Teoria de la identitat

Que, com totes les teories, ¨¦s una mica abstracta per¨°, com algunes, t¨¦ aplicacions ben concretes. Vejam. La delimitaci¨® de la pertinen?a ¨¦s una de les poques necessitats universals de les societats humanes: necessitem formar part d¡¯algun ¨¤mbit que ens defineix com a membres d¡¯un grup, i fins i tot, amb alguna molt rara excepci¨®, com a membres d¡¯un grup territorial. Parlar d¡¯identitat, per tant, no ¨¦s un subproducte dels nacionalismes i localismes diversos, tant si es valoren positivament com si no. Sembla, per¨°, com si el concepte mateix f¨®ra, per a alguns sectors d¡¯opini¨® pretesament ¡°universalistes¡±, una idea perillosa: com si qualsevol identitat col¡¤lectiva o de grup (territorial, cultural, hist¨°rica, ¡°nacionalit¨¤ria¡±¡­, qualsevol que no corresponga a la definida per l¡¯espai d¡¯un Estat constitu?t) f¨®ra un invent artifici¨®s i pervers destinat sobretot al tancament i a l¡¯enfrontament, i a ignorar la humanitat b¨¤sica dels individus. Pensar aix¨° ¨¦s tant com ignorar que l¡¯arrel b¨¤sica de la identitat est¨¤ en aquella necessitat universal de pertinen?a: ¨¦s ignorar que tothom, a tot arreu, necessita alguna mediaci¨® entre la seua pr¨°pia singularitat i la universalitat de l¡¯esp¨¨cie. Fet i fet, qui pot no ser res?, qui pot ser ¨²nicament ell mateix, un individu i prou? El solipsisme cultural i social ¨¦s una impossibilitat humana (si b¨¦ es mira, ¨¦s inhum¨¤, perqu¨¨ la nostra esp¨¨cia no ¨¦s ¡°solit¨¤ria¡± com els ¨®ssos, sin¨® ¡°comunit¨¤ria¡± com el conjunt dels primats), i no passa de constituir una fantasia de l¡¯intel¡¤lectual que es creu autosuficient en la pr¨°pia singularitat¡­ que per aix¨° mateix ell pensa superior i privilegiada, tant si n¡¯¨¦s expl¨ªcitament conscient com si no. Dit aix¨°, ¨¦s una obvietat manifesta afirmar que, com que no podem no ser res, hem de ser alguna cosa: algun id que ens afirma i distingeix. Una obvietat que, tanmateix, cal deixar ben clara: si alguna gent acceptara les realitats ¨°bvies com all¨° que s¨®n ¡ªrealitats, no obstacles per a judicis previs¡ª, segurament viur¨ªem m¨¦s tranquils i ens respectar¨ªem m¨¦s els uns als altres. Parlar, doncs, dels continguts i espais de la id-entitat, ¨¦s parlar de l¡¯entitat d¡¯aquest id necessari: qu¨¨ ¨¦s, com es defineix i es delimita, fins on arriba i en qu¨¨ consisteix, aquesta cosa ¡ªaquest id¡ª que som? I sobretot, quina ¨¦s la pr¨°pia responsabilitat en aquest ¨¤mbit propi. Cosa que no solen pensar els qui es defineixen com a ¡°ciutadans del m¨®n¡±, ni ho aclareixen les enquestes del CIS.