L'ess¨¨ncia del nou-cents

Sovint s'ha dit que el Noucentisme va ser m¨¦s una actitud que no pas un estil art¨ªstic definit, a difer¨¨ncia, per exemple, del Novecento itali¨¤ -amb el qual tenia molts punts de contacte-, que s¨ª que va tenir cara i ulls des del punt de vista est¨¨tic. Quan, en el llibre emblem¨¤tic sobre el tema, Enric Jard¨ª va voler definir la iconografia del moviment catal¨¤, no va tenir altre remei que anar recopilant imatges, comentar-les de manera breu, i confeccionar un ¨¤lbum de cromos que, sovint, acabaven tenint poc a veure entre ells. Aquesta dispersi¨®, evident sobretot en la pintura i el dibuix, resultava m¨¦s coherent en l'escultura, les arts gr¨¤fiques i del llibre i, en menys grau, en l'arquitectura. L 'Almanach dels Noucentistes, editat el 1911, ja mostrava l'aiguabarreig, que arribava a la inclusi¨® de Joaquim Mir.

El Noucentisme representava un canvi generacional, malgrat que englob¨¦s gent de moltes edats i tend¨¨ncies diferents; era un clar ref¨²s al Modernisme, per¨° estil¨ªsticament es debatia en diverses direccions. En dibuix, anava del decadentisme amb tocs perversos del final de segle angl¨¨s i centreeuropeu de la majoria d'il¡¤lustradors de la revista Papitu , al barroquisme de Josep Aragay o l'acidesa quasi expressionista de Xavier Nogu¨¦s. En escultura, de l'arcaicisme mediterrani d'Enric Casanovas a l'academicisme cada vegada m¨¦s as¨¨ptic de Josep Clar¨¤ i els seus seguidors.

En pintura, del neoclassicisme auster de Joaquim Torres-Garc¨ªa al cezannisme sensual de Joaquim Sunyer, passant per dos o tres noms memorables i un reguitzell de tardoimpressionistes d'¨¨xit momentani i escassa transcend¨¨ncia que culminaria en l'avorrida pintura catalana dels anys trenta i quaranta. En arquitectura passaria una cosa semblant al dibuix: aniria del Modernisme angl¨¨s i centreeuropeu filtrat per l'admiraci¨® a Gaud¨ª, que van fer Rafael Mas¨® i Josep Maria Pericas, a la depuraci¨® classicista, per¨° tamb¨¦ moderna, d'Antoni Puig Gairalt, passant per les delicioses i anacr¨°niques reproduccions florentines de Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª i Raimon Duran Reynals o l'arquitectura afrancesada, Beaux-Arts , i la d'estil plateresc.

Enmig d'aquell batibull, Athenea, el bell, s¨°lid i fuga? temple giron¨ª de l'art, la m¨²sica i la poesia, promogut i projectat amb cura per Rafael Mas¨® el 1913, s'erigia com l'exemple m¨¦s innovador i pur de tot el convuls nou-cents. La fa?ana havia d'estar ornada amb una escultura de Casanovas, i Torres-Garc¨ªa havia ofert fer-hi un mural a l'interior que no es va arribar a pintar. L'exposici¨® inaugural va ser program¨¤tica, malgrat incloure autors modernistes com Josep Llimona, i, juntament amb la d'Art Nou Catal¨¤ organitzada a Sabadell el 1915 pel poeta Joaquim Folguera, marca el zenit d'un moment emergent que es va quedar a mitges tintes.

El primer final d'Athenea, el de la instituci¨® -que va deixar d'actuar el 1917- coincideix amb la batuda dels dos patriarques del Noucentisme, Torres-Garc¨ªa i Eugeni d'Ors, que van marxar de Catalunya amb la cua entre les cames. Per commemorar el centenari de la naixen?a d'Athenea s'ha editat un llibre (Fundaci¨® Rafael Mas¨® / ?rsula) i s'ha muntat una documentada exposici¨® a la casa pairal del mateix arquitecte a Girona, un edifici emblem¨¤tic que acaba de ser incl¨°s a la Iconic Houses Network, xarxa internacional que inclou cases dels principals arquitectes del segle XX.

L'exposici¨® integra els referents europeus aprehesos de primera m¨¤ per Mas¨® en els seus viatges; la constituci¨® de l'entitat; els pl¨¤nols i els dibuixos dels detalls m¨¦s primmirats, i un recull exhaustiu dels quatre anys d'activitat, amb uns impresos que es compten entre els m¨¦s bonics que es van editar llavors a Catalunya. Un cop desfet el grup d'Athenea, l'edifici va ser lleugerament retocat per convertir-lo en Escola Normal de Mestres. Per¨° pel juny de 1974, cinc mesos abans de la mort de Franco, el temple giron¨ª va morir de manera b¨¤rbara, esmicolat a pic i pala.