¡®Packaging¡¯

El Mercat de la Guineuta, al passeig Valldaura, forma part d¡¯un conjunt de mercats barcelonins d¡¯una ¨¨poca: edificis baixos i generalment de formig¨® armat que van substituir els vells mercats de ferro i cobertes altes a dues aig¨¹es del centre de la ciutat. D¡¯aquesta classe s¨®n el de Virrei Amat, el de Sant Gervasi, el de les Corts o el de Felip II. Mercats que han anat transformant la seva fesomia els darrers anys, l¡¯objectiu dels quals sembla obeir a la idea pol¨ªtica de donar una ¡°nova imatge¡±; i mentre els vells mercats de ferro han seguit mantenint la seva pres¨¨ncia, els de formig¨®, menys apreciats, se¡¯ls embolcalla amb materials actuals, llampants, transl¨²cids o lleugers. Tota una met¨¤fora dels productes preparats, envasats i diet¨¨tics que s¡¯han anat obrint pas als nostres mercats.

Aquest de la Guineueta ¨¦s especialment singular, entre altres raons perqu¨¨ est¨¤ ubicat en una zona de la ciutat formada per blocs d¡¯habitatges i que exhibeix espais lliures d¡¯una certa grand¨¤ria. Ara, al cap d¡¯uns anys, mostren la seva nova cara tamisada i completada per arbres democr¨¤tics que ens recorden els temps en els quals la ciutat estava mancada d¡¯elements d¡¯urbanitzaci¨®, aix¨ª com les lluites per aconseguir-los.

En aquest context de peces a?llades en un tap¨ªs m¨¦s o menys continu per a vianants, aquests mercats de formig¨® es trobaven en el seu medi natural. El mercat reformat ha augmentat considerablement la seva superf¨ªcie i ha introdu?t a la banda oposada al passeig Valldaura una infraestructura soterrada i completada amb un supermercat, element com¨² a totes les reformes dels mercats municipals endegades des de fa uns anys. A l¡¯interior, algunes intervencions a la pintura i la il¡¤luminaci¨® fan evident aquesta posada al dia.

El Mercat de la Guineueta,

A l¡¯exterior, el mercat sembla estendre la seva base escampant-se amb voladissos, talussos, rampes i escales, entre els quals sobresurt la marquesina de l¡¯entrada, immensa i enlletgida per les lletres ¡°Mercat de la Guineuta¡±, que ajuda a donar un encaix urb¨¤ a la nova entrada. Per¨° el m¨¦s singular de la reforma ¨¦s sens dubte l¡¯embolcall constitu?t per plaques de formig¨® ¡ªconegut com ¡°formig¨® d¡¯altes prestacions¡±¡ª, que formen una banda cont¨ªnua per sobre de portes i aparadors i que en alguns casos arriba fins al paviment. Uns panells dibuixen una gelosia hexagonal amb forats rodons segellats amb policarbonat de colors, molt vistosa gr¨¤ficament. Una forma que tamb¨¦ es repeteix en els cels rasos, amb una altra coloraci¨®.

Els hex¨¤gons en gelosia i els colors s¨®n tota una troballa, en fer tornar a l¡¯escena aquestes figures geom¨¨triques quasi desaparegudes del nostre repertori. Fa uns anys era habitual el treball a diferents escales amb aquestes formes que traspuaven coordinaci¨® modular i concatenaci¨®, una expressi¨® del prestigi que aleshores tenia la qu¨ªmica org¨¤nica. Aquests panells s¨®n la part visible de la reforma, que ha consistit a rodejar l¡¯antiga construcci¨® amb una crugia m¨¦s i imprimir aix¨ª unitat visual al conjunt. Ressalta aquesta formalitzaci¨® de panells formant grans obertures per contraposici¨® al sistema constructiu de formig¨® existent, amb voltes i j¨¤sseres. Mentre que l¡¯antic deixava sentir una predilecci¨® pel pes, la gravetat i una certa penombra, el nou amaga el pes amb for?a llum natural i resol el conjunt amb m¨¦s habilitat gr¨¤fica que arquitect¨°nica, cosa per altra banda absolutament actual i en la qual podem veure una creixent predilecci¨® per packaging.

Ara que encara es poden veure les filigranes estructurals d¡¯acer a la marquesina, amb el seu revestiment contra incendis, ens fa pensar que les estructures han passat a la clandestinitat, amagades elegantment sota la nova pell colorista i pixelada. Una tend¨¨ncia que sembla agermanar l¡¯arquitectura contempor¨¤nia.

?