La f¨®rmula del talent

Centrada en dos anys de la vida de Paul C¨¦zanne, els que van del 1872 al 1874, El fracassat sembla una novel¡¤la sobre un pintor, per¨° ¨¦s la resposta a un escriptor. La quarta novel¡¤la del valenci¨¤ Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966), de fet, ¨¦s una indagaci¨® metaliter¨¤ria: sobre la vocaci¨®, sobre la crida del talent, sobre el comprom¨ªs. Signe d'una ¨¨poca, enfronta un banquer i un creador, un art i una ind¨²stria, un somni i la realitat.I hi pren partit.

Es tracta d'un canvi, o un salt, respecte a la trilogia de la Il¡¤lustraci¨® formada per Les confid¨¨ncies del comte Buffon (1997), El secret de Goethe (1999) i El retorn de Voltaire (2007). En aquestes novel¡¤les, acompanyades d'un Andr¨°mina, un Crexells, un Prudenci Bertrana, un Josep Pla i dos premis de la Cr¨ªtica de la Universitat de Val¨¨ncia, Dom¨ªnguez va anar perfeccionant una f¨®rmula, el biopic de culte, de la qual ¨¦s hereva El fracassat .

Com a la trilogia, en efecte, aquest nou relat parteix d'un personatge hist¨°ric documentat, en aquest cas C¨¦zanne, per oferir reeixides reflexions sobre la llibertat, l'oposici¨® al poder i els xocs entre art i ci¨¨ncia, ra¨® i passi¨®, instint i pensament. Si en aquell cicle, per¨°, els conflictes de Buffon, Goethe i Voltaire retrataven tot un segle, a El fracassat es dibuixa m¨¦s aviat una tria actual, un posicionament. No debades, Dom¨ªnguez renuncia a recrear una exist¨¨ncia amb simpaties, com en els casos anteriors, i se centra en un tranche de vie , un curt per¨ªode, i no casual: el mateix en el qual el pintor, desesperat, fart de passar fred i gana als 34 anys, encara no ha venut ni un quadre; el mateix en qu¨¨ era menyspreat pels seus companys impressionistes, amb l'excepci¨® de Pissarro; i el mateix, tamb¨¦, en qu¨¨ havia d'amagar la dona i el fill per no perdre la minsa assignaci¨® del pare, un banquer preocupat per l'esc¨¤ndol.

Posant a prova el geni, doncs, Dom¨ªnguez ofereix dotzenes d'episodis que permeten entreveure un cert missatge: l'amistat amb Pissarro i Gachet, les tert¨²lies als caf¨¨s de Par¨ªs, les pressions per no incloure'l en l'exposici¨® dels impressionistes a l'estudi de Nadar... En aquestes i altres ocasions, l'autor denuncia per veu del personatge la mercantilitzaci¨® de l'art, la manca de valor de qui prima el respecte o l'¨¨xit, l'absurd d'una vocaci¨® que esdev¨¦ recreativa, burgesa, pur entreteniment. Sent¨¨ncies com la de la p¨¤gina 210, "un artista fracassat sempre ser¨¤ millor que un banquer d'¨¨xit", semblen en aquest sentit una declaraci¨® de principis, val a dir que perfectament coherent amb el C¨¦zanne real.

?s per aqu¨ª, en tot cas, per on cal valorar El fracassat . Hi influiran altres elements, ¨¦s clar, com ara el seu cant a l'amistat, els inesperats canvis de narrador o l'habilitat per descriure plantes i entorns naturals de la Proven?a (una marca de la casa: Dom¨ªnguez ¨¦s bi¨°leg); o tamb¨¦, menys en positiu, l'ab¨²s d'informacions per al lector, inversemblants en casos com el de Degas explicant el cognom als amics (p¨¤gina 123) i el de Manet i Monet rient una broma sobre els seus noms (p¨¤gina 125). Al capdavall, per¨°, on la novel¡¤la se la juga ¨¦s en el retrat de C¨¦zanne, l'autoretrat metaliterari de Dom¨ªnguez.

D'aqu¨ª que destaqui tant un secundari d' El fracassat , l'escriptor ?mile Zola; el mateix Zola, per cert, que un any despr¨¦s de Germinal , en el cicle Els Rougon-Macquart , es va inspirar en la desfeta del seu amic C¨¦zanne per convertir-lo en el Lantier de L'obra (1886).Resposta clara a aquest Zola, que presentava la insatisfacci¨® perp¨¨tua de Lantier com un tret malalt¨ªs, El fracassat ofereix C¨¦zanne com un model, com un exemple de puresa en temps de perversi¨®. ?s cert que Dom¨ªnguez, sabedor de la transcend¨¨ncia hist¨°rica del primer gran pintor de la modernitat, jugava amb avantatge. I tamb¨¦ ho ¨¦s, vet-ho aqu¨ª, que el nostre temps sembla amatent als missatges poc materialistes -gaireb¨¦ rom¨¤ntics-, al desig de tornar a posar a lloc la cultura.Per tot plegat, i pel bon ofici, ¨¦s clar, d'un autor m¨¦s que s¨°lid, El fracassat ¨¦s una novel¡¤la oportuna, agra?da, recomanable, f¨¤cil de defensar. L'¨²nic dubte, sobretot despr¨¦s de combregar amb la intransig¨¨ncia de C¨¦zanne envers l'artista acomodatici, ser¨¤ saber si el salt metaliterari ser¨¤ suficient per decantar-se: ?segueix Dom¨ªnguez construint una veu o comen?a potser a repetir paisatges?