¡°El teatre millora l¡¯autoestima i les relacions socials dels xiquets¡±

Si les arts continuen sent les assignatures pendents (mai millor dit) de l¡¯educaci¨® als col¡¤legis, sembla que el teatre ¨¦s la disciplina m¨¦s marginada de totes. Per omplir aquest buit curricular, alguns municipis i companyies independents organitzen cursos d¡¯interpretaci¨® per als m¨¦s menuts. Amparo Vay¨¢ (Sagunt, 1965), llicenciada en Art Dram¨¤tic i Hist¨°ria de l¡¯Art, dirigeix tallers per a adults des de fa 12 anys i per a xiquets des d¡¯en fa sis. Actriu habitual de la companyia valenciana Arden Produccions, enguany condueix dos tallers infantils a l¡¯escola municipal La Marina del Puig i a la Sala Russafa de Val¨¨ncia, on tamb¨¦ impartir¨¤ al juliol un curs intensiu dins de l¡¯Escoleta de Teatre.

Pregunta. Quins beneficis t¨¦ el teatre en la formaci¨® dels xiquets?

Resposta. Molt¨ªssims! Millora l¡¯autoestima, la creativitat, les relacions socials, el desenvolupament oral i corporal, la psicomotricitat¡­ A m¨¦s, t¨¦ una part de disciplina i concentraci¨® molt potent, i, el que ¨¦s ben important, es diverteixen jugant.

P. Vost¨¦ ha comprovat que els alumnes milloren durant els tallers de teatre?

R. S¨ª, perqu¨¨ aprenen el valor del treball i de l¡¯esfor?. D¡¯una manera inconscient, encara que siga com un joc, veuen que com m¨¦s memoritzen, com m¨¦s concentraci¨® hi posen, van obtenint m¨¦s resultats. Em sorpr¨¦n molt que alguns pares em pregunten si els fills tenen aptituds per al teatre. Els xiquets no han de venir per a ser artistes, sin¨® per a treballar altres aspectes, com la imaginaci¨®, la creaci¨® o la improvisaci¨®.

P. El teatre hauria de ser una assignatura m¨¦s en les escoles?

R. ?s clar que s¨ª, perqu¨¨ el xiquet desplegaria des de menut la creativitat mitjan?ant el joc, i aprendria a treballar en equip, que ¨¦s un tipus de desenvolupament social. S¨¦ que en alguns col¡¤legis privats o de caire m¨¦s alternatiu tenen una assignatura de teatre.

P. I qu¨¨ passa en l¡¯educaci¨® p¨²blica?

R. Per¨° si no es d¨®na import¨¤ncia a l¡¯educaci¨® en general, com vol que hi haja assignatures de teatre? S¡¯est¨¤ retallant en Educaci¨®, en Sanitat, en tot all¨° que ¨¦s fonamental. No es para atenci¨® al que necessiten els xiquets. Va haver-hi un moment en qu¨¨ ens digueren que el teatre formaria part de l¡¯ESO, i els actors pens¨¤rem: ¡°Per fi!¡±. Per¨° mai s¡¯ha arribat a desenvolupar el projecte.

P. Aleshores, els tallers municipals o els de les companyies de teatre supleixen aquesta mena de defici¨¨ncia escolar?

R. ?s clar, i els xiquets ho noten molt. De vegades hi arriben com bojos, molt estressats de l¡¯escola. Han passat tot el dia asseguts en una classe. Per¨° en els tallers aprenen a improvisar, desenvolupen la imaginaci¨® en escoltar i treballar hist¨°ries, perqu¨¨ a tots ens agrada que ens conten hist¨°ries. Despr¨¦s del taller tornen a casa m¨¦s relaxats.

P. Quin tipus d¡¯obres representen?

R. Jo em base molt en contes contemporanis, que despr¨¦s adapte per als alumnes. Per exemple, per al taller del Puig he preparat El gran circo internacional, i per al de la Sala Russafa, En el pa¨ªs de las hadas, perqu¨¨, excepte un xic, tots els alumnes s¨®n xiquetes. Encara no he adaptat cap cl¨¤ssic, per¨° el curs que ve ho far¨¦.

P. I per qu¨¨ hi ha menys xics en els tallers?

R. ?s curi¨®s, enguany nom¨¦s tinc un alumne a Val¨¨ncia i un altre al Puig. I en el taller de teatre per a adults que impartisc a Foios tamb¨¦ s¨®n tot dones. Sembla que als xics els costa m¨¦s participar en assumptes m¨¦s creatius o afectius, els agrada m¨¦s all¨° competitiu.