L¡¯home que va dir no

Darrerament he escoltat la veu de Pau Casals, a trav¨¦s de la transcripci¨® liter¨¤ria de les seues converses amb J. M. Corredor, quan el mestre residia a Prada. En el seu llibre, Corredor planteja un seguit de q¨¹estions que fan fluir el pensament de Casals amb aquella naturalitat expressiva que, en paraules del mateix m¨²sic, ¡°¨¦s la cosa m¨¦s oposada a la improvisaci¨®¡±. Casals hi parla de la seua vida, dels compositors que m¨¦s l¡¯interessen (amb J. S. Bach ¡ªel ¡°mestre de mestres¡±, el ¡°volc¨¤¡±¡ª en lloc preeminent), de l¡¯experi¨¨ncia com a concertista, de les personalitats que tract¨¤, i, sobretot, hi parla de m¨²sica, llargament, generosament, sense eludir punts conflictius ni detalls t¨¨cnics. I ho fa amb una agudesa i una claredat que no trobarem en el text d¡¯un music¨°leg. L¡¯home que revolucion¨¤ la manera de tocar el violoncel explica que ell no buscava expressament innovar, que simplement ¡°desitjava una execuci¨® m¨¦s afinada i m¨¦s viva, i les innovacions venien com una conseq¨¹¨¨ncia obligada d¡¯aquesta recerca¡±. Casals, de fet, veia amb recel ¡°la preocupaci¨® de l¡¯originalitat a ultran?a¡±, que detectava en molts col¡¤legues. ¡°Quantes fulles hi ha en aquest arbre del jard¨ª i, tanmateix, no existeixen dues fulles iguals! Vost¨¨ veu un amic a cent metres i el reconeix per la seva manera de caminar; ell no necessita fer extravag¨¤ncies de cap classe perqu¨¨ vost¨¨ el distingeixi entre tots els altres. Per qu¨¨? Perqu¨¨ t¨¦ les seves caracter¨ªstiques pr¨°pies, la seva originalitat¡±. Cap extravag¨¤ncia, per¨° molt de coratge s¨ª, tenia Casals. Coratge per a anar a contracorrent. Per exemple, davant l¡¯art contemporani. ¡°S¨®c el primer a desitjar l¡¯aparici¨® de noves flors, per¨° no l¡¯aparici¨® de flors monstruoses. Fa temps que ho repeteixo: davant la persist¨¨ncia de certs errors, cal tenir la valentia de dir: no!¡±. I coratge per a enfrontar-se, arreu, a la ignom¨ªnia i al cinisme. Quan a R¨²ssia comen?a la repressi¨® stalinista, ell rebutja totes les ofertes que li fan perqu¨¨ hi actue. Actitud que m¨¦s tard adopta amb els r¨¨gims feixistes d¡¯Alemanya, It¨¤lia i Espanya, d¡¯on ha de fugir cap a l¡¯exili. Acabada la Segona Guerra Mundial, en veure que els aliats decideixen consentir la perman¨¨ncia del feixisme a Espanya, renuncia a seguir tocant en p¨²blic i a un fum de condecoracions, i es reclou a Prada, poble pirinenc de cinc mil habitants, on van a peregrinar, des d¡¯arreu del m¨®n, les personalitats ¡ªo no¡ª que volen veure¡¯l i escoltar-lo. I on J. M. Corredor el visita de tant en tant per conversar i per oferir-nos, als qui hem vingut m¨¦s tard al m¨®n, aquest document ¨²nic i fresc, un complement magn¨ªfic a la seua m¨²sica, a les seues excelses interpretacions de les Suites per a violoncel sol, de Bach, que, ara mateix, mentre escric a?¨°, sonen a tot volum al meu aparell de m¨²sica. Ll¨¤stima que no les pugueu sentir mentre em llegiu, perqu¨¨ estan molt, molt per damunt, d¡¯all¨° que jo, per m¨¦s passi¨® i voluntat que hi pose, en puga dir.