¡°El circ catal¨¤ ja comen?a a interessar a fora¡±

Jordi Gaspar (Caldes de Montbui, 1977) porta a la motxilla dues edicions com a director art¨ªstic del festival Trapezi de Reus, la Fira de Circ de Catalunya. Va agafar-ne les regnes quan, despr¨¦s de 15 anys al capdavant de la fira, els seus fundadors, Bet Miralta i Jordi Aspa, de la companyia Escarlata Circus, se¡¯n van desvincular. El repte ha sigut gran: el Trapezi va guanyar el Premi Nacional de Circ del 2012 que atorga el Ministeri de Cultura. Per¨° tot i el reconeixement, paradoxalment Gaspar s¡¯ha trobat un cam¨ª ple d¡¯entrebancs: va haver de tancar a corre-cuita la programaci¨® de la darrera edici¨® del festival, que es va cloure diumenge passat, per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un pressupost ferm fins poques setmanes abans de la inauguraci¨®. A m¨¦s, dos manifestos han envoltat la Fira. Un de l¡¯Associaci¨® de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i l¡¯altre signat per una cinquantena de personalitats de les arts esc¨¨niques i pol¨ªtics, tots ells carregant contra les administracions i demanant un comprom¨ªs ferm amb el futur del festival.

Malgrat tot, Gaspar es mostra il¡¤lusionat. Alhora, reflexiona sobre la professi¨® reivindicant m¨¦s escoles, propostes de circ contemporani arriscades i un replantejament de les subvencions.

Pregunta. Quin paper t¨¦ Trapezi dins el m¨®n del circ?

Resposta. Ha sigut un lloc on emmirallar-se amb propostes de l¡¯estranger per saber qu¨¨ s¡¯est¨¤ fent a fora i, alhora, una vitrina del que es fa aqu¨ª. La gent encara pensa amb carpes i lleons, per¨° l¡¯antiga direcci¨® del festival ja tenia clar que s¡¯havia d¡¯apostar per un nou tipus de circ que s¡¯est¨¤ fent i encara no es coneix. Per aix¨° el Trapezi ¨¦s ara una refer¨¨ncia, perqu¨¨ arrisca programant.

P. Com ¨¦s aquest nou circ?

R. Va m¨¦s enll¨¤ de la proesa t¨¨cnica, d¡¯una exhibici¨® de competici¨® per veure qui ¨¦s m¨¦s alt i m¨¦s fort, com en el circ tradicional. Va emmarcat en la mateixa personalitat de l¡¯artista. S¡¯intenta que tothom pugui expressar els seus sentiments, les seves viv¨¨ncies; a vegades ¨¦s profund i, a vegades, est¨¨tic, per¨° parteix molt de l¡¯interior, de voler comunicar. Es trasllada el risc a la pres¨¨ncia i al fet esc¨¨nic. Aqu¨ª ¨¦s on rau el circ contemporani. No deixa de ser una revoluci¨® art¨ªstica, com ha passat en moltes arts; el que passa ¨¦s que al circ ha arribat m¨¦s tard.

P. Per qu¨¨ m¨¦s tard?

R. Hi va haver una gran decad¨¨ncia amb l¡¯arribada de la televisi¨®. La gent es va acostumar a veure coses m¨¦s espectaculars que no pas en directe i al circ li va costar adaptar-se a aquesta nova modernitat. La revoluci¨® del circ va comen?ar als anys setanta. En altres escenes d¡¯Europa est¨¤ molt concorregut, i aqu¨ª hi anem entrant. Per¨° costa m¨¦s, tenim un pa¨ªs dif¨ªcil culturalment parlant.

P. Com veu el circ catal¨¤ en relaci¨® al de la resta d¡¯Espanya?

R. A Catalunya tenim Fran?a molt a prop, per proximitat i perqu¨¨ mirem sempre de portes enfora i no al melic, i sempre hi ha hagut una tradici¨® de fer companyia. Aix¨° ve dels Galindos, Escarlata Circus, Boni Caroli. No podem competir amb Fran?a o Brussel¡¤les, per¨° el circ catal¨¤ comen?a a interessar a l¡¯estranger. Tenim una escola, la Rogelio Rivel, amb components catalans que no estan tornant, es queden a fora perqu¨¨ el mercat catal¨¤ no pot absorbir aquest tipus de qualitat.

P. Qu¨¨ falla per qu¨¨ no es puguin quedar?

R. Falta circuit, una professionalitzaci¨® m¨¦s clara. De la Rogelio Rivel cada any surt gent amb bones condicions, i amb la Central del Circ es pot anar engreixant el subs¨°l. La carpa de circ estable encara no hi ¨¦s, i costar¨¤. Per¨° moltes vegades comences la casa per la teulada fent grans centres d¡¯exhibici¨®, i l¡¯¨²nic que comportar¨¤ ¨¦s que l¡¯hagis d¡¯omplir amb companyies de fora. Est¨¤ b¨¦ haver comen?at per una escola, per un centre d¡¯assaig on es creen sinergies. Les elits sempre s¨®n piramidals, ¨¦s molt dif¨ªcil accedir a l¡¯art esc¨¨nic. Estem creant estructura, encara molt verge, per¨° ¨¦s una miniestructura que no existeix a la resta de l¡¯Estat.

P. Com us perjudica la retallada de les subvencions?

R. El panorama est¨¤ fatal, moltes companyies aturen creacions perqu¨¨ no hi ha tants ajuts. Cal una revisi¨®: hi ha qui rep molts diners des de fa molts anys. Estan donant grans subvencions a companyies que fan 10 o 15 bolos a l¡¯any. No s¡¯han de crear lobbies.

P. Com encaixa la pluja de manifestos sorgits criticant el Trapezi d¡¯aquest any?

R. Ho comparteixo: formo part de la Associaci¨® de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) des de fa anys. La gent ha patit molt. Qu¨¨ passaria si al festival Temporada Alta o a la Fira de T¨¤rrega li donessin el pressupost tres setmanes abans de celebrar-se? El Trapezi ¨¦s al circ el que s¨®n aquestes fires.

P. Els teatres encara s¡¯han d¡¯obrir m¨¦s al circ?

R. A mesura que anem creixent es van veient teatres interessats, com el Principal d¡¯Olot, L¡¯Escorxador de Lleida, Ca l¡¯Estruch a Sabadell...

P. Quines s¨®n les mancances del circ que es fa aqu¨ª?

R. Fa falta m¨¦s d¡¯una escola, ara nom¨¦s n¡¯hi ha una, calen titulacions homologades i des de nivells infantils. De moment, aqu¨ª el circ ¨¦s una cosa que et trobes als 22 anys, per¨° aprendre coses a aquesta edat ¨¦s molt diferent a agafar un nen de vuit.

P. Es pot viure del circ?

R. S¨ª, o altrament dit, s¡¯hi pot malviure. Quan et fas m¨¦s gran, si no vas m¨¦s enll¨¤ de la pura f¨ªsica t¨¨cnica, s¡¯acaba. El cos t¨¦ un l¨ªmit. No ¨¦s gens f¨¤cil viure¡¯n, per¨° qu¨¨ hi ha de f¨¤cil avui? ?s una hist¨°ria molt passional.