L¡¯encanteri dels Encants

Des de fora, la coberta reflecteix el que hi ha a dins. I, des de dins, el que es veu ¨¦s el carrer, el tramvia, el tr¨¤nsit, edificis... ?s la coberta dels nous Encants de Barcelona, una estructura suspesa a mode de pal¡¤li, a 25 metres d¡¯altura. Per la seva cara interna ¨¦s d¡¯acer inoxidable. El joc d¡¯angles c¨°ncaus i convexos que la conformen la converteixen en un mirall canviant que reflecteix el cel, o b¨¦ els cotxes que semblen rodar... pel sostre! Els Encants, que es van establir a les Gl¨°ries de manera ¡°provisional¡± el 1928 ¡ªvan haver de marxar de l¡¯avinguda Mistral per les obres de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929¡ª, es traslladen al costat mar de la pla?a.

Abandonen la precarietat permanent en qu¨¨ han viscut en els embullats passadissos amb tendals verds i la subhasta a ple sol per anar a un edifici obert. A un ¡°no edifici¡±, tal com el defineix el seu autor, l¡¯arquitecte Ferm¨ªn V¨¢zquez, de l¡¯estudi B720. Rampes de color gris i espais de venda definits per petits armaris, botigues alineades i la subhasta a l¡¯esplanada central. Tot sota cobert. Els comerciants esperaven feia d¨¨cades ocupar un lloc en condicions. El dissabte 15 de juny inicien el trasllat a l¡¯espectacular estructura d¡¯alumini que no deixar¨¤ indiferent a ning¨².

El canvi ¨¦s pr¨¤cticament tota una revoluci¨®. Per comen?ar, fins ara els Encants s¡¯estenien per una esplanada de m¨¦s de 12.000 metres quadrats. I ara s¡¯ubicaran al llarg de rampes, la soluci¨® arquitect¨°nica adoptada per assolir una superf¨ªcie semblant, ja que la parcel¡¤la ¨¦s de 8.000 metres quadrats. Tindr¨¤ diversos accessos: pel carrer Castillejos, per la prolongaci¨® de Casp i la principal, des de la Meridiana.

S¡¯hi entrar¨¤ gaireb¨¦ sense voler des de l¡¯angle m¨¦s pr¨°xim a la pla?a de les Gl¨°ries. Des d¡¯aquest punt es podr¨¤ iniciar el recorregut per les rampes. ?s all¨¤ on se situen les 78 botigues ¡ªde 5 o 7 metres de llarg per un m¨¤xim de 3,5 d¡¯ample¡ª i les 156 parades, que seran els moderns llevadissos: uns petits armaris de dos metres per un d¡¯ample que cada dia s¡¯obriran per estendre la mercaderia.

El mercat acollir¨¤

¡°Fins ara tot ho portem a la furgoneta, que fa de magatzem¡±, explica l¡¯Eva, des d¡¯una parada de tota mena de roba interior. Hi haur¨¤ 40 espais de subhasta en el que ser¨¤ la pla?a dels Encants. Cada dia es faran els lots en les superf¨ªcies marcades per l¨ªnies i all¨¤ mateix es vendran. Tot aquest tr¨¤fec es reflectir¨¤ en la coberta d¡¯acer inoxidable que es convertir¨¤ en un element fotografiable de la ciutat de primer ordre.

Fa 15 anys semblava que els encantistes havien de ser traslladats a l¡¯interior de l¡¯anell de les Gl¨°ries. Poc despr¨¦s, el consistori va proposar el trasllat a la Vall d¡¯Hebron, cosa que va revoltar els comerciants. El republic¨¤ Jordi Portabella (ERC), quan va compartir govern amb els socialistes, va proposar muntar les parades a la Monumental, i de passada liquidar els toros. La idea de la pla?a no va agradar als comerciants i finalment es va arribar a la soluci¨® del trasllat al costat sud de la mateixa pla?a, al Bosquet dels Encants.

El proc¨¦s ha estat llarg i dif¨ªcil. La junta dels comerciants va pressionar perqu¨¨ el nou espai fos un mercat digne i actual, de l¡¯estil del d¡¯altres ciutats europees, dels quals el mercat dels Encants ¨¦s el deg¨¤. Aix¨ª es va arribar a la convocat¨°ria d¡¯un concurs d¡¯arquitectes que va guanyar l¡¯estudi B720 de la m¨¤ de Ferm¨ªn V¨¢zquez.

¡°La q¨¹esti¨® era buscar una soluci¨® per a les necessitats dels comerciants ¡ªb¨¤sicament la superf¨ªcie de venda i de log¨ªstica¡ª, que se ceny¨ªs a la vocaci¨® d¡¯un mercat que est¨¤ al carrer i que, alhora, fos un equipament digne en un entorn amb grans edificis¡±, explica V¨¢zquez. ¡°En decidir reubicar-los a les Gl¨°ries, es va apostar per la seva dignificaci¨®, una cosa semblant a quan es va projectar el F¨°rum sobre la nova depuradora¡±, continua. L¡¯arquitecte creu, per exemple, que el gran pal¡¤li t¨¦ una relaci¨® ¡°civilitzada¡± amb els seus dos ve?ns m¨¦s pr¨°xims: el Teatre Nacional i L¡¯Auditori.

Els Encants han necessitat una inversi¨® important: 56 milions d¡¯euros a c¨¤rrec, sobretot, de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Una inversi¨® que en els temps que corren pot ser un exc¨¦s. L¡¯arquitecte defensa que resol un encaix dif¨ªcil en aquest punt de la ciutat, millora l¡¯accessibilitat del mercat i, per tant, l¡¯impacte general. Part de la inversi¨® ha estat sufragada pels mateixos comerciants, que han pagat a ra¨® de 1.295 euros per metre quadrat de les parades. Raimond Blasi, regidor i president de l¡¯Institut de Mercats Municipals (IMB), admet que la inversi¨® pot semblar excessiva: ¡°Potser ara ho plantejar¨ªem d¡¯una altra manera, per¨° cal no oblidar que ¨¦s en un lloc molt especial, al costat d¡¯edificis de primer ordre que obligaven a una obra emblem¨¤tica¡±. Blasi est¨¤ conven?ut que, si fins ara la Fira de Bellcaire ¡ªcom tamb¨¦ es coneix¡ª ha estat din¨¤mica, ara ho ser¨¤ m¨¦s.

S¡¯haur¨¤ de veure per¨° si no es converteix en un punt m¨¦s d¡¯atracci¨® tur¨ªstica i perd la seva ess¨¨ncia, una barreja de regateig i de regirar-ho tot amb la can?¨® de fons de ¡°tot a un euro, ero, ero¡±.

Els Encants s¨®n el mercat de Barcelona amb m¨¦s tr¨¤nsit de visitants: 90.000 a la setmana. Una setmana curta: de quatre jornades fins a les cinc de la tarda, que s¡¯ampliar¨¤ fins a les vuit en el nou empla?ament. L¡¯expectativa de negoci est¨¤ clara, perqu¨¨ amb el trasllat amb prou feines s¡¯han amortitzat parades: de 302 es passa a 290. La immin¨¨ncia del trasllat es nota. En el vell, perqu¨¨ tots parlen del mateix, i en el nou, perqu¨¨ els que tenen botiga han comen?at a decorar-la al seu gust.

Els 3.000 metres quadrats de magatzem s¨®n a la primera planta subterr¨¤nia. A sota hi ha l¡¯aparcament reservat per als comerciants i 279 places per a clients. Els dos bars que hi ha al vell mercat es traslladen, i hi ha una reserva de superf¨ªcie ¡ªal costat de Casp¡ª per a un restaurant amb terrassa que encara no s¡¯ha adjudicat. Els nous Encants tindran tamb¨¦ un food street de sis establiments de menjar per emportar. Tanques corredisses clouran el per¨ªmetre a la nit.

¡°Tenir aparcament ser¨¤ molt important, perqu¨¨ vam perdre clients quan es va anul¡¤lar el p¨¤rquing de l¡¯anella de les Gl¨°ries¡±, sost¨¦ Diego Esc¨¢mez, president de la junta de comerciants. Per a ell hi ha un altre avantatge: la coberta els protegir¨¤ del sol abrusador de l¡¯estiu. De sol no, per¨° de corrents d¡¯aire s¨ª que en tindran, perqu¨¨ l¡¯estructura, a m¨¦s d¡¯oberta, est¨¤ elevada. El tema de la coberta ¨¦s recurrent: ¡°Ja ho veurem si no ens mullem quan plogui¡±, diu Manuela, una venedora de segona generaci¨® que confessa nost¨¤lgia davant el canvi.

El trasllat suposar¨¤ tamb¨¦ un canvi qualitatiu en l¡¯estatus dels comerciants. Fins ara operaven amb una llic¨¨ncia, i ara seran titulars d¡¯una concessi¨® de 50 anys. Fins passat el primer any no podran traspassar les concessions. ¡°Ja veurem qu¨¨ passa despr¨¦s¡±, reconeix el director del mercat.

Si bona part dels vells Encants estaven enclotats, els nous ¨¦s just el contrari. De fet, la parcel¡¤la t¨¦ un desnivell considerable. La topografia i l¡¯estructura de rampes la transformen en un mirador des del v¨¨rtex m¨¦s alt, a la meridiana amb Castillejos.

Des d¡¯aqu¨ª, un gir de 360 graus ¨¦s tot un espectacle: es passa de veure finques cl¨¤ssiques de l¡¯Eixample ¡ªde la Gran Via¡ª i el Teatre Nacional en primer terme, a albirar la continu?tat de la Meridiana ¡ªsalvant el tambor¡ª, tot confrontar-se amb el tremend DHUB i la Torre Agbar fent de guardaespatlles. I s¡¯acaba sobre les cobertes desiguals de les naus del Poblenou existents, per encarar la mirada en direcci¨® a un mar no gaire lluny¨¤. Possiblement ¨¦s un dels punts on ¨¦s m¨¦s patent que la pla?a de les Gl¨°ries no t¨¦ cap sentit. Per a l¡¯arquitecte dels Encants la pla?a ¨¦s, ara mateix, una juxtaposici¨® singular d¡¯edificis a falta d¡¯una idea que defineixi tota l¡¯¨¤rea. ¡°Ara s¨ª que ¨¦s molt important resoldre el conjunt i que les Gl¨°ries tinguin un l¨ªmit clar i coher¨¨ncia d¡¯espais¡±, concreta.

¡°Totes les edificacions importants s¨®n a la banda sud de la pla?a, i ara s¡¯ha de buscar la soluci¨® a la resta¡±, explica Antoni Vives, regidor d¡¯H¨¤bitat Urb¨¤. L¡¯Ajuntament ha convocat un concurs d¡¯arquitectura per configurar els espais que quedaran quan s¡¯enderroqui l¡¯anell viari. S¡¯han presentat m¨¦s de 50 equips, dels quals se seleccionaran una desena.

Davant del recent debat iniciat entre arquitectes que aposten per mantenir l¡¯anell elevat, Vives exposa que estan obligats a complir l¡¯acord pol¨ªtic i el comprom¨ªs amb la ciutadania (del 2007). ¡°?s una pla?a en construcci¨®, i cal veure com es vertebra el costat sud amb el costat nord¡±, insisteix. Mentrestant, l¡¯espai que alliberaran els vells Encants tindr¨¤ dues destinacions: una part s¡¯utilitzar¨¤ per apilar el material de l¡¯obra i l¡¯altra s¡¯urbanitzar¨¤ de ¡°forma provisional¡±. No caldr¨¤ perdre de vista que la provisionalitat a les Gl¨°ries sembla ser el seu dest¨ª des que la va dibuixar Cerd¨¤.

DHUB

El museu DHUB ¨¦s, possiblement, l¡¯edifici de la pla?a de les Gl¨°ries que m¨¦s anys ha estat en primer pla. Projectat al final dels anys noranta per MBM Arquitects, el plantejament inicial es va fer quan es preveia que l¡¯anell viari es mantindria. Quan aquest anell no existeixi ¡ªtot sembla indicar que no hi ha volta de full i que es comen?ar¨¤ a enderrocar el 2014¡ª, la part m¨¦s elevada de l¡¯edifici, batejada com la grapadora, traur¨¤ el cap a la pla?a.

Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯obres i 96 milions d¡¯inversi¨®, el DHUB s¡¯obrir¨¤ aquest any ¡ªde forma gradual¡ª i acollir¨¤ les col¡¤leccions d¡¯Arts Decoratives, T¨¨xtil i d¡¯Indument¨¤ria, de Cer¨¤mica i d¡¯Arts Gr¨¤fiques. Tamb¨¦ ser¨¤ la seu del FAD.

Francesc Gual, un dels arquitectes de MBM, argumenta que el disseny de l¡¯edifici ¨¦s, en el context de la pla?a, ¡°clarament identificador dins del caos, i per aix¨° va voler superposar-se a l¡¯anell viari¡±. I defensa que no s¡¯alter¨¦s substancialment el disseny del museu despr¨¦s que l¡¯Ajuntament i els ve?ns van segellar el pacte (del 2007) que suposava l¡¯enderrocament de la infraestructura. ¡°Els edificis faciliten identificar el territori. Aix¨° passa amb la Torre Agbar. El DHUB ¨¦s, precisament, el contrapunt de la torre. No tenia cap sentit entrar en compet¨¨ncia amb ella¡±, afegeix. No t¨¦ clar quina ser¨¤ la seva relaci¨® amb els Encants.

Cosidera que l¡¯estructura del DHUB, amb la gran pla?a que mira al mar, i l¡¯entrada amb el front a les Gl¨°ries, contribuir¨¤ al dinamisme de tota la zona. Es podria convertir en una rambla ¡ªcoberta¡ª de pas d¡¯un costat a un altre de la pla?a. Caldr¨¤ esperar a l¡¯obertura del centre per veure quines din¨¤miques provoca. Ara per ara, l¡¯espai est¨¤ bastant des¨¨rtic. L¡¯estudi de l¡¯arquitecte Oriol Bohigas s¡¯ha presentat al concurs convocat per l¡¯Ajuntament de Barcelona per al disseny del conjunt de la pla?a. Ser¨¤ la segona vegada, perqu¨¨ el consistori barcelon¨ª ja va convocar un altre concurs, fa 12 anys.

AUDITORI

L¡¯Auditori va obrir les seves portes el mar? del 1999 per impuls de l¡¯Ajuntament de Barcelona. En aquell moment nom¨¦s tenia un ve¨ª, per¨° molt important, el Teatre Nacional, amb el qual es podria dir que no dialoga gens, tot utilitzant la terminologia dels arquitectes.

¡°Com a edifici ¨¦s bastant aut¨°nom i respon a un programa determinat i especialitzat en la m¨²sica. Jo penso que t¨¦ vida pr¨°pia en l¡¯entorn ¡ªles sales de concert, la seu de l¡¯Orquestra Ciutat de Barcelona, l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya¡ª i no influeix en la configuraci¨® de la pla?a de les Gl¨°ries¡±, opina Rafael Moneo, l¡¯arquitecte que el va dissenyar.

Com que ¨¦s l¡¯edifici m¨¦s allunyat de la pla?a, Moneo creu que la seva relaci¨® amb ella ¨¦s tangencial i no hi t¨¦ protagonisme, a difer¨¨ncia dels que la delimiten, com la Torre Agbar, el DHUB i els Encants. El que s¨ª que considera important ¨¦s el plantejament de la mateixa pla?a per donar m¨¦s vida a tota la zona: ¡°En realitat, est¨¤ pendent de disseny des que la va dibuixar Cerd¨¤. Ara s¨ª que ¨¦s clau buscar la soluci¨® al que ¨¦s un problema urban¨ªstic de primer ordre i que deixi de ser una intersecci¨® de vies de tr¨¤nsit. La noci¨® de pla?a actual ¨¦s molt diferent de la de fa anys, i ara cal buscar la millor manera que es barregin tots els elements de la vida urbana, que se solapin i donin m¨¦s vida a tota l¡¯¨¤rea. Possiblement trobant un disseny que faciliti m¨¦s els moviments de les persones¡±. Per ara, la sola pres¨¨ncia de L¡¯Auditori i del Teatre Nacional no ha servit per donar un altre aire a aquesta part de la Meridiana, que m¨¦s enll¨¤ de l¡¯activitat de concerts, en el cas de L¡¯Auditori, i de les representacions al Teatre Nacional, roman bastant buida.

TORRE AGBAR

L¡¯arquitecte franc¨¨s Jean Nouvel ¡ªamb la col¡¤laboraci¨® de B720¡ª va dissenyar la Torre Agbar. La primera pedra es va col¡¤locar el mar? del 2001, dos anys despr¨¦s que s¡¯obr¨ªs la Diagonal des de les Gl¨°ries fins al mar i quan es forjava la urbanitzaci¨® del F¨°rum. Amb els seus 145 metres de vidres de colors es va imposar com un col¨®s. Des del 2005 ¡ªquan es va convertir en la seu corporativa d¡¯Aig¨¹es de Barcelona¡ª regnava en solitari a la pla?a de les Gl¨°ries i, ara, quan ja s¨®n realitat dues construccions singulars ¡ªel centre DHUB i els Encants¡ª Nouvel es mostra for?a cr¨ªtic amb el resultat, amb la configuraci¨® de la pla?a, per¨° especialment, amb l¡¯acumulaci¨® d¡¯edificis alts en aquest punt de la Diagonal. ¡°No t¨¦ sentit situar construccions altes pr¨¤cticament enganxades a la Torre Agbar. Aquest edifici requereix m¨¦s espai al seu voltant, que respiri m¨¦s¡±, explicava fa dues setmanes a la inauguraci¨® de l¡¯hotel Reinassance, de la seva creaci¨®, a la Fira de Barcelona. Es referia, en concret, a un altre hotel que es va erigir a la Diagonal.

Per un motiu id¨¨ntic, l¡¯arquitecte es va oposar fermament al projecte municipal de construir un altre edifici d¡¯altura ¡ªd¡¯un centenar de metres¡ª que estava previst aixecar davant de la Torre Agbar, al costat muntanya de la Diagonal. Nouvel ¨¦s esc¨¨ptic amb la juxtaposici¨® de peces a la pla?a de les Gl¨°ries, un espai que, en la seva opini¨®, no t¨¦ sentit en el seu conjunt.

TEATRE NACIONAL

El Teatre Nacional va ser el primer dels grans edificis de l¡¯entorn de les Gl¨°ries. Obra de Ricard Bofill ¡ªque va declinar parlar amb EL PA?S per a aquest reportatge¡ª, va ser un enc¨¤rrec de la Generalitat de Catalunya i va obrir les portes el 1996. Va n¨¦ixer en un entorn degradat a la Barcelona postol¨ªmpica. Bofill va justificar aleshores la rotunditat de l¡¯edifici que allotja el Teatre Nacional, perqu¨¨ es tractava, precisament, d¡¯una ¨¤rea gaireb¨¦ marginal i per refor?ar la idea que un edifici p¨²blic no ha de deixar indiferent. I ho va aconseguir. Va optar pel neoclassicisme i per la rotunditat del conjunt, marcat per grans columnes, fa?anes de vidre i escalinates d¡¯acc¨¦s, tot tancat per un per¨ªmetre de jard¨ª-mur. ?s l¡¯¨²nic edifici de l¡¯entorn amb un per¨ªmetre tancat que nom¨¦s ¨¦s franquejable per portes. De fet, aquest va ser un cavall de batalla, perqu¨¨ el Teatre Nacional va ser projectat en una ¨¨poca d¡¯un indissimulat enfrontament entre els gestors i pol¨ªtics de l¡¯Ajuntament de Barcelona ¡ªl¡¯alcalde era Pasqual Maragall, primer, i despr¨¦s Joan Clos¡ª i els de la Generalitat amb Jordi Pujol com a president.

Una falta de sintonia que queda clara no nom¨¦s pel fet que les dues administracions encarreguessin uns megaequipaments respectius a c¨¤rrec del contribuent: el Teatre Nacional per part de la Generalitat, i l¡¯Ajuntament amb L¡¯Auditori, sin¨® per com es van concebre tots dos. Malgrat que nom¨¦s els separa el carrer de Padilla, s¨®n dos mons. Davant del per¨ªmetre tancat de Bofill, la pla?a oberta que travessa L¡¯Auditori. Davant les escalinates i les columnes neocl¨¤ssiques ¡ªque Bofill va repetir a Ant¨ªgon, a Montpeller¡ª, la sobrietat de les planxes d¡¯alumini de L¡¯Auditori.

Era la Barcelona postol¨ªmpica, quan es va comen?ar a q¨¹estionar l¡¯anell viari de les Gl¨°ries, que s¡¯havia constru?t nom¨¦s uns anys abans, precisament per als Jocs, enmig d¡¯un magma de grans obres d¡¯infraestructures.