Pronoms febles, mots erectes

Al final de la d¨¨cada dels setanta i en els anys vuitanta una s¨¨rie de col¡¤leccions er¨°tiques impulsades per editorials com ara Tusquets (La sonrisa vertical), La Magrana (La marrana) o P¨°rtic (La piga) buscaven el seu espai en el panorama literari. Al cap de tres d¨¨cades el seu rastre ha quedat per a cr¨ªtics i nost¨¤lgics del verb m¨¦s excitat. Ara, el fenomen de Cinquanta ombres d¡¯en Grey ¡ªfa tot just un any que apareixia al mercat espanyol¡ª ha posat de nou el focus, amplificat i amb gran rebombori, sobre un g¨¨nere fins avui estigmatitzat o poc visible. I de passada, ha deixat, entre altres seq¨¹eles, un boom mai no conegut de literatura er¨°tica o tem¨¤tica sexual.

Un fenomen literari i social que arribava despr¨¦s que la publicitat, el cinema, la moda i sobretot Internet com a gran mercat exhibidor, hagueren col¡¤laborat en aquesta ¡°socialitzaci¨®¡± del g¨¨nere er¨°tic. Nom¨¦s cal donar una ullada a les revistes de moda i a aquesta onada que sota el nom de ¡°porno chic¡± ha posat erotisme ¡ªi una mica de transgressi¨®¡ª a les p¨¤gines de paper cuix¨¦. Notes de sadomasoquisme per a degustadors i degustadores de llenceria de luxe. ¡°El boom al voltant de Cinquanta ombres d¡¯en Grey ¨¦s, sens dubte, un fenomen de moda, per¨° les modes tenen tamb¨¦ un efecte positiu pel que fa a la consolidaci¨® del p¨²blic¡±, assenyala l¡¯editor Josep Gregori. Des de fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada la seua editorial Bromera publica les obres guanyadores del Premi de Literatura Er¨°tica de la Vall d¡¯Albaida, un dels cert¨¤mens m¨¦s veterans en aquesta tem¨¤tica de la literatura catalana. ¡°?s un g¨¨nere que sovint s¡¯ha menyspreat i banalitzat, tot i que aquestes obres s¨®n tan liter¨¤ries com la narrativa hist¨°rica o la novel¡¤la negra¡±, diu Gregori.

Per a Ramon Guillem, que va guanyar el 2004 el Premi de Literatura Er¨°tica de la Vall d¡¯Albaida amb l¡¯obra A foc lent, ¡°¨¦s curi¨®s que el fet de publicar novel¡¤la er¨°tica es considere quasi com un estigma: hi ha molts llibres que podrien qualificar-se com a er¨°tics, per¨° que es publiquen en col¡¤leccions normals, com si l¡¯etiqueta de ¡®novel¡¤la er¨°tica¡¯ f¨®ra un handicap per a la seua eixida comercial, al contrari, curiosament, del que passa ara amb la novel¡¤la negra¡±. Seguint la petjada de les s¨¨ries hist¨°riques ja desaparegudes, l¡¯editor Jordi Ferrer promou la col¡¤lecci¨® er¨°tica ¡°De p¨¨l a p¨¨l¡± en l¡¯editorial tarragonina Cosset¨¤nia (9 Grup Editorial). ¡°La publicaci¨® de literatura er¨°tica en catal¨¤ ha estat durant for?a temps minsa. Ara sembla que amb els ¨¨xits mundials de llibres d¡¯aquesta tem¨¤tica, la literatura er¨°tica revifa a casa nostra¡±, diu Ferrer. I afig ¡°¨¦s important per a una bona literatura que es cre?n textos en les m¨¤ximes tem¨¤tiques possibles, ja que aix¨° far¨¤ que es pugui arribar a un nombre m¨¦s elevat de lectors i en aquest sentit cal que la literatura er¨°tica hi sigui ¡°.

¡°Crec que la literatura espec¨ªficament er¨°tica no est¨¤ en un bon moment, ni la catalana ni la de qualsevol altre lloc¡±, diu Joan Olivares. Autor de t¨ªtols com Dies de verema i Pell de pruna, tots dos guardonats, l¡¯escriptor assenyala un moment incert amb l¡¯arribada de les noves xarxes. ¡°La literatura er¨°tica ha tingut hist¨°ricament un paper transgressor i actualment aix¨° ha perdut una mica de sentit. Diria que estem en una etapa de transici¨®, que hem de digerir tot aix¨° d¡¯Internet i els nous tipus de relaci¨® social abans, o alhora, de llan?ar-nos a la recerca de nous reptes ¨¨tics i est¨¨tics¡±. I fa, de passada, algunes consideracions sobre el g¨¨nere. ¡°Potser l¡¯erotisme ha entrat en la literatura convencional i ja no necessita etiqueta, potser el llibre s¡¯ha d¡¯aguantar en una m¨¤ i la pantalla no¡­¡±.

Prova de foc per a alguns escriptors, la literatura er¨°tica juga amb els l¨ªmits entre el sexe i el llenguatge.¡°Em pareix que qualsevol g¨¨nere ¨¦s una prova de foc per a un escriptor. Personalment no aborde de manera diferent una novel¡¤la pel fet de ser er¨°tica¡±, diu Joan Olivares. La prova de foc vertadera per a un escriptor, a parer de Ramon Guillem, ¡°ha de consistir en una cosa tan senzilla, o tan complicada, com escriure b¨¦. Independentment del g¨¨nere de qu¨¨ es tracte, siga novel¡¤la negra, poesia o, fins i tot, literatura infantil¡±. ¡°En primer lloc ¡ªassenyala Jordi Ferrer¡ª, com en tota modalitat liter¨¤ria, ha d¡¯estar ben escrit i ha d¡¯explicar una bona hist¨°ria. Si el fil argumental no funciona, tampoc no funcionar¨¤ el text per m¨¦s descripci¨® er¨°tica que s¡¯hi pugui posar i cansar¨¤ el lector¡±. ¡°Penso ¡ªcontinua Ferrer¡ª que el lector a qui li agrada la literatura er¨°tica vol trobar un text que li provoqui la necessitat de seguir llegint l¡¯obra i que, evidentment, tingui una trama er¨°tica¡±.

Autor de la novel¡¤la er¨°tica La flor de Hanako, per Xavi M¨ªnguez ¡°el g¨¨nere demana moltes descripcions d¡¯actes molt semblants i, en aqueix sentit, cal fer una faena molt intensa a la recerca d¡¯expressions que siguen naturals, per¨° que no caiguen en la repetici¨®. Trobe que la novel¡¤la er¨°tica, a hores d¡¯ara, busca crear una excitaci¨® m¨¦s profunda en el lector, investigar la seua sexualitat i ¡ªalmenys en el meu cas¡ª les seues perversions. I assenyala, ¡°per¨° hi ha escenes determinades que ¨¦s possible que creen m¨¦s una pregunta al lector que no un moment d¡¯excitaci¨®¡±. ¡°En el cas de l¡¯erotisme ¡ªcomenta Joan Olivares¡ª el repte ¨¦s especialment interessant, perqu¨¨ la frontera entre l¡¯afecci¨® i el rebuig i, fins i tot, la repugn¨¤ncia ¨¦s molt borrosa. En qualsevol cas, remenar les entranyes del lector no ¨¦s garantia de bona literatura. Hi ha experts que provoquen sensacions i sentiments en sectors amplis del p¨²blic amb productes de baixa qualitat: en la literatura (er¨°tica o no), en la m¨²sica, en el cine o en l¡¯enologia¡±.

En el seu blog, l¡¯escriptora i periodista mallorquina Roser Amills d¨®na la benvinguda rememorant amb humor i atreviment la c¨¨lebre fotografia de calendari de Marilyn Monroe. Autora de t¨ªtols com Les 1001 fantasies m¨¦s er¨°tiques i salvatges de la hist¨°ria o, ara, M¡¯agrada el sexe!, un manifest segons l¡¯escriptora ¡°sobre el sexe participatiu¡±. ¡°S¡¯intenta promoure ¡ªdiu Roser¡ª un missatge per als homes: les dones, usu¨¤ries m¨¦s avan?ades del sexe, ja no tenim por de perdre la nostra dignitat¡±. Sobre aquesta lectora de g¨¨nere er¨°tic i que ha fet possible l¡¯¨¨xit d¡¯una novel¡¤la com Cinquanta ombres d¡¯en Grey, Amills creu que ¡°¨¦s un llibre que ha arribat en el moment just: les dones som m¨¦s sinceres; d¡¯altra banda, hi ha una majoria de dones que estem avorrides de la milit¨¤ncia feminista que ¡°castiga¡± les pr¨¤ctiques sexuals en qu¨¨ la dona es deixa fer¡­ Ara ja expressem que ens agrada el sexe m¨¦s creatiu¡±. Des d¡¯un altre angle, per a l¡¯editora Laia Climent ¡°estem davant d¡¯un fenomen medi¨¤tic, la qual cosa ens assegura que no hi ha canvis profunds socials ni, per tant, tampoc sexuals¡±. Un model, al seu parer, ple d¡¯estereotips. ¡°En definitiva ¡ªassenyala Laia Climent¡ª, la protagonista continua sent la indefensa, la virginal, l¡¯estudiant subordinada al mascle dominant, form¨®s i ric. Dominant sexualment, per¨° tamb¨¦ socialment¡±. ¡°L¡¯experimentaci¨® sexual en aquest llibre ¡ªcontinua Climent¡ª ¨¦s solament una petita p¨ªndola per a amagar la veritable recerca de la sexualitat femenina alliberada de tota estructura faloc¨¨ntrica. De fet, cal alliberar les dones des del nucli identitari m¨¦s fixat¡±.

Amb el paisatge de la crisi, els autors bussegen en aquesta recerca de complicitat i seducci¨® amb el lector

Des d¡¯un pla m¨¦s literari i editorial, per a Josep Gregori ¡°la literatura er¨°tica comparteix els problemes i els avantatges de la literatura en general, sobretot en aquest temps marcat per la crisi i la tisora¡±. ¡°Al Pa¨ªs Valenci¨¤ el talent dels autors no s¡¯ha vist afectat per la crisi, sin¨® que sovint ha estat al contrari; tot i que no passa el mateix amb les editorials, les llibreries i la capacitat adquisitiva dels lectors, que no travessen el seu millor moment¡±, diu Gregori. Amb el paisatge de la crisi, els autors bussegen en aquesta recerca de complicitat i seducci¨® amb el lector. ¡°L¡¯¨²nic repte que em plantege ¡ªdiu Joan Olivares¡ª, quan escric novel¡¤la er¨°tica, ¨¦s el de seduir el lector amb la meua manera particular d¡¯explicar una hist¨°ria en la qual l¡¯erotisme t¨¦ un gran paper¡±. ¡°Si llig literatura ¡ªdiu Ramon Guillem¡ª, vull trobar-me amb un ¡®artefacte¡¯ que funcione, i amb un text que, si cal, tamb¨¦ m¡¯emocione. I en aquest sentit l¡¯ excitaci¨® ¨¦s tant f¨ªsica com intel¡¤lectual¡±. I afirma: ¡°Al capdavall, m¡¯identifique amb all¨° que deia Octavio Paz: la poesia ¨¦s l¡¯erotisme de la paraula i l¡¯erotisme, la po¨¨tica del cos¡±.