Per a qu¨¨ serveix el periodisme?

Fa uns dies em va arribar l¡¯anunci d¡¯un col¡¤loqui titulat Per a qu¨¨ serveix el periodisme?. La pregunta em va sobtar, per provocadora i, alhora, totalment pertinent. Aquests darrers anys ens hem acostumat a un periodisme massa d¨°cil amb el poder, si no marcadament abjecte i col¡¤laboracionista. Les televisions auton¨°miques, amb els esperpents de Canal 9 i Telemadrid, s¨®n la punta de llan?a d¡¯un periodisme mesqu¨ª, que ha tingut sobre el seu poble unes conseq¨¹¨¨ncies nefastes, de les quals algun dia s¡¯haurien de reclamar responsabilitats als seus directius. Per¨° tamb¨¦ els mitjans de premsa escrita de refer¨¨ncia han estat massa previsibles, i malgrat haver mantingut uns quants un cert nivell d¡¯exig¨¨ncia, la crisi de confian?a els ha afectat fortament. Ras i curt, durant els darrers anys els periodistes han perdut credibilitat, i els que d¡¯alguna manera han lluitat per mantindre la independ¨¨ncia i el rigor s¡¯han vist a poc a poc arraconats i destitu?ts (els exemples s¨®n abundants, des d¡¯Ana Pastor fins a M¨°nica Terribas, o fins i tot el mateix I?aki Gabilondo). Ni al PSOE ni molt menys al PP els interessa un periodisme independent i cr¨ªtic, condu?t amb professionalitat. Tampoc a CiU, que des de la seua arribada al poder est¨¤ esmicolant tant com pot TV3 i la ind¨²stria cultural del seu pa¨ªs. No ¨¦s estrany que els periodistes tinguen mala percepci¨® social: en massa ocasions ¨¦s notori que s¨®n la veu de l¡¯amo, i aix¨° sempre es paga. Altres vegades els mitjans, ofegats per la crisi econ¨°mica, confien els seus continguts a periodistes sense la preparaci¨® necess¨¤ria, a becaris i freelances, que mal paguen (si ¨¦s que els paguen) i que fan el que bonament poden. Per aix¨°, el programa Salvados dedicat a les v¨ªctimes del metro de Val¨¨ncia va deixar en evid¨¨ncia la crisi sist¨¨mica de la premsa: Jordi ?vole, amb la seua naturalitat i perspic¨¤cia, va anar desvelant a poc a poc una realitat macabra i terror¨ªfica, que la resta de mitjans tradicionals no havia aconseguit deixar de manifest d¡¯una manera tan colpidora i medi¨¤tica. Tot all¨° que es va anar descobrint se sabia, o s¡¯intu?a, per¨° potser ning¨² no ho havia exposat de manera tan clara i transparent. La premsa escrita (principalment Levante-EMV i El Pa¨ªs, com ens recorda Josep Torrent) havia informat puntualment durant aquests quasi set anys, i Salvados, amb el poder¨®s catalitzador de Jordi ?vole, va seguir la senda de tot all¨° ja publicat, i va donar veu i protagonisme als personatges principals. Comptat i debatut, si em preguntaren ara per a qu¨¨ serveix el periodisme potser diria que per a dur a terme programes com el de Salvados. Per¨° sense els uns i els altres no haguera estat possible. Gr¨¤cies a tots ells ha quedat per a la posteritat un testimoni documental d¡¯una duresa extrema, que retrata millor que res una ¨¨poca passada d¡¯excessos i disbauxes. Aix¨ª com tamb¨¦ ha quedat de manifest urbi et orbe la mala ¨ªndole de la nostra classe pol¨ªtica, que pot suportar el descr¨¨dit d¡¯alg¨² tan q¨¹estionat com el senyor Cotino: ara tothom sap que els valencians tenim una mena d¡¯Al Capone de president de les Corts.