Relats de Kolim¨¤

Anys feia, i panys ¡ªd¡¯en?¨¤ que l¡¯editorial Min¨²scula en va publicar el primer volum¡ª, que vol¨ªem fer un article dedicat a Varlam Xal¨¤mov i els seus Relats de Kolim¨¤. En castell¨¤, en traducci¨® de Ricard San Vicente, ja n¡¯han aparegut cinc volums i nom¨¦s falta el sis¨¨: Barcelona, 2007 i seg¨¹ents. En catal¨¤, n¡¯acaba d¡¯apar¨¨ixer el primer, en traducci¨® de X¨¨nia Dyakonova ¡ªque vol dir ¡°filla del diaca, hospital¨¤ria¡±¡ª i de Jos¨¦ Mateo, tot prologat per Antonio Mu?oz Molina: Barcelona, D¨ªas Contados, 2013. Segur que no va ser un ¨¨xit de vendes el dia de Sant Jordi, per¨° tot autor que vulgui passar a la hist¨°ria s¡¯ha de fer a la idea, a aquestes altures del mercat editorial i de la sociologia de la classe lectora, que no ser¨¤, ai las!, gaire conegut en vida. Si t¨¦ sort, com Stendhal, ser¨¤ llegit al cap de cinquanta o cent anys; si no en t¨¦, haur¨¤ d¡¯esperar l¡¯arribada d¡¯una nova onada d¡¯humanisme ¡ªes produeixen cada dos o tres segles: Petrarca, segle XIV; els humanistes pr¨°piament dits, segle XVI; Diderot i els Il¡¤lustrats, segle XVIII; Thomas Mann i Robert Musil, segle XX¡ª per ser reconegut, llegit, lloat. En mat¨¨ria de bona literatura no hi ha cosa m¨¦s sana que la paci¨¨ncia ¡ªtamb¨¦ Shakespeare i Cervantes van quedar eclipsats durant tot un segle, tres i tot¡ª, ni hi ha cosa m¨¦s vanitosa, ef¨ªmera, in¨²til, fatxendera, inflada i contemptible que aprofitar la condici¨® de personatge p¨²blic (periodista, presentador de televisi¨®, actor de cinema, cantant ploraner reciclat, nacionalista d¡¯¨²ltima fornada, polsera vermella, etc¨¨tera) per publicar un llibre sobre aneu a saber qu¨¨, sense posseir ni el m¨¦s petit domini de la llengua, menys encara el de les idees. Vam comprovar-ho fa dos dies.

Doncs b¨¦: Varlam Xal¨¤mov (1907-1982) va ser un d¡¯aquells homes o dones de l¡¯URSS que, per haver defensat, en el seu cas, primer el testament de Lenin i despr¨¦s un escriptor rus que era amic seu, va haver de passar divuit anys en camps de treball a la Sib¨¨ria m¨¦s extrema. En un d¡¯aquests magn¨ªfics relats, exemple de bona prosa, acurada, precisa, antisentimental, hist¨°rica per¨° amarada de passi¨® per la ficci¨® narrativa, l¡¯autor ens ennova que, el dia que passaven dels cinquanta als trenta graus sota zero, tots els sensecrim per¨° castigats tenien una gran alegria i consideraven, i ja ¨¦s tenir moral, que ¡°feia calor¡±. Com ¨¦s f¨¤cil d¡¯imaginar, Xal¨¤mov no va poder escriure aquests quadres de costums i de situacions diverses viscudes als camps de treball de la Sib¨¨ria fins que va recuperar la llibertat, el 1956. No els va poder publicar a la seva terra, per¨° Londres en va donar una primera not¨ªcia, en rus, l¡¯any 1978, per a gl¨°ria gaireb¨¦ p¨°stuma de l¡¯autor.

Si era o no era un autor ¡°llegit¡± quan va passar la primera temporada en aquests camps, no ho sabrem mai a manca d¡¯unes mem¨°ries que, en aquest cas, resultarien iteratives, perqu¨¨ tots els relats continguts en aquesta s¨¨rie no s¨®n altra cosa que instant¨¤nies del per¨ªode sens dubte m¨¦s decisiu i m¨¦s memorable en la vida d¡¯aquest escriptor. Als relats, aix¨° s¨ª, hi esmenta, no per casualitat, Nekr¨¤sov, Dostoievski, Plej¨¤nov, G¨°gol, P¨²ixkin i Goethe. No hi surt cap d¡¯aquells escriptors que, poc o molt arrambats a l¡¯ombra de l¡¯estalinisme, van gaudir de confort, prebendes i branques de llorer.

Xal¨¤mov explica fins a tres vegades, en aquesta primera entrega dels relats, les peculiaritats de l¡¯stl¨¤nik, l¡¯¨²nic arbre que sobreviu a les temperatures que ja hem dit: quan ve l¡¯hivern s¡¯ajup i es deixa colgar per metres de neu, i espera. Quan ve el bon temps ¡ªn¡¯hi ha prou que alg¨² faci una foguera a la vora seu en plena hivernada; llavors l¡¯enganya¡ª s¡¯al?a altra vegada, esponer¨®s i sempre verd. Si ens cenyim a la literatura, els escriptors que han sobreviscut tant als camps de treball com a les debilitats liter¨¤ries que escauen a testimonis de coses massa brutals i ignominioses sempre seran aquells que, com l¡¯stl¨¤nik, s¨®n colgats pels fets de la hist¨°ria i tornen a al?ar-se, recordant la maltempsada sense ira i amb ofici, quan els arriba un moment dol?.