De Frankfurt a la LAPAO

Potser, com tantes vegades, un seguit de petites hist¨°ries contades mostra millor l¡¯estat d¡¯una q¨¹esti¨® que qualsevol intent d¡¯explicaci¨® te¨°rica. I si acompanyem les hist¨°ries amb algunes dades num¨¨riques, ja ens podem estalviar m¨¦s consideracions. Hist¨°ries com aquestes: a la Goethe Universit?t de Frankfurt vaig assistir, fa molts anys, a l¡¯obertura de la seua Biblioteca Catalana i, fa pocs anys, a la inauguraci¨® de la nova seu, amb 40.000 volums, en l¡¯edifici central de la mateixa universitat. A la Universitat de Crac¨°via he tingut llargues converses amb grups d¡¯estudiants graduats: converses sobre literatura catalana, en catal¨¤ impecable. A la Universitat de Par¨ªs-Sorbona he fet, en catal¨¤, confer¨¨ncies-col¡¤loqui a estudiants francesos. A la Universitat de La Sapienza de Roma he parlat, en catal¨¤, de traduccions liter¨¤ries en una aula (petita) plena d¡¯estudiants locals. No s¨¦ si podria fer la mateixa cosa a Sevilla o a Valladolid. A la Universitat de Bari dedicaren una jornada a la versi¨® italiana de Borgia papa. A Madrid, quan aparegu¨¦ Borja papa en castell¨¤, un llibreter amic em va dir que en demanaria dos exemplars per amistat, per¨° que els clients, en veure que l¡¯autor es deia Joan, amb ¡°o¡±, ni tocarien el llibre: si s¡¯hagu¨¦s dit Jean, John o Giovanni, cap problema, digu¨¦. Al Regne Unit hi ha 18 universitats amb ensenyaments de llengua i filologia catalana, amb 1.084 estudiants. A Alemanya, 24 universitats amb 1.463 estudiants. A Fran?a 13 universitats amb 1.035 estudiants. A It¨¤lia 13, amb 565 estudiants. Als Estats Units 13, amb 458 estudiants. I despr¨¦s de la Rep¨²blica Txeca, d¡¯Hongria i de S¨¨rbia, amb uns 200 estudiants en cada pa¨ªs, arriba per fi el Regne d¡¯Espanya on (fora de l¡¯¨¤rea catalanoparlant, ¨°bviament) hi ha nom¨¦s 187 estudiants de catal¨¤, en 4 universitats. Vost¨¦s mateixos poden traure les pr¨°pies conclusions. Per acabar-ho d¡¯adobar, el mateix dia que vaig llegir aquestes dades, el parlament d¡¯Arag¨® decidia que el catal¨¤ parlat en la franja que va de la Ribagor?a al Matarranya no ¨¦s ni s¡¯ha de dir catal¨¤, sin¨® Lengua Aragonesa Propia del ?rea Oriental, c¨°micament coneguda com a LAPAO. Aix¨ª ¨¦s, estimats compatriotes, i de tot plegat ja he dit que no en far¨¦ cap interpretaci¨® o teoria. Si no els agrada, canvien de pa¨ªs. O de pol¨ªtics.