Sis anys i mig despr¨¦s, de nou

?A un servidor no li agrada haver de repetir temes ja tocats , m¨¦s que res per no cansar l¡¯hipot¨¨tic i sempre respectable lector, per¨° tota regla t¨¦ les seues excepcions, quan les circumst¨¤ncies obliguen, i vost¨¦s disculparan. El fet ¨¦s que vaig parlar fa poc del tr¨¤gic accident de metro de Val¨¨ncia del 2006, arran d¡¯unes valentes declaracions del periodista Frederic Ferri i d¡¯un excel¡¤lent reportatge realitzat per Barret Films i encomanat per l¡¯Associaci¨® de V¨ªctimes de l¡¯Accident, entitat que, al llarg d¡¯aquests ja quasi 7 anys, ha donat proves d¡¯un coratge i una dignitat verdaderament exemplars. Diumenge passat, un altre reportatge, ara condu?t per Jordi ?vole i em¨¦s per la Sexta, ha tornat a l¡¯actualitat aquell drama.

Aquesta vegada la repercussi¨® ha sigut enorme a tot Espanya, perqu¨¨ ?vole ¨Camb el seu aire d¡¯acabar de vindre de l¡¯hort i de sorprendre¡¯s de tot el que li diuen- ¨¦s en realitat un periodista molt incisiu que sap com posar al descobert el tall m¨¦s esmolat de la not¨ªcia; perqu¨¨ La Sexta ¨¦s una cadena general amb una vasta capacitat de ress¨°, o, simplement, perqu¨¨ el tema era de veres molt gros, i nom¨¦s calia presentar-lo adequadament en un mitj¨¤ d¡¯ampli abast per a adonar-se¡¯n. ?s el que t¨¦ la televisi¨®: les coses que mostra, existeixen, o tornen a existir. Diumenge, el p¨²blic es va adonar que, en efecte, havia oblidat l¡¯accident de metro m¨¦s greu i amb m¨¦s morts que ha passat mai a Espanya, perqu¨¨ alguna gent s¡¯havia encarregat ¨Camb notable ¨¨xit, tot siga dit- de fer que l¡¯oblidaren. I tot el que va escoltar i veure el va deixar perplex i escandalitzat a parts iguals.

Els resultats ¨Calmenys medi¨¤tics- han sigut fulminants. Segons el diari Ara, a Catalunya el programa va desbancar tota la compet¨¨ncia i el van seguir 787.000 espectadors, i a la resta de l¡¯estat va passar el mateix. Milions de persones van quedar amb els ulls a quadres mentre ?vole anava parlant com si res amb uns i altres. Dimarts, eren els diaris els que omplien planes senceres sobre el programa, l¡¯accident, els morts i el que pass¨¤ despr¨¦s. ?s el que tenen les coses de Val¨¨ncia, que a nosaltres ens pareixen quasi normals, perqu¨¨ ja hi estem acostumats, per¨° quan s¡¯expliquen fora de casa, tot el m¨®n queda molt parat. En qualsevol cas, 43 morts i 47 ferits, m¨¦s els familiars i amics que lluiten per mantindre¡¯n viu el record, b¨¦ es mereixen la nostra atenci¨®, i m¨¦s quan les circumst¨¤ncies que rodegen el cas disten molt d¡¯estar clares i tots els indicis ¨Ci algunes evid¨¨ncies- suggereixen que el nostre govern va actuar amb una prepot¨¨ncia i una mala fe que, al cap de 7 anys, ha of¨¦s tot Espanya.

I no ¨¦s que el reportatge de la Sexta oferira revelacions inusitades. Quasi tot el que s¡¯hi va dir ja havia aparegut a la premsa. EL PA?S, El Mundo o El Levante, entre altres, han fet b¨¦ el seu treball i, qui ho volia saber, ja ho sabia. Per¨° no ¨¦s el mateix llegir un article de tant en tant que escoltar, de la boca dels protagonistes, coses com que va desapar¨¦ixer misteriosament del lloc dels fets el llibre d¡¯avaries (i les c¨°pies!); que es va ocultar a la jutge que investigava el cas un informe previ que assenyalava greus defici¨¨ncies t¨¨cniques; que el senyor Cotino va voler comprar el silenci dels familiars amb un plat de llenties ¨Ci ell encara devia pensar que aix¨° era un gest caritatiu: Juan Cotino ¨¦s un personatge tan red¨®, tan perfecte a la seua manera, que sembla de mentida. Ac¨ª la naturalesa, i l¡¯Obra, s¡¯han superat a elles mateixes-, o, per acabar, el que a mi em pareix m¨¦s vergony¨®s: que els Ferrocarrils de la Generalitat contractaren amb diners del contribuent ¨Ci per tant tamb¨¦ amb els de les v¨ªctimes!- una empresa consultora perqu¨¨ alli?onara els t¨¨cnics que havia d¡¯interrogar la comissi¨® parlament¨¤ria corresponent a fi de passar el tr¨¤mit sense deixar caps solts. Aix¨ª van convertir l¡¯¨²ltim recurs democr¨¤tic d¡¯aclariment dels fets en una lamentable pantomima i una presa de p¨¨l (molt cara, a m¨¦s a m¨¦s), i aix¨ª result¨¤ que l¡¯¨²nic responsable de l¡¯accident fatal era el maquinista, que, com que estava mort, ni els podia desmentir ni es podia defensar. Com se sol dir, el muerto al hoyo y el vivo al bollo, i diguem gl¨°ria i passem full, que el papa era a punt d¡¯arribar.

?s fort, per¨° ¨¦s aix¨ª: les v¨ªctimes paguen la manipulaci¨® i, a m¨¦s, s¨®n els culpables. Per aix¨° mai els van fer cap cas. Sincerament, crec que ni la diplom¨¤cia vaticana hauria aprovat que l¡¯¨¨xit de la visita del pont¨ªfex se sustentara sobre 43 cad¨¤vers silenciats. Ells no ho poden entendre, perqu¨¨ troben natural tot el que fan, per¨° era i ¨¦s escandal¨®s, tal com s¡¯ha vist: unes figures de sainet intentant encobrir una trag¨¨dia amb manifassejos d¡¯una tosquedat tan grotesca que faria riure si no f¨®ra pels 43 morts i per la gent que, fins diumenge passat, va haver de recordar-los enmig de la indifer¨¨ncia general.