Un gran poeta rus

?Joseph Brodsky (1940-1996) va escriure, l'any 1983, un assaig anomenat Complaure una ombra , en qu¨¨ explicava per quina ra¨®, a m¨¦s de continuar escrivint en llengua russa tota la vida, va entrar tamb¨¦ en la llengua anglesa, en la qual va escriure uns quants poemes, i a la qual va traduir, ell mateix, moltes de les seves peces originals en llengua eslava: "Quan un escriptor recorre a un idioma que no ¨¦s la seva llengua materna, o b¨¦ ho fa per necessitat, com Conrad, o a causa d'una enorme ambici¨®, com Nabokov, o en ares d'un m¨¦s gran distanciament, com Beckett. Jo, que pertanyo a un altre grup, l'estiu de 1977, a Nova York, quan ja portava cinc anys vivint als Estats Units, em vaig comprar en una botigueta de m¨¤quines d'escriure, a la Sisena Avinguda, una Lettera 22 port¨¤til, i vaig comen?ar a escriure en angl¨¨s (assaigs, traduccions, i, de tant en tant, un poema) per una ra¨® que t¨¦ molt poc a veure amb les que he dit: el meu ¨²nic prop¨°sit, llavors com ara, era acostar-me a l'home que considerava la ment m¨¦s privilegiada del segle XX: Wystan Hugh Auden".

Brodsky no va abandonar mai, ¨¦s clar, la llengua materna -que ¨¦s la llengua que emprem els catalans pel sol fet que ens la va parlar la nostra mare, no per cap "dret a decidir"-, per¨° ¨¦s cert que tota antologia equilibrada de la seva poesia mostra almenys un triple homenatge: a la seva R¨²ssia natal i els seus grans poetes contemporanis -de Puixkin a Mandelstam i Akhm¨¤tova-; a la tradici¨® cl¨¤ssica -entenent per "tradici¨®" tot el que s'ha produ?t a les lletres d'Occident entre els llegats grec i llat¨ª i els nostres dies, passant, naturalment, pels grans poetes rom¨¤ntics anglesos i alemanys-, i a la figura, com acabem de veure, de W. H. Auden.

Aix¨° fa que la poesia de Brodsky desemboqui en el tractament dels grans temes de la poesia occidental -l'amor, l'amistat, la fama, l'art, la hist¨°ria de la cultura i els fets accidentals, aix¨ª com l'angoixa, les desgr¨¤cies i la mort: ?quin poeta no t¨¦ tractes amb la Desconeguda?-, en una exig¨¨ncia formal que el va portar a assajar nous ritmes, a considerar la rima un efecte imprescindible en mat¨¨ria de poesia, i a posseir una tend¨¨ncia -molt semblant a la d'Auden per¨° tamb¨¦ a la de Cavafis- a no apartar-se mai excessivament de les formes vives del llenguatge.

Aquesta lli?¨® ¨¦s la que ha mirat de conservar Judit D¨ªaz Barneda en les seves magn¨ªfiques versions de la poesia del rus, ara en catal¨¤: Joseph Brodsky. Poemes escollits , Barcelona, Edicions de 1984, 2013. La traductora no ho ha fet tot, en mat¨¨ria de traducci¨®, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s una quimera: no trasllada al catal¨¤ les rimes dels poemes originals, per¨°, en canvi, els d¨®na una flexi¨® pros¨°dica, o m¨¨trica, de gran bellesa: m¨¦s tirant als ritmes ternaris (anapestos i dact¨ªlics, molt propis de la llengua catalana que es parla) que als ritmes i¨¤mbics o trocaics, molt propis tant del rus com de l'angl¨¨s.

No es podia fer tot, com s'ha dit, i per aix¨° la traductora ha volgut conservar el sentit dels poemes abans que cap altra cosa i aconseguir, malgrat tot, almenys els efectes musicals del ritme. Cal lloar tant la seva feia com la iniciativa d'aquesta empresa tan gosada, en aquest pa¨ªs, com la que du a terme Edicions de 1984, m¨¤xima divulgadora, als nostres dies, de la literatura estrangera de tots els temps.

Aquells que van ser presents a la memorable sessi¨® de Brodsky a l'Institut Nord-americ¨¤ el 19 de gener de 1983 -en qu¨¨ el poeta, acompanyat de Ricard San Vicente i Antoni Mar¨ª, es va despatxar m¨¦s a pler recitant de mem¨°ria l 'Evgueni Oneguin , de Puixkin, que cantant les pr¨°pies poesies-, recordaran que el poeta considerava la rima, a m¨¦s del ritme, un "narc¨°tic" que nom¨¦s es troba en aquest g¨¨nere literari: tothom vam quedar-hi encantats. Diu David Castillo al pr¨°leg que Brodsky "considerava la poesia com la forma suprema de l'al¡¤locuci¨® humana, amb la m¨¤xima capacitat cr¨ªtica envers la realitat que ens envolta". Afegim-hi que, en el nostre cas d'avui, la poesia tamb¨¦ es converteix en una forma de religi¨® que pret¨¦n, sobretot, relligar els homes entre si: cosa molt pr¨°pia de la tradici¨® po¨¨tica de la santa R¨²ssia.