho sense eixir d¡¯aquest mateix recull, una contribuci¨® que, sens dubte, passar¨¤ a la hist¨°ria del conte literari modern.