Ciutad¨¤ Lluc

Realment importa, a l¡¯hora de valorar el Ciutad¨¤ Kane d¡¯Orson Welles, la biografia real del magnat William Randolph Hearst? ?Importa comparar el Hearst oficial amb Charles Foster Kane, saber si el personatge tenia m¨¦s d¡¯ell o de Welles, mirar de trobar-ne el rosebud primigeni? ?O potser importa m¨¦s valorar com va enfocar els flashbacks el cineasta, com jugava amb el so i la llum, com va preparar, per dir-ho sense spoilers, l¡¯efecte final del trineu? S¨®n preguntes amb trampa, ¨¦s clar, ja superades per la hist¨°ria. Al capdavall, Welles o Kane s¨®n avui dia m¨¦s coneguts que Hearst, i tanmateix, a la gent encara la fascina saber que rosebud, capollet de rosa, tamb¨¦ ¨¦s el terme ¨ªntim que Hearst emprava per referir-se al cl¨ªtoris de la seva amant, l¡¯actriu Marion Davies.

Tot plegat, a escala local, serveix b¨¦ de marc per introduir El banquer, obra hereva de Ciutad¨¤ Kane que es troba entre les m¨¦s notables de la temporada. Segona novel¡¤la de la periodista, llibretera i activista N¨²ria Cadenes (Barcelona, 1970), l¡¯obra ha estat sucosament saludada als mitjans perqu¨¨, rere l¡¯ambici¨®s Miquel Lluc que la protagonitza, tothom hi ha vist la vida del mallorqu¨ª Joan March, creador de la Banca March i conegut com el banquer de Franco. I certament, la novel¡¤la s¡¯hi inspira de forma clara, tant en fets com en detalls (els fragments en cursiva, per exemple, provenen de cartes, documents i discursos de March i el seu entorn). Si es considera, a m¨¦s, que per passar de March a Lluc nom¨¦s cal un dissimulat canvi d¡¯ap¨°stol, que el malnom Verga esdev¨¦ f¨¤cilment Tralla i que la immensa majoria d¡¯episodis i personatges s¨®n de reconeixement immediat (des de la dona Leonor Servera Melis, en el llibre Virg¨ªnia Benimeli, fins a l¡¯assassinat del fill del soci hist¨°ric, un Rafael Garau convertit en Tomeu Rib¨®), no ¨¦s estrany que algunes lectures d¡¯El banquer es puguin veure condicionades pel pes de la hist¨°ria.

Per molt que March pugui ser, a la seva manera, el Hearst de Ses Illes, per valorar b¨¦ la novel¡¤la de Cadenes cal per¨° pensar en el Kane mallorqu¨ª. Deixar de banda el roman ¨¤ clef, el joc biogr¨¤fic i la recreaci¨® d¡¯episodis, i buscar els moviments de c¨¤mera. Perqu¨¨ ¨¦s aqu¨ª, oh sorpresa, on la troballa passa del llibre a l¡¯autora, de l¡¯argument al realitzador. I no, Cadenes no utilitza com Welles el flashback, per¨° altera la linealitat amb un altre recurs estructural: la fragmentaci¨® de la trama. Dividida en 134 escenes de no m¨¦s de dues o tres p¨¤gines, la novel¡¤la es converteix aix¨ª en un calidoscopi que salta d¡¯un personatge a un altre, sovint sense que se¡¯n s¨¤piga al principi la identitat. L¡¯autora, en conseq¨¹¨¨ncia, no retrata el banquer Lluc, sin¨® que convida el lector a construir-lo, rodoredianament, a partir de miralls trencats. Gr¨¤cies a aix¨°, i sense necessitat d¡¯incloure-hi ni una data, El banquer deixa de ser la hist¨°ria d¡¯un home i es transforma en la d¡¯una ¨¨poca i una forma de vida, abandona l¡¯esquer d¡¯un individu ambici¨®s per¨° oblidable i esdev¨¦ una ambiciosa i memorable reflexi¨® sobre la intimitat del poder i la corrupci¨®.

No ¨¦s aquest l¡¯¨²nic recurs de Cadenes que fa reeixir la narraci¨®. Entre els estil¨ªstics, destaca l¡¯elecci¨® del mallorqu¨ª per a bona part de l¡¯obra, un extraordinari trompe l¡¯oeil ling¨¹¨ªstic tenint en compte que l¡¯autora ¨¦s barcelonina i resideix al Pa¨ªs Valenci¨¤. I tamb¨¦, per no entrar en les influ¨¨ncies de la Vida privada de Sagarra o la citada Rodoreda, l¡¯aposta per la caricatura a partir d¡¯animals i plantes, una constant descriptiva que comen?a amb ¡°els plan?ons¡± del primer cap¨ªtol i acaba amb la ¡°moixa pelada¡± del darrer, entre moments que van des de les lloques, els galls, les guilles, les rates, els lloros i els porcs humans que passegen per la p¨¤gina 10 fins als ulls de fura del mateix Lluc o els bra?os de salze de la dona. No s¡¯hi val a badar, per¨°: malgrat aquesta petita venjan?a i saber que l¡¯autora es troba ideol¨°gicament a anys llum del personatge recreat, hi haur¨¤ qui aposti per la s¨ªndrome d¡¯Estocolm. No ser¨¤ mala manera d¡¯arribar a la conclusi¨®: entre fantasmes, amants i lledoners, El banquer acaba compadint-se per la solitud del monstre, la qual cosa, pur rosebud, permet humanitzar el protagonista, refor?ar la novel¡¤la i consagrar una autora que ja ¨¦s, i si no el temps ho dir¨¤, pura projecci¨®.

?