Viatges a Gr¨¨cia

Conten que, quan Carles Riba va visitar les ru?nes de Delfos -lloc sagrat de Gr¨¨cia per ell mateix i per a l'arqueologia-, li va dir a la seva esposa: "Em fa, Clementina -que vol dir "em fa l'efecte"-, que si pugem per aquest caminoi trobarem la font de Cast¨¤lia". Com que estava amarat de lectures cl¨¤ssiques -¨¨pics, l¨ªrics, tr¨¤gics, historiadors i ge¨°grafs- no va trigar a trobar-la, quan encara no estava gens senyalitzada.

Riba va anar a Gr¨¨cia mogut pel seu hel¡¤lenisme pr¨¤cticament cong¨¨nit, per¨° tamb¨¦ va fer-ho per complir amb un ritual que els il¡¤lustrats, i encara m¨¦s els rom¨¤ntics, havien posat de moda cap a final del XVIII. Goethe no va anar a Gr¨¨cia, i solament a Roma; per¨° Lord Byron s¨ª que hi va anar (no Shelley, ni Keats), encara que tingu¨¦s els ulls m¨¦s posats a alliberar Gr¨¨cia del jou del musulm¨¤ que en les antiguitats que tant havien agradat a Winckelmann, per posar un exemple paradigm¨¤tic de l'inici de la "follia viatgera" a terres de Roma i l'H¨¨l¡¤lade.

A Roma era relativament f¨¤cil arribar-hi des del cor d'Europa, fins i tot des d'Anglaterra; per¨° el viatge a Gr¨¨cia demanava molta paci¨¨ncia, temps i gosadia, a causa del domini turc. Tanmateix, homes plens de llums i d'altres carregats de sentiments van fer-hi el viatge, a causa de l'enorme prestigi de la llengua i la cultura gregues, un renom que havia comen?at, si fa no fa, amb la caiguda de Bizanci, el 1453, i l'arribada a terres d'Occident dels savis que hi parlaven grec com el lector i un servidor parlem el catal¨¤.

A la darreria del XVIII, un explorador anomenat Richard Chandler va viatjar a l'?sia Menor i a Gr¨¨cia a compte de l'anomenada Societ¨¤ dei Dilettanti (nom exquisit), anglesa per m¨¦s senyals i sorpresa, que va enviar als topants llevantins el viatger, amb diners a la butxaca, per tal que aixequ¨¦s pl¨¤nols i fes dibuixos de tot el que valgu¨¦s la pena i exalt¨¦s la pensa. En tornar, Chandler va ensenyar el material als membres de tan distingida societat, tot explicant-los, a m¨¦s a m¨¦s, el que calia saber per fer-se una idea completa de tot el que havia visitat: bella manera d'ennovar-se d'una cultura extraordin¨¤ria, per¨° llunyana per a un londinenc, sense haver de sortir, com qui diu, de la biblioteca. Tamb¨¦ H?lderlin va pouar en aquell home tota la informaci¨® per ambientar el seu Hiperi¨® , sense haver posat, ell tampoc, els peus a Gr¨¨cia.

Com ¨¦s obvi, fer als nostres dies aquests mateixos viatges no comporta ni perill, ni gran dispendi, ni molt de temps; per¨° no hi ha dubte que el viatger haur¨¤ de ser molt h¨¤bil, liter¨¤riament parlant, si vol explicar-nos per en¨¨sima vegada l'entusiasme que es pot sentir en terra cl¨¤ssica. ?s el que va fer Zbigniew Herbert, polon¨¨s, home estimat i admirat per Joseph Brodsky, a qui vam dedicar l'article anterior, durant l'¨²ltim ter? del XX. El resultat d'aquests viatges es troba en un llibre recent, admirable, una del¨ªcia per a tot amant de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica que s'estimi m¨¦s llegir reportatges sobre aquella part del m¨®n que haver de fer la maleta: una de les activitats m¨¦s melanc¨°liques i paradoxals que hom es pugui afigurar: sempre fem l'equipatge amb la idea que potser no tornarem mai m¨¦s a casa.

El llibre ¨¦s: Zbigniew Herbert, El laberinto junto al mar , traducci¨® d'Anna Rubi¨® i Jerzy Sllawomirski, Barcelona, Acantilado, 2013. La bellesa d'aquesta obra no resideix en una narraci¨® nov¨ªssima de les restes de la cultura cl¨¤ssica a Gr¨¨cia (l'Acr¨°polis d'Atenes, Delfos, Ol¨ªmpia, les illes C¨ªclades, Epidaure, Micenes, la cultura prehel¡¤l¨¨nica de Cnosos, els espolis de Lord Elgin, etc¨¨tera), sin¨® en la manera com aquest viatger, lluny de sentimentalismes rom¨¤ntics, incorpora les restes arqueol¨°giques al canem¨¤s de la seva persona, a la seva experi¨¨ncia i a un concepte de la hist¨°ria que lliga, misteriosament, divuit o vint segles de fets remot¨ªssims amb el normal desenvolupament d'una vida d'all¨° m¨¦s contempor¨¤nia. I al final del llibre, per art de l'efic¨¤cia narrativa i descriptiva, el lector considera, agra?t, tant com ho fa quan llegeix Homer, que aquella civilitzaci¨® li mereix la m¨¦s gran de les simpaties, enveja i tot.