Mediterranis?

Tinc la sensaci¨® (espere que es confirme, que siga m¨¦s que una sensaci¨®) que comen?a a decaure una mica l¡¯omnipres¨¨ncia cont¨ªnua d¡¯aquest mite fal¡¤la? d¡¯una definit¨°ria, uniforme i profunda condici¨® de ¡°mediterranis¡±, d¡¯aquesta faula del mediterranisme o mediterrane?tat: la reinvenci¨® d¡¯una imagin¨¤ria ¡°cultura mediterr¨¤nia¡± que reuniria en un espai com¨² l¡¯Orient i l¡¯Occident, el nord d¡¯?frica i el sud d¡¯Europa, els grecs antics i els ¨¤rabs medievals, l¡¯aigua blava i el sol, i sobretot l¡¯oposici¨® i la dist¨¤ncia respecte al bloc central o atl¨¤ntic de la cultura moderna europea. No se sap, ni es pot saber, qu¨¨ vol dir ara mateix ser ¡°mediterrani¡±, ¨¦s a dir, qu¨¨ tenen en com¨² la vall de l¡¯Ebre i la vall del Nil, un turc i un catal¨¤, un proven?al i un egipci, per¨° tant se val: la narraci¨® que es difon inclou la idea d¡¯una comunitat cultural antiga i preservada, d¡¯una ¡°manera de ser¡± i d¡¯una est¨¨tica (?), d¡¯una harmonia comuna, d¡¯una continu?tat temporal i espacial i altres suposades realitats que existeixen nom¨¦s en la imaginaci¨® de qui les elabora i les projecta. Fora del clima i ¡ªmolt parcialment¡ª de la geografia del litoral, dir ¡°som mediterranis¡± no t¨¦ cap contingut definible, per¨° ha arribat a semblar que ho defineix i ho explica tot: som diferents dels altres europeus, som alegres, oberts, lluminosos, sabem gaudir de la vida, i ens agrada la festa, el soroll i la p¨®lvora. La banalitat i la incoher¨¨ncia dels t¨°pics no han impedit que es combinen fins a formar una narraci¨® ben efica?. Coherent, aix¨° s¨ª, amb la idea i la imatge de la barreja feli?, la ¡°graciosa mixtura¡± que segons l¡¯ide¨°leg Jos¨¦ Ombuena, franquista i anticatal¨¤, era el car¨¤cter particular dels valencians, que des dels or¨ªgens som una mica de tot, una barreja acumulada, sense un factor o element dominant que ens podria identificar o definir (excepte l¡¯espanyolitat feli?ment compartida, no cal dir-ho), ¨¦s a dir, que ser valenci¨¤ no ¨¦s ser res en concret, des de sempre. Mal podia imaginar Eiximenis, quan escrivia la frase famosa ¨C¡ª¡°E com ser¨¤ poblada de moltes gents¡±¡ª, que segles m¨¦s tard aquesta idea tindria una aplicaci¨® tan diferent. I que, per a indefinir-nos del tot, ser¨ªem substancialment ¡°mediterranis¡±, nom que tot ho arreplega, que no vol dir res, i que t¨¦ un ¨¨xit tan gran en la premsa de Castell¨®, Val¨¨ncia, Alacant i Madrid.