El temps de Mari¨¤

Al carrer de Valldaura de la ciutat de Val¨¨ncia hi havia la llanterneria Rueda, regida per tres o quatre germans, el m¨¦s menut dels quals, estudiant de batxillerat i que tocava la bateria, oferia el primer pis perqu¨¨ hi assajara un grup anomenat Les mans. Devia ser l¡¯any 1965. Aquest grup va fer dues actuacions: una a Lo Rat Penat, aleshores situat on ara ¨¦s la Diputaci¨® de Val¨¨ncia, i una altra a Bocairent. Amb can?ons pr¨°pies en catal¨¤ i amb versions del rock d¡¯aquella ¨¨poca (per exemple: I Wanna Be Your Man, dels Beatles, feta versi¨® com a Aneu a fer la m¨¤), o del folk o de les can?ons d¡¯amor. ¡°No en sab¨ªem m¨¦s, ten¨ªem quinze anys. Tot just despert¨¤vem del son dels infants.¡± L¡¯actriu Merxe Chap¨ª ens informava de les novetats musicals arribades a la botiga de discos on treballava.

Una llanterneria podia acollir un grup musical. No sab¨ªem d¡¯on venien ni qui els n¡¯havia parlat, per¨° per all¨ª aterrava gent que ens escoltava amb simpatia i una certa desconfian?a, atesa la nostra indisciplina. Gent que despr¨¦s tindria resson¨¤ncia en el m¨®n valenci¨¤: Eliseu Climent, Manolo Garcia, Vicent ?lvarez, fins i tot un futur ministre socialista (una ¨¨poca en qu¨¨ futurs ministres entraven en una llanterneria): Vicent Albero. Un dia hi dugu¨¦ el seu germ¨¤ Mari¨¤, un xaval corpulent, aleshores torner, amb aquestes paraules: "A veure qu¨¨ podeu fer amb aquest animal". Mari¨¤ duia una guitarra contra la qual lluitava, incapa? d¡¯arquejar els dits si no era la darrera falange, garrotada i clavada a la corda entre dos trasts. Tenia una veu impressionant. Va formar part de Les mans (com ho seria posteriorment un fam¨®s dissenyador: Nacho Lavernia; o un destacat professor: Llu¨ªs Puig), fins que des de Barcelona van pensar que podia ser un cantant m¨¦s del segell Edigsa. Un temps en qu¨¨ un jove torner valenci¨¤ era aclamat pels escenaris de Catalunya.

Vam compartir totes les aventures imaginables d¡¯aquells 15 anys. La "reunificaci¨®" dels dos instituts (aleshores a Val¨¨ncia nom¨¦s n¡¯hi havia un per a xics i un altre per a xiques) a for?a de discof¨°rums i d¡¯activitats clandestines, com ara la nit d¡¯un 30 d¡¯abril sembrant barris de fulls volants amb la convocat¨°ria d¡¯una manifestaci¨® del Primer de Maig. O l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯Ateneu Mercantil de Val¨¨ncia. Vam sentir que volien introduir "jovent" en la instituci¨® i ens hi vam apuntar. Nom¨¦s vam poder programar una actuaci¨® de Maria del Mar Bonet, tamb¨¦ sembrada de fulls volants quan va cantar "Qu¨¨ volen aquesta gent", just abans de ser-ne expulsats.

Mari¨¤, apassionat m¨¦s pels actes que per les teories, i ja vivint a Barcelona, s¡¯enamor¨¤ d¡¯una xica de la burgesia catalana i no va dubtar a casar-s¡¯hi clandestinament ¡ªen aquella ¨¨poca, els menors d¡¯edat ho feien com a soluci¨® extrema; nom¨¦s calia un capell¨¤ disposat a fer de testimoniatge del sagrament¡ª i va passar un temps a la pres¨® fins que els van deixar en pau. No era rara la den¨²ncia a la policia pels pares, fins i tot d¡¯esquerres, contraris a certes relacions amoroses. Den¨²ncies que no van aturar aquells impulsos adolescents. ¡°No en sab¨ªem m¨¦s, ten¨ªem 15 anys¡±.

Mari¨¤ es va morir el passat 12 de maig. Era una d¡¯aquelles persones vitals amb qui la mort no quadra. Quede aquest escrit com un homenatge a qui va patir una ¨¨poca amb un desig de viure que contrastava bestialment amb la grisa societat del seu voltant. No en sabia m¨¦s, tenia 15 anys.